Tornem a tenir internet i ara de forma definitiva ja que hem contractat un modem usb per poder connectar-se desde qualsevol lloc, ja que paguem internet que es pugui fer servir fora de casa. Ja feia massa temps que estavem intentant trobar una clau amb el Wifislax, que ja haviem conseguit trobar 2 claus fa uns mesos, però de cop i volta un dia aquests veïns van desaparèixer (vaja almenys el seu router wifi...), i no hi havia manera de trobar una altra clau, l'últim intent ha durat una setmana amb el PC encès (el de sobretaula sense la carcassa aixi estava mes ventilat :P) i portava mes de 4.000 milions de claus provades i res....
Han passat moltes coses desde l'últim post, millor no parlar de les coses dolentes (que no estamos tan mal !) el més destacable són les bones, el mes passat va ser un mes ple d'aniversaris: els meus pares, el meu nebot (1 any) i la Aitsuki (25 anys) i que en facin molts mes !!! :D
dilluns, 9 de novembre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Wake me up when september ends
No hi ha millor cançó que pugui il.lustrar el meu estat d'ànim esperem que la propera sigui més positiva.
dijous, 6 d’agost del 2009
M'estic posant com un bacó
Ahir vam fer un sopar diferent, com l'Aitsuki havia pensat de fer algunes coses
per portar al dinar que feien al pis d'un company de feina, va pensar en fer falàfels.
Per qui no sap que són aquí poso la descripció segons el Google:
"El falàfel és una croqueta de cigrons o faves l'origen del qual es remunta
als temps de la Bíblia i es va originar en algun lloc del subcontinent indi.
Actualment es menja a l'Índia, el Pakistan i l'Orient Pròxim. Tradicionalment
se serveix amb salsa de iogurt o de tahina, així com en sandvitx, en pa de pita
o com a entrant".
En sabem un lloc (bueno m'el va dir l'Aitsuki) que els fan bons i pots menjar moltes coses més (tot vegetarià) i tipus buffet lliure per un irrisori preu de 5 euros (ehhhhh 5 euros i s'em va dir que pots menjar tot el que vulguis ehhhh no es pot permitir que no posin més llocs com aquest i un a avinguda gaudí que tindran 2 clients asidus) el local en qüestió es diu Maöz i si no recordo malament hi ha 1 a les rambles abans d'arribar a plaça reial i 2 més al carrer Ferran).
Fa temps que teniem ganes de provar de fer-los, però ens faltava l'ingredient únic: el "cilantro" (dic únic perquè no es troba a supermercats i finalment el vam trobar a una fruiteria (tipus paqui) que hi ha a prop de casa i que tenien a l'entrada tenemos cilantro i quan el vaig demanar l'home va anar a buscar-lo al magatzem (que tindrà que ha d'estar tant amagat...) i la veritat és que li donen un gust diferent als falàfels (més aromàtic).
Doncs després de la preparació del menjar en qüestió (que no explicaré ni posaré la recepta, ho deixo per la "Ferran Adrià" de la casa jo sóc el mindundi :P ) ens va quedar un sopar molt
arregladetamb uns falàfels acompanyat d'una amanida d'arros amb tomàquet,ceba,olives,
cogombre,ou dur i pernil (en aquest cas no vam seguir la tradició ja que no teniem ni salsa de iogurt, i això que molts cops en tenim,ni teniem pa de pita) i sincerament a mi em van agradar molt, si voleu menjar bé i saludable estarem encantats de convidar-vos a gaudir de Gaudí ;).
dijous, 30 de juliol del 2009
Cinema a la fresca
Ahir a la nit vam pujar al Castell de Montjuic (concretament a la gespa) per anar a veure la pel.licula Wall-e. Mai abans havia anat a veure cap pel.licula a la fresca i mira que fa anys que ho fan.Vam pujar en cotxe ja que acabava tard i veient la cua de gent que estava esperant el bus a plaça espanya, vam comprovar que era una bona idea d'agafar el cotxe. Vam arribar a l'aparcament, com era aviat vam trobar molts cotxes però amb el parking tan gran no vam tenir gaires problemes per trobar lloc.
Després de pujar unes quantes escales, vam arribar a l'entrada, ens feien pagar 5 euros (per una part veient la gent que hi havia ho trobava be que no fos gratis, encara que pensava que ho era, però ja es podien estirar una mica i amb aquest preu donar alguna consumició...). Vam arribar a la gespa, sort que hi havia un amic que ens guardava lloc perquè ja estava bastant ple "l'aforament". L'Aitsuki es va trobar a companyes de feina que m'havia dit abans que anirien també a veure la pel.licula, era casualitat que amb tanta gent estaven a pocs metres de nosaltres.
Abans de començar, vaig anar a buscar algo de begudes ja que no haviem portat prou, per sort hi havia una carpa Moritz i no hi havia gaire gent, vaig comprar unes cerveses i fanta llimona per fer una clara improvitzada :P. Quan tornava estava començant la pel.li i havien apagat els llums menys mal que estaven a prop d'un focus que no estava apagat del tot sino no els trobo. La pel.licula ens va agradar molt, vam passar una bona estona, no explicaré ara l'argument per si algu la vol veure però era una pel.li d'animació molt entretinguda, amb moments divertits, tendres, d'acció i de fer pensar; en conclusió una bona pel.li per veure en companyia i en un indret diferent com a la gespa de Montjuic.
A l'acabar la pel.licula i estavem recollint l'Aitsuki va veure l'Arnau i m'ho va dir, ràpidament vam anar a saludar-lo, també estava el Lluch, també van estar per allà on estavem nosaltres però amb tanta gent no ens haviem vist, quina gràcia ja ho diuen el món és un mocador...
dimarts, 28 de juliol del 2009
De vacances per Menorca
La setmana passada vaig estar uns dies a Menorca, concretament a Alaior. Em va anar molt bé desconectar del soroll de la ciutat, de les aglomeracions, de l'estress que es percep quan vas caminant pel carrer.
Vaig arribar de nit i ja vaig notar la diferència, silenci, mirava el cel i es veien les estrelles, només se sentien els ocells cantar. Vaig tenir la sort de tenir uns dies esplèndids de sol (massa calor i tot potser si volia anar en bici...), vaig fer una visita ràpida del poble, no hi havia ombra enlloc ja que les cases eren baixes, a la part cèntrica gairebé no passaven cotxes, es podia passejar tranquilament, les families gaudien d'un dia d'estiu en un poble petit amb molta vida, mentre els pares estaven prenent algo a les terrasses dels bars, els nens jugaven. A la foto es veu el carrer major del poble, gairebé peatonal.
Per moure'm d'un lloc a un altre, com no vaig llogar
ni
cotxe ni moto i en principi volia anar en bici (peròfeia tanta calor que vaig desestimar la idea no volia passar les vacances en un hospital amb una lipotímia), anava en bus, i clar m'havia
d'acostumar a que allò no era Barcelona (que em
queixo quan el metro triga 5 minuts) i allà passava un bus cada hora, però no tenia pressa estava de vacances i al voltant es respirava tranquil.litat. Vaig agafar un bus cap a la platja de Son Bou, la platja més llarga de Menorca, quan vaig arribar em vaig trobar una agradable sorpresa, la platja formava part d'un parc natural.
Feia molta gràcia veure els ànecs arribar a la sorra de la platja i fins i tot quan t'apropaves no s'espantaven però per sort la gent no llençava res, és molt reconfortant veure que hi ha gent que estima la natura i els paisatges, no com en altres llocs com a una cala molt maca de l'oest de l'illa que es diu Santa Galdana que quan mires cap enrere et topes amb un hotel monstruós, que passa que la gent no pot fer un pas per anar a la platja que li has de posar un hotel que només sortir per la porta ja et trobis una tovallola a la sorra? Lamentable.
dilluns, 13 de juliol del 2009
Només són 10 minuts...
És la frase que ens ha dit una noia que feia enquestes per rambla catalunya i hem caigut com a mosques. Els 10 minuts s'han quatriplicat però s'ha de mirar el cantó positiu de les coses i hem berenat gratis en un hotel ;)
Sortia de la feina amb un company i mentre ell anava cap al bus jo anava amb la bici al costat i de cop i volta ens para una noia que ens feia enquestes i de la manera que ho ha dit i he vist que ell li deia bueno i jo que sempre que dic que no a les enquestes m'he deixat embaucar per un "només són 10 minuts" i com he vist que no era res sobre religió ni política i era sobre alimentació, he pensat bueno potser provo algo nou ;).
Després d'unes preguntes relacionades amb habits alimentaris i el pa de motlle ens han fet entrar a l'hotel de davant, hem pujat a una sala de dalt i ens han donat varis pa de motlles sense crosta de diferents marques i haviem d'avaluar quin era el millor segons el nostre gust amb diferents parametres (aspecte, tamany, gust, textura, dolçor ) també hi havia aigua per anar baixant el pa sol :P . Al final ens han ensenyat cadascun (Panrico, Bimbo i marca blanca), a mi i he coincidit amb el company el que més m'ha agradat era el Panrico perquè el Bimbo es convertia en una massa quan el menjaves i era patètic (i això que era el més car), encara que els 2 hem tingut la mateixa conclusió el pa de motlle que menjem normalment és de marca blanca i amb crosta (el més barat) si es fa sandvitxos el que importa es el contingut. el pa de motlle és com la base qui ho aguanta, en algun lloc s'haura d'untar la sobrassada o posar el frankfurt amb el ketxup no???
Sortia de la feina amb un company i mentre ell anava cap al bus jo anava amb la bici al costat i de cop i volta ens para una noia que ens feia enquestes i de la manera que ho ha dit i he vist que ell li deia bueno i jo que sempre que dic que no a les enquestes m'he deixat embaucar per un "només són 10 minuts" i com he vist que no era res sobre religió ni política i era sobre alimentació, he pensat bueno potser provo algo nou ;).
Després d'unes preguntes relacionades amb habits alimentaris i el pa de motlle ens han fet entrar a l'hotel de davant, hem pujat a una sala de dalt i ens han donat varis pa de motlles sense crosta de diferents marques i haviem d'avaluar quin era el millor segons el nostre gust amb diferents parametres (aspecte, tamany, gust, textura, dolçor ) també hi havia aigua per anar baixant el pa sol :P . Al final ens han ensenyat cadascun (Panrico, Bimbo i marca blanca), a mi i he coincidit amb el company el que més m'ha agradat era el Panrico perquè el Bimbo es convertia en una massa quan el menjaves i era patètic (i això que era el més car), encara que els 2 hem tingut la mateixa conclusió el pa de motlle que menjem normalment és de marca blanca i amb crosta (el més barat) si es fa sandvitxos el que importa es el contingut. el pa de motlle és com la base qui ho aguanta, en algun lloc s'haura d'untar la sobrassada o posar el frankfurt amb el ketxup no???
dilluns, 6 de juliol del 2009
Intolerància
Aquest matí mentre esmorzava veient el matins de tv3 feien la pregunta: us molesta les corrides de toros? m'he indignat encara que ja ho sabia que encara hi havia un 22% que deia que no, a mi no és que em molesti és que trobo que és una salvatjada, per mi (si algu pensa que soc un exagerat que m'ho digui estic obert a totes les opinions és un blog totalment lliure i sense censura als comentaris) qui ho practica, qui ho veu i li apassiona i ho aplaudeix és un assassí.
Per mi, és com si posessin a una persona alla corrents i que li anessin clavant ganivets, que passa que perquè el toro és un animal ha de patir d'aquesta manera? (no estic dient tampoc que sigui vegetarià i no s'hagi de matar cap animal per menjar, això és llei de vida,és la cadena alimentària), però no fer un espectacle i veure el patiment de l'animal, perquè? per passar-ho be? si existeixen els drets humans on són els drets dels animals??, perquè hi ha animals que tenen més cervell que molts humans.
Ja ho sé que estem un país en democracia, i jo intento respectar totes les idees, però en aquest aspecte no trago, sí potser seré un intolerant, però em fa fàstic com pot ser que hi hagi gent que defensi aquesta matança, em fa vergonya que encara a la meva ciutat es facin aquests crims i per desgràcia la gent que ve de fora es queda amb la imatge dels toros, la sangria i els barrets mexicans de Barcelona, i per desgràcia encara que diguin que és una ciutat antitaurina hi ha molts interessos i negoci que ho envolta, diuen que és cultura quan és una inmoralitat ...
diumenge, 5 de juliol del 2009
I can feel it coming in the air tonight
No hi ha una altra frase més adequada per com em sento ara mateix, l'he posada en anglès perquè és un fragment d'una cançó molt coneguda de Phil Collins del qual acabo de veure el videoclip a 105tv i veient les imatges (on surt la lluna) i sentint la cançó (on comença dient: puc sentir-ho venir a l'aire aquesta nit), m'han fet pensar en tu. I això que fa 2 hores que ens hem acomiadat, t'he vist per últim cop quan estaves parlant amb l'Abraham i anaveu a passar la maleta pel control de seguretat (he tancat els ulls i m'he imaginat que erem nosaltres que ens anavem de vacances), després de passar pel kiosk comprar-me el PC actual i el mundo deportivo (les meves altres passions) he anat a veure si podia veure't per últim cop abans que baixessis, encara que no et donessis compte que estigués allà, però justament ja havies baixat ja que la gent que començava a baixar he vist que era que estava darrere vostre, he arribat tard i no t'he pogut veure encara que fos a través dels vidres a uns quants metres de distància. Quan tornis no em passarà, no deixaré que estiguis sola ni un moment esperant que arribi, quan tornis el cel tornarà a estar complet, fins llavors les estrelles no brillaran tant com quan et tenen al cantó.
PD: Ara a 105tv posen la cançó Man on the moon de REM... millor que apagui la tele i faci algo que em distregui.
divendres, 3 de juliol del 2009
Divendres, acabem la setmana
"¿Crees que la física cuántica es la respuesta? Porque... no sé, en el fondo, ¿de qué me sirve a mí que el tiempo y el espacio sean exactamente lo mismo? En fin, si le pregunto a un tío qué hora es y me dice "6 kilómetros", ¿qué coño es eso?" Woody Allen
dimarts, 23 de juny del 2009
Ja n'hi ha prou
Per fi, la revetlla de Sant Joan, no és que estigui desitjant que arribi aquest dia (vaja els petards cada cop m'agraden menys, sobretot en mans de gent inconscient... ), sino que aquest any he agafat els meus primers dies de vacances per després de Sant Joan. Em sorprenc a mi mateix quan veig que a les alçades que estem d'any i encara no hagi agafat cap dia de festa, ho podria haver fet abans? doncs si, però no trobava el moment oportú.
Justament ara és quan més ho necesito, no és que estigui cansat fisicament, sino mentalment. Ja fa unes setmanes que vull parar el temps, per organitzar les idees que em passen pel cap, coses que tinc pendents per fer i que mai les faig i al final moltes vegades acabo fent el mateix: perdre el temps. Planificar una mica que fer el dia a dia, ja ho se que poden sortir imprevistos i la vida no és una rutina però l'important és seguir unes pautes d'actuació. Sento que els dies passen i miro enrere i desde fa un temps que no en trec cap profit, això s'ha d'acabar sino entraré en un bucle perillós i molt difícil de sortir-ne i haver tirat el temps per la finestra (com diu Sopa de Cabra).
Només tenim una vida i hem de gaudir-la i sobretot ara en plenes facultats físiques (i espero que per molt de temps :P)
Vull continuar aprenent a tocar la guitarra, aquests dies quan he estat practicant m'he adonat
que la música és més important per mi del que pensava, quan estic content tararejo cançons que m'agraden, a la feina tararejo melodies de mobils (en els nous Nokia està la Nokia tune en versió guitarra que em fa molta gracia) i quan després d'una estona "tocant" la guitarra em surt alguna cosa em sento molt bé amb mi mateix, em sento realitzat, potser semblarà una tonteria, no aspiro a tocar en cap grup (encara que em faria gracia, em poso molt nervios quan se que algu m'esta mirant, no suporto ser un focus d'atencio, maleïda timidesa...). Aquest és un dels meus hobbies preferits i l'altre és el del món de la informàtica.
He de trobar el temps per fer les coses que m'agraden i sobretot aprendre i divertir-me, que millor que utilitzar el temps lliure en coses que serveixin per alegrar-me la vida. I se m'oblidava anar al gimnas (serà que no vaig gaire darrerament i per això no hi queia) ,una activitat que certament fa molta mandra però un cop hi estic em serveix també per desconnectar i mantenir-me. Buff són les 3 de la matinada, demà no se com m'aixecaré, però el que si se és que aquest Sant Joan serà com un punt i a part, s'ha acabat de perdre el temps i fer el gos, ja n'hi ha prou.
P.D. Aitsuki: al final sempre tens raó, llegir El alquimista m'ha fet reflexionar, totes les paraules d'agraïment es queden curtes
Justament ara és quan més ho necesito, no és que estigui cansat fisicament, sino mentalment. Ja fa unes setmanes que vull parar el temps, per organitzar les idees que em passen pel cap, coses que tinc pendents per fer i que mai les faig i al final moltes vegades acabo fent el mateix: perdre el temps. Planificar una mica que fer el dia a dia, ja ho se que poden sortir imprevistos i la vida no és una rutina però l'important és seguir unes pautes d'actuació. Sento que els dies passen i miro enrere i desde fa un temps que no en trec cap profit, això s'ha d'acabar sino entraré en un bucle perillós i molt difícil de sortir-ne i haver tirat el temps per la finestra (com diu Sopa de Cabra).
Només tenim una vida i hem de gaudir-la i sobretot ara en plenes facultats físiques (i espero que per molt de temps :P)
Vull continuar aprenent a tocar la guitarra, aquests dies quan he estat practicant m'he adonat
que la música és més important per mi del que pensava, quan estic content tararejo cançons que m'agraden, a la feina tararejo melodies de mobils (en els nous Nokia està la Nokia tune en versió guitarra que em fa molta gracia) i quan després d'una estona "tocant" la guitarra em surt alguna cosa em sento molt bé amb mi mateix, em sento realitzat, potser semblarà una tonteria, no aspiro a tocar en cap grup (encara que em faria gracia, em poso molt nervios quan se que algu m'esta mirant, no suporto ser un focus d'atencio, maleïda timidesa...). Aquest és un dels meus hobbies preferits i l'altre és el del món de la informàtica.
He de trobar el temps per fer les coses que m'agraden i sobretot aprendre i divertir-me, que millor que utilitzar el temps lliure en coses que serveixin per alegrar-me la vida. I se m'oblidava anar al gimnas (serà que no vaig gaire darrerament i per això no hi queia) ,una activitat que certament fa molta mandra però un cop hi estic em serveix també per desconnectar i mantenir-me. Buff són les 3 de la matinada, demà no se com m'aixecaré, però el que si se és que aquest Sant Joan serà com un punt i a part, s'ha acabat de perdre el temps i fer el gos, ja n'hi ha prou.
P.D. Aitsuki: al final sempre tens raó, llegir El alquimista m'ha fet reflexionar, totes les paraules d'agraïment es queden curtes
dimecres, 3 de juny del 2009
Pel maig cada dia un raig (de felicitat)
Ahir va ser 2 de juny (2-6) un mes després del chorreo al Bernabeu. Un mes de maig que ha estat increible i que possiblement no tornarem a viure, un triplet històric que fa que un soci culer pessimista i patidor de sempre (com jo) sigui més confiat després de tot el que ha vist. Dóna la casualitat que aquest triplet s'ha aconseguit el mes i any que faig 30 anys, espero que quan fagi 40 es millori ;).
Però aquest mes de maig no s'ha convertit en inoblidable per a mi no només per això, falta el més important, ha estat un mes ple de sorpreses, compartint la meva alegria amb qui m'aguanta el dia a dia :P. Va començar el mes amb el meu aniversari, vam poder celebrar-ho de manera íntima amb un exquisit pastís de poma (made in Aitsuki) després va venir el regal, collons quin regal !!! una tv de 32'' !! ja se que els 30 és una edat important però no em mereixo tant. Com aquell cap de setmana vam anar de casament no vam poder celebrar-ho amb els amics i vam decidir deixar-ho per la setmana següent.
Recordo que dissabte següent per la tarda em va trucar el Ruben per anar al centre que havia de comprar un disc dur per un portatil que havia quedat amb l'Enric, quan ens vam trobar i vaig
veure que finalment l'Enric no estava em va semblar extrany, després el Rub va trucar al Funky i em va dir que li havia dit que no trobava cap bici del bicing i s'havia rallat (tot plegat una mica extrany però possible). Vaig pensar que podriem anar a casa a sopar per celebrar el meu
aniversari i vaig avisar a l'Aitsuki que seriem 4 o 5 a sopar que no compres res que ja ho faria jo, la sorpresa me la vaig donar quan vam arribar a casa, vaig veure unes serpentines i les llums apagades, vaig obrir la porta del menjador i estava ple de gent !!!
Tot ja estava planejat vaig veure que estava el Funky i l'Enric davant dels porticons del balcó. Fins i tot hi havia representació de la costa brava, em va fer molta il.lusió veure tanta gent,no
hi cabia una agulla :P. Vam sopar moltes coses variades i molt bones, vaig bufar un altre cop els 30 (esperem que no doni mala sort celebrar-ho tants cops), després van venir els regals i la veritat tots molt encertats samarretes, banyador i tovallola i allo que es posa al braç per portar l'mp3 (ideal pel gimnas), ja ho tinc tot més que estrenat ;).
Gracies a tots els qui vau venir, gracies tambe per muntar aquesta festa sorpresa en tant poc temps, i sobretot gracies a qui va fer la crida i l'organització, ella ja sabia que a mi em feia molta il.lusió i amb lo estressada que havia anat (tenint en compte que 2 setmanes abans havia estat 5 dies a Elx i pel mig hi havia el casament), tot el que planeja aquesta noia surt de fàbula (sort d'ella que es la previsora de la parella jo sempre tot a última hora sembla que estigui patrocinat pel
lastminute :P).
Per acabar de la millor manera aquest maig "gloriós" :P vam passar aquest cap de setmana a Sant Feliu i bueno ja ho he explicat als anteriors posts. Bueno seguirem entrenant ja que al setembre ens espera la gran caminada !
Però aquest mes de maig no s'ha convertit en inoblidable per a mi no només per això, falta el més important, ha estat un mes ple de sorpreses, compartint la meva alegria amb qui m'aguanta el dia a dia :P. Va començar el mes amb el meu aniversari, vam poder celebrar-ho de manera íntima amb un exquisit pastís de poma (made in Aitsuki) després va venir el regal, collons quin regal !!! una tv de 32'' !! ja se que els 30 és una edat important però no em mereixo tant. Com aquell cap de setmana vam anar de casament no vam poder celebrar-ho amb els amics i vam decidir deixar-ho per la setmana següent.
Recordo que dissabte següent per la tarda em va trucar el Ruben per anar al centre que havia de comprar un disc dur per un portatil que havia quedat amb l'Enric, quan ens vam trobar i vaig
veure que finalment l'Enric no estava em va semblar extrany, després el Rub va trucar al Funky i em va dir que li havia dit que no trobava cap bici del bicing i s'havia rallat (tot plegat una mica extrany però possible). Vaig pensar que podriem anar a casa a sopar per celebrar el meu
aniversari i vaig avisar a l'Aitsuki que seriem 4 o 5 a sopar que no compres res que ja ho faria jo, la sorpresa me la vaig donar quan vam arribar a casa, vaig veure unes serpentines i les llums apagades, vaig obrir la porta del menjador i estava ple de gent !!!
Tot ja estava planejat vaig veure que estava el Funky i l'Enric davant dels porticons del balcó. Fins i tot hi havia representació de la costa brava, em va fer molta il.lusió veure tanta gent,no
hi cabia una agulla :P. Vam sopar moltes coses variades i molt bones, vaig bufar un altre cop els 30 (esperem que no doni mala sort celebrar-ho tants cops), després van venir els regals i la veritat tots molt encertats samarretes, banyador i tovallola i allo que es posa al braç per portar l'mp3 (ideal pel gimnas), ja ho tinc tot més que estrenat ;).
Gracies a tots els qui vau venir, gracies tambe per muntar aquesta festa sorpresa en tant poc temps, i sobretot gracies a qui va fer la crida i l'organització, ella ja sabia que a mi em feia molta il.lusió i amb lo estressada que havia anat (tenint en compte que 2 setmanes abans havia estat 5 dies a Elx i pel mig hi havia el casament), tot el que planeja aquesta noia surt de fàbula (sort d'ella que es la previsora de la parella jo sempre tot a última hora sembla que estigui patrocinat pel
lastminute :P).
Per acabar de la millor manera aquest maig "gloriós" :P vam passar aquest cap de setmana a Sant Feliu i bueno ja ho he explicat als anteriors posts. Bueno seguirem entrenant ja que al setembre ens espera la gran caminada !
dilluns, 1 de juny del 2009
Unplugged in Costa Brava (2)
Després de descansar una mica a la platja,l'aigua estava congelada, però em vaig banyar (em vaig sentir com un bacallà al calaix del congelador). Vam menjar una mica per agafar forces i a les 4 vam iniciar el camí de tornada. A més de mig camí em vaig adonar que no portava les claus del cotxe a sobre, vaig obrir la bossa i vaig veure que no estaven, em vaig espantar ja m'estava imaginant trucant perque m'obrissin el cotxe no se a qui i no se com, però per sort les vam trobar a la bossa de l'Aitsuki, però em faltava una cosa la vaig buscar dins de la bossa i no la vaig trobar, l'havia perdut a la platja. Vam acabar el camí fins al cotxe, eren les 7 i vam anar en direcció de tornada cap a Sant Feliu passant per La Fosca per a veure si per casualitat trobavem el que havia perdut, però després de passar per on haviem estat no hi havia res, em vaig sentir molt malament i ara encara em sento que sóc bastant desastre, era un regal de l'Aitsuki que em va fer
i tenia molt significat, només em complau pensar que no ho podria haver perdut en un lloc més adient, una platja de la costa brava.
Quan vam arribar a casa, vam dutxar-nos i arreglar-nos sense descansar gaire ja que haviem quedat per sopar fora. La veritat és que no estava gaire cansat tot i l'excursió que haviem fet (20 km), però és que això és l'entrenament ja que al setembre anirem a fer un tram del camí de Santiago ( ja que vaig prometre a l'Aitsuki que si el barça guanyava el triplet el fariem, hi ha vegades que hauria de pensar les coses abans de dir-les... )
i tenia molt significat, només em complau pensar que no ho podria haver perdut en un lloc més adient, una platja de la costa brava.
Quan vam arribar a casa, vam dutxar-nos i arreglar-nos sense descansar gaire ja que haviem quedat per sopar fora. La veritat és que no estava gaire cansat tot i l'excursió que haviem fet (20 km), però és que això és l'entrenament ja que al setembre anirem a fer un tram del camí de Santiago ( ja que vaig prometre a l'Aitsuki que si el barça guanyava el triplet el fariem, hi ha vegades que hauria de pensar les coses abans de dir-les... )
Unplugged in Costa Brava (1)
Som dilluns a la nit i estic feliç de la vida, ja se que dema toca treballar,però aquest cap de setmana llarg (no treballar dilluns es nota moltissim) m'ha sentat de meravella.Necessitavem desconnectar, sobretot l'Aitsuki que ha hagut d'aguantar la meva passió blaugrana (i aquest cop amb el triplet més que mai, fins i tot jo m'he saturat una mica de Barça no s'em treia del cap la cançó: 1899 neix el club q porto al cor, blaugrana són els colors ... bueno ja la coneixereu els més futboleros ;)).
Divendres vespre vam pujar cap a Sant Feliu de Guíxols (per segons qui baixar :P), per sort no vam agafar gaire cua tot i que quan vam entrar a les rondes ens imaginavem el pitjor però vam arribar a l'hora habitual. Només sortir del cotxe vaig comprovar que allò era aire net i pur respirant profundament. Vam sopar una truita d'espinacs molt bona i després a dormir.
Dissabte ens voliem aixecar una mica aviat ja que era el dia d'excursió, però vam fer més tard del previst, tot i així vam començar a caminar aproximadament a un quart d'una. L'Aitsuki anava ben preparada amb la ruta que previament havia buscat per internet (sort que ella és previsora o com jo li dic retrovisora :P ), haviem de seguir el GR:92, punt d'inici que vam escollir: Llafranc. Vam seguir caminant i vam passar Calella de Palafrugell, vam seguir el camí de ronda i ens vam endinsar per la muntanya, passavem a prop del Cap Roig on hi ha el jardí botànic, però no hi vam estar ja que nosaltres voliem anar caminant d'un punt a un altre i quant més distància millor, vam acabar la ruta a la platja de La Fosca a Palamós, vam arribar a tres quarts de tres, en menys de tres hores haviem fet 10 km, això si amb algunes parades fent fotos del paisatge.
Divendres vespre vam pujar cap a Sant Feliu de Guíxols (per segons qui baixar :P), per sort no vam agafar gaire cua tot i que quan vam entrar a les rondes ens imaginavem el pitjor però vam arribar a l'hora habitual. Només sortir del cotxe vaig comprovar que allò era aire net i pur respirant profundament. Vam sopar una truita d'espinacs molt bona i després a dormir.
Dissabte ens voliem aixecar una mica aviat ja que era el dia d'excursió, però vam fer més tard del previst, tot i així vam començar a caminar aproximadament a un quart d'una. L'Aitsuki anava ben preparada amb la ruta que previament havia buscat per internet (sort que ella és previsora o com jo li dic retrovisora :P ), haviem de seguir el GR:92, punt d'inici que vam escollir: Llafranc. Vam seguir caminant i vam passar Calella de Palafrugell, vam seguir el camí de ronda i ens vam endinsar per la muntanya, passavem a prop del Cap Roig on hi ha el jardí botànic, però no hi vam estar ja que nosaltres voliem anar caminant d'un punt a un altre i quant més distància millor, vam acabar la ruta a la platja de La Fosca a Palamós, vam arribar a tres quarts de tres, en menys de tres hores haviem fet 10 km, això si amb algunes parades fent fotos del paisatge.
dimarts, 12 de maig del 2009
Aniversari i casament (cap de setmana non-stop)
Doncs si, ja ha arribat el dia, ja tinc 30 i la veritat no noto res diferent, hauré d'esperar a veure quan vagi al gimnàs ;)
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.
dimarts, 5 de maig del 2009
A 3 dies de tocar el 2
No és que marxi enlloc, encara que m'agradaria fer uns dies de vacances però m'hauré d'esperar a l'estiu, és que d'aquí 3 dies faig 30 (suspir...).
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)
divendres, 24 d’abril del 2009
Sant Jordi, la festa catalana del llibre i la rosa (però a treballar...)
Ahir a Barcelona i a la resta de ciutats i poblacions catalanes va fer una calor espatarrant
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
dissabte, 4 d’abril del 2009
Yes week end !!!
Ha estat una setmana molt llarga, sobretot aquests ultims 2 dies, ha parat de plourei els clients no han parat de venir (com els cargols que surten despres de la pluja...) i el que ens espera dilluns, però bueno vist com està el panorama laboral no em puc queixar,a la meva feina (intueixo que per la situacio economica) ja han fet reduccio de personal, però els que estem ara de moment podem estar tranquils, encara que ara haurem de donarel màxim per tirar endavant, i per mi no serà, sempre intento fer el màxim possible.
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
dimarts, 31 de març del 2009
Indecisions
Els que seguiu el blog (espero que algu ho estigui seguint, si el video de la llet de soja ha despertat interès com diria l'Oleguer 'nomes volia dir-vos que això és només un principi' però tampoc us penseu que faré 'blog-basura' per guanyar-me audiència), haureu vist (ho haveu vist !!!) que he canviat de títol varies vegades, un detall que destaca una caracteristica de la meva personalitat: la indecisió, vaig començar el blog 'Gaudint de la vida' (i encara la segueixo gaudint i espero que sigui per molt temps) però vaig decidir canviar-ho perquè també era una pista per dir on estic vivint i ara ja qui ho ha de saber ja ho sap ;) ), després vaig canviar-ho per Sofà amb la Glòria (que tenia la seva gràcia per el doble sentit de la frase...) però finalment i fins que arribi el dia (una mica més d'un mes) doncs serà Camí dels 30.
No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.
No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.
Arriba la primavera (serà al Corte ingles...)
Si, es veritat ja fa uns dies que estem a època primaveral, sobretot la setmana passada desde el 'zulo' on em 'guanyo' el pa de cada dia mirava la finestra i veia un sol espatarrant, sortia al migdia i veia la gent a les terrasses de rambla Catalunya amb maniga curta i tirants (sobretot guiris que venen amb la idea premeditada d'espanya el pais on sempre fa sol i hi ha festa, doncs han de fer uns km més perquè aqui nomes trobaran nuvols i gent que es manifesta).
Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.
Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.
dissabte, 28 de març del 2009
Ja tenim internet !!! i la vida continua...
Diumenge 8
És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).
Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.
Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).
A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...
Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).
És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).
Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.
Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).
A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...
Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).
diumenge, 8 de febrer del 2009
Sprint final
Aquesta ha estat una setmana llarga, al principi vam pintar les dues habitacions que quedaven (bueno la part que no era blanc, una tenia una paret blava i l'altre groga, te collons la cosa...), quan vam acabar de pintar vam decidir anar a l'Ikea a comprar (de moment) quatre coses indispensables: un sofa, un matalàs, una tauleta per posar davant del sofa i una cadira amb rodes per l'estudi (bueno aixo no era imprescindible pero estava barata ja que era la setmana 50% i no es podia deixar escapar l'oferta).
Divendres vam anar a buscar les caixes pel trasllat, sort de l'Aitsuki que al CSIC tenen moltes caixes de cartró pels productes químics que reben,perque aquests dies amb la pluja no hi havia manera de trobar caixes en condicions, a més això de replegar caixes pel carrer la gent et mira d'una manera... tot i així vaig tenir sort que quan vaig aparcar el cotxe davant mateix hi havia unes quantes caixes en bon estat i vaig poder anar rapid en posar-les dins ;)
Avui hem anat bastant de cul però ha anat com esperavem, al matí mentre l'Aitsuki guardava les seves coses en capses jo he anat a comprar una rentadora, al migdia ens la portarien, pero com no sabia hora i els de les mudances anaven a rosselló a les 16h, m'he quedat al pis esperant a que vinguessin, he anat a comprar algo de menjar i aixi estrenar la nevera i omplir el meu estómac, pero com no tenia ni taula ni cadira m'he anat al balcó a menjar-me uns entrepans, sort que feia solet però no tant per estar amb màniga curta perquè quan feia vent, carda rasca!!!
Poc després de les 16h han vingut els de les mudances i han començat a pujar coses, hem tingut sort que anaven per feina, baixaven corrents les escales i això que han fet viatges i en menys d'una hora estava tot el trasllat fet, quan estaven pujant una cadira han vingut els de la rentadora (aquests no es per criticar pero anaven mes de tranquis pero cap problema perque no pagavem per temps i l'home ens havia regalat el transport ja que la setmana passada vam comprar una nevera al mateix lloc ;) ). Justament quan estaven instal.lant la rentadora han vingut el padrí, la mare de l'Aitsuki i els seus cosins, vinga quants més siguem més riurem, ens portaven la taula del menjador, estris per la cuina i menjar per un tub (com si no tinguessim diners per comprar-ne !!! :P bueno ja esta be que regalin coses pero sap greu, pero ja se sap com es la família, a veure que ens portaran dema la meva...)
Dema diumenge toca traslladar les meves coses i sera la primera nit que dormim alla, rodejats de caixes, dormint en un matalas inflable o un puff d'aquells que es fan llit, pero amb la il.lusió d'estrenar pis ;)
Divendres vam anar a buscar les caixes pel trasllat, sort de l'Aitsuki que al CSIC tenen moltes caixes de cartró pels productes químics que reben,perque aquests dies amb la pluja no hi havia manera de trobar caixes en condicions, a més això de replegar caixes pel carrer la gent et mira d'una manera... tot i així vaig tenir sort que quan vaig aparcar el cotxe davant mateix hi havia unes quantes caixes en bon estat i vaig poder anar rapid en posar-les dins ;)
Avui hem anat bastant de cul però ha anat com esperavem, al matí mentre l'Aitsuki guardava les seves coses en capses jo he anat a comprar una rentadora, al migdia ens la portarien, pero com no sabia hora i els de les mudances anaven a rosselló a les 16h, m'he quedat al pis esperant a que vinguessin, he anat a comprar algo de menjar i aixi estrenar la nevera i omplir el meu estómac, pero com no tenia ni taula ni cadira m'he anat al balcó a menjar-me uns entrepans, sort que feia solet però no tant per estar amb màniga curta perquè quan feia vent, carda rasca!!!
Poc després de les 16h han vingut els de les mudances i han començat a pujar coses, hem tingut sort que anaven per feina, baixaven corrents les escales i això que han fet viatges i en menys d'una hora estava tot el trasllat fet, quan estaven pujant una cadira han vingut els de la rentadora (aquests no es per criticar pero anaven mes de tranquis pero cap problema perque no pagavem per temps i l'home ens havia regalat el transport ja que la setmana passada vam comprar una nevera al mateix lloc ;) ). Justament quan estaven instal.lant la rentadora han vingut el padrí, la mare de l'Aitsuki i els seus cosins, vinga quants més siguem més riurem, ens portaven la taula del menjador, estris per la cuina i menjar per un tub (com si no tinguessim diners per comprar-ne !!! :P bueno ja esta be que regalin coses pero sap greu, pero ja se sap com es la família, a veure que ens portaran dema la meva...)
Dema diumenge toca traslladar les meves coses i sera la primera nit que dormim alla, rodejats de caixes, dormint en un matalas inflable o un puff d'aquells que es fan llit, pero amb la il.lusió d'estrenar pis ;)
dimarts, 3 de febrer del 2009
Barcelona posa't guapa
En aquest cas es tracta del nostre pis, mentre esperem que arribi el cap de setmana per fer el trasllat total, doncs ara ens estem dedicant a posar-lo al nostre gust.
Per fer-ho hem començat a tapar forats (absteniu-se malpensats :P) ja que l'anterior inquili tenia una especie de psicosis per fer forats, he descobert a l'Aitsuki fent de ma d'obra i no se li dóna gens malament ;) , a mi s'em dóna millor pintar, se m'ha comparat fins i tot amb Dalí (em dec haver inspirat amb la zona :P)
Bueno sembla que la cosa millora i poc a poc es veuen els resultats, encara que ens queda bastanta feina per fer, però tampoc ens estressem que la Sagrada Familia tampoc es va fer en dos dies (vaja encara ni s'ha acabat :P)
Ah, per cert us deixo la segona pista per a veure si endevineu on està el pis, en el mateix carrer hi ha una pizzeria bonissima que es diu Piazzenza, al loro !!!
Per fer-ho hem començat a tapar forats (absteniu-se malpensats :P) ja que l'anterior inquili tenia una especie de psicosis per fer forats, he descobert a l'Aitsuki fent de ma d'obra i no se li dóna gens malament ;) , a mi s'em dóna millor pintar, se m'ha comparat fins i tot amb Dalí (em dec haver inspirat amb la zona :P)
Bueno sembla que la cosa millora i poc a poc es veuen els resultats, encara que ens queda bastanta feina per fer, però tampoc ens estressem que la Sagrada Familia tampoc es va fer en dos dies (vaja encara ni s'ha acabat :P)
Ah, per cert us deixo la segona pista per a veure si endevineu on està el pis, en el mateix carrer hi ha una pizzeria bonissima que es diu Piazzenza, al loro !!!
diumenge, 1 de febrer del 2009
Els preparatius
Avui hem aprofitat que teniem el dia lliure (fins les 20:30 ja que haviem d'anar a la sala Mephisto a veure Arial) per començar a adequar el pis ja que molt aviat anem a viure'hi i per desgràcia entre setmana no es que tinguem gaire temps.
Hem anat al matí a fer mesures, cosa molt important no vagi a ser que compressim una nevera i ens l'haguessim de menjar amb patates, i a sobre freda ... (no m'he pogut reprimir :P).
Tot seguit hem anat a buscar el cotxe (que ja se sap a Barcelona no el pots tenir mai al costat de casa...) i hem anat a mirar un outlet de rentadores i neveres (sona fashion eh?), per sorpresa nostra hem vist que hi havien a bon preu i semblaven noves, tenen menys garantia que una nova (1 any) però valia la pena, a més per 10 euros més ens la portaven al pis, això és un gran punt quan tens llogat un pis que és un segon sense ascensor (amb les obres en procés de fer-lo), i aqui està la qüestió "amb les obres en procés".
Hem tornat cap al pis i hem hagut de moure una "miqueta" d'una manera no gaire ortodoxe (a patades) una columna de ferro que està posada (per tocar-nos els collons bàsicament), per sort amb uns cm hi ha hagut prou, com teniem temps i hi havia gana després de tantes voltes, hem anat a dinar al fresh&ready del costat (mira que bé un lloc bé de preu i que tenen varietat de coses). Quan hem acabat de dinar jo he anat a posar diners a la zona blava mentre l'Aitsuki anava a comprar productes de neteja per posar a punt el pis (he fet una mica el garrul perque m'he adonat quan ja havia posat 5 cèntims que els dissabtes no es pagava zona blava en aquell carrer, acostumat a l'eixample esquerre que pagues per respirar...).
Hem deixat les compres al pis i com ens han trucat els del transport que trigarien 1 hora, hem anat a prendre algo justament a la cafeteria que un dia vam entrar mentre buscavem pis i l'Aitsuki va dir m'agradaria viure en aquest carrer, i mira finalment és on viurem. Quan hem sortit de la cafeteria ens han trucat (collons !! sembla que ens persegueixin), quan hem arribat a la porteria, ja havien passat la "zona xunga" i estaven pujant per la zona més estreta de l'escala.
Finalment han pogut pujar la nevera sense danys (pel que ens ha semblat), buffff. Després com ja s'estava fent tard l'únic que ens donava temps era anar al servei estació (el nostre salvador :P) a comprar pintura i utensilis varis.
Bueno i això ha estat l'inici del que ens espera, almenys esperem que no faci tan mal temps com avui perque anar amunt i avall carregat i a sobre plovent i agafar el cotxe per Barcelona és per estressar-se una mica.
Hem anat al matí a fer mesures, cosa molt important no vagi a ser que compressim una nevera i ens l'haguessim de menjar amb patates, i a sobre freda ... (no m'he pogut reprimir :P).
Tot seguit hem anat a buscar el cotxe (que ja se sap a Barcelona no el pots tenir mai al costat de casa...) i hem anat a mirar un outlet de rentadores i neveres (sona fashion eh?), per sorpresa nostra hem vist que hi havien a bon preu i semblaven noves, tenen menys garantia que una nova (1 any) però valia la pena, a més per 10 euros més ens la portaven al pis, això és un gran punt quan tens llogat un pis que és un segon sense ascensor (amb les obres en procés de fer-lo), i aqui està la qüestió "amb les obres en procés".
Hem tornat cap al pis i hem hagut de moure una "miqueta" d'una manera no gaire ortodoxe (a patades) una columna de ferro que està posada (per tocar-nos els collons bàsicament), per sort amb uns cm hi ha hagut prou, com teniem temps i hi havia gana després de tantes voltes, hem anat a dinar al fresh&ready del costat (mira que bé un lloc bé de preu i que tenen varietat de coses). Quan hem acabat de dinar jo he anat a posar diners a la zona blava mentre l'Aitsuki anava a comprar productes de neteja per posar a punt el pis (he fet una mica el garrul perque m'he adonat quan ja havia posat 5 cèntims que els dissabtes no es pagava zona blava en aquell carrer, acostumat a l'eixample esquerre que pagues per respirar...).
Hem deixat les compres al pis i com ens han trucat els del transport que trigarien 1 hora, hem anat a prendre algo justament a la cafeteria que un dia vam entrar mentre buscavem pis i l'Aitsuki va dir m'agradaria viure en aquest carrer, i mira finalment és on viurem. Quan hem sortit de la cafeteria ens han trucat (collons !! sembla que ens persegueixin), quan hem arribat a la porteria, ja havien passat la "zona xunga" i estaven pujant per la zona més estreta de l'escala.
Finalment han pogut pujar la nevera sense danys (pel que ens ha semblat), buffff. Després com ja s'estava fent tard l'únic que ens donava temps era anar al servei estació (el nostre salvador :P) a comprar pintura i utensilis varis.
Bueno i això ha estat l'inici del que ens espera, almenys esperem que no faci tan mal temps com avui perque anar amunt i avall carregat i a sobre plovent i agafar el cotxe per Barcelona és per estressar-se una mica.
divendres, 30 de gener del 2009
Tenim les claus !!!
Després d'uns dies amunt i avall per fer avals i contractes varis, gràcies Aitsuki ;), hem aconseguit el que esperavem, les claus del pis. Ara ens queden uns dies una mica durs pel tema de trasllats i posar tot a punt el pis, però amb moltes ganes de fer-ho quan abans millor.
divendres, 23 de gener del 2009
Tenim pis !!! ens falten les claus...
Finalment ho hem aconseguit, a dia 22 de Gener, hem trobat un pis en condicions per viure a Barcelona d'una manera digna, per això el títol del blog és Gaudint de la vida, i espero que la seguiu i el blog també.
Després de dues llargues setmanes (que ha semblat q fossin 70 dies) de trucades a agències i visites a pisos, ha arribat el gran moment com si parlessim d'un eclipse lunar, perquè s'ha hagut de donar un conjunt de circumstàncies favorables, ja tenim pis.
Només falta que ens donin les claus quan haguem aportat la fiança i firmat els papers corresponents, o sigui si fem cas a la dita catalana (no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat) no ens podem refiar, però somiar és gratuït (ja veurem d'aquí uns anys si no l'hi posen un impost...)
Dels pisos que hem vist és el que tenia més punts positius i dóna la casualitat que era un tipus de via que encara no havia viscut, una avinguda (després d'haver estat a un passatge, un carrer i una plaça) , també és un barri que no havia viscut (diria que pertany a Sagrada Familia eixample dret) amb això li sumem que el primer pis que havia viscut l'Aitsuki era el mateix número de pis, estava predestinat...
I l'adreça? doncs no fa falta que la digui, la trobareu barrejada en aquesta parrafada o en el codi QR que us adjunto.
Després de dues llargues setmanes (que ha semblat q fossin 70 dies) de trucades a agències i visites a pisos, ha arribat el gran moment com si parlessim d'un eclipse lunar, perquè s'ha hagut de donar un conjunt de circumstàncies favorables, ja tenim pis.
Només falta que ens donin les claus quan haguem aportat la fiança i firmat els papers corresponents, o sigui si fem cas a la dita catalana (no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat) no ens podem refiar, però somiar és gratuït (ja veurem d'aquí uns anys si no l'hi posen un impost...)
Dels pisos que hem vist és el que tenia més punts positius i dóna la casualitat que era un tipus de via que encara no havia viscut, una avinguda (després d'haver estat a un passatge, un carrer i una plaça) , també és un barri que no havia viscut (diria que pertany a Sagrada Familia eixample dret) amb això li sumem que el primer pis que havia viscut l'Aitsuki era el mateix número de pis, estava predestinat...
I l'adreça? doncs no fa falta que la digui, la trobareu barrejada en aquesta parrafada o en el codi QR que us adjunto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)