Cinema a la fresca

Ahir a la nit vam pujar al Castell de Montjuic (concretament a la gespa) per anar a veure la pel.licula Wall-e. Mai abans havia anat a veure cap pel.licula a la fresca i mira que fa anys que ho fan.

Vam pujar en cotxe ja que acabava tard i veient la cua de gent que estava esperant el bus a plaça espanya, vam comprovar que era una bona idea d'agafar el cotxe. Vam arribar a l'aparcament, com era aviat vam trobar molts cotxes però amb el parking tan gran no vam tenir gaires problemes per trobar lloc.

Després de pujar unes quantes escales, vam arribar a l'entrada, ens feien pagar 5 euros (per una part veient la gent que hi havia ho trobava be que no fos gratis, encara que pensava que ho era, però ja es podien estirar una mica i amb aquest preu donar alguna consumició...). Vam arribar a la gespa, sort que hi havia un amic que ens guardava lloc perquè ja estava bastant ple "l'aforament". L'Aitsuki es va trobar a companyes de feina que m'havia dit abans que anirien també a veure la pel.licula, era casualitat que amb tanta gent estaven a pocs metres de nosaltres.

Abans de començar, vaig anar a buscar algo de begudes ja que no haviem portat prou, per sort hi havia una carpa Moritz i no hi havia gaire gent, vaig comprar unes cerveses i fanta llimona per fer una clara improvitzada :P. Quan tornava estava començant la pel.li i havien apagat els llums menys mal que estaven a prop d'un focus que no estava apagat del tot sino no els trobo. La pel.licula ens va agradar molt, vam passar una bona estona, no explicaré ara l'argument per si algu la vol veure però era una pel.li d'animació molt entretinguda, amb moments divertits, tendres, d'acció i de fer pensar; en conclusió una bona pel.li per veure en companyia i en un indret diferent com a la gespa de Montjuic.

A l'acabar la pel.licula i estavem recollint l'Aitsuki va veure l'Arnau i m'ho va dir, ràpidament vam anar a saludar-lo, també estava el Lluch, també van estar per allà on estavem nosaltres però amb tanta gent no ens haviem vist, quina gràcia ja ho diuen el món és un mocador...

De vacances per Menorca

La setmana passada vaig estar uns dies a Menorca, concretament a Alaior. Em va anar molt bé desconectar del soroll de la ciutat, de les aglomeracions, de l'estress que es percep quan vas caminant pel carrer.

Vaig arribar de nit i ja vaig notar la diferència, silenci, mirava el cel i es veien les estrelles, només se sentien els ocells cantar. Vaig tenir la sort de tenir uns dies esplèndids de sol (massa calor i tot potser si volia anar en bici...), vaig fer una visita ràpida del poble, no hi havia ombra enlloc ja que les cases eren baixes, a la part cèntrica gairebé no passaven cotxes, es podia passejar tranquilament, les families gaudien d'un dia d'estiu en un poble petit amb molta vida, mentre els pares estaven prenent algo a les terrasses dels bars, els nens jugaven. A la foto es veu el carrer major del poble, gairebé peatonal.




Per moure'm d'un lloc a un altre, com no vaig llogar
ni cotxe ni moto i en principi volia anar en bici (però
feia tanta calor que vaig desestimar la idea no volia passar les vacances en un hospital amb una lipotímia), anava en bus, i clar m'havia
d'acostumar a que allò no era Barcelona (que em
queixo quan el metro triga 5 minuts) i allà passava un bus cada hora, però no tenia pressa estava de vacances i al voltant es respirava tranquil.litat. Vaig agafar un bus cap a la platja de Son Bou, la platja més llarga de Menorca, quan vaig arribar em vaig trobar una agradable sorpresa, la platja formava part d'un parc natural.
Feia molta gràcia veure els ànecs arribar a la sorra de la platja i fins i tot quan t'apropaves no s'espantaven però per sort la gent no llençava res, és molt reconfortant veure que hi ha gent que estima la natura i els paisatges, no com en altres llocs com a una cala molt maca de l'oest de l'illa que es diu Santa Galdana que quan mires cap enrere et topes amb un hotel monstruós, que passa que la gent no pot fer un pas per anar a la platja que li has de posar un hotel que només sortir per la porta ja et trobis una tovallola a la sorra? Lamentable.

Només són 10 minuts...

És la frase que ens ha dit una noia que feia enquestes per rambla catalunya i hem caigut com a mosques. Els 10 minuts s'han quatriplicat però s'ha de mirar el cantó positiu de les coses i hem berenat gratis en un hotel ;)

Sortia de la feina amb un company i mentre ell anava cap al bus jo anava amb la bici al costat i de cop i volta ens para una noia que ens feia enquestes i de la manera que ho ha dit i he vist que ell li deia bueno i jo que sempre que dic que no a les enquestes m'he deixat embaucar per un "només són 10 minuts" i com he vist que no era res sobre religió ni política i era sobre alimentació, he pensat bueno potser provo algo nou ;).

Després d'unes preguntes relacionades amb habits alimentaris i el pa de motlle ens han fet entrar a l'hotel de davant, hem pujat a una sala de dalt i ens han donat varis pa de motlles sense crosta de diferents marques i haviem d'avaluar quin era el millor segons el nostre gust amb diferents parametres (aspecte, tamany, gust, textura, dolçor ) també hi havia aigua per anar baixant el pa sol :P . Al final ens han ensenyat cadascun (Panrico, Bimbo i marca blanca), a mi i he coincidit amb el company el que més m'ha agradat era el Panrico perquè el Bimbo es convertia en una massa quan el menjaves i era patètic (i això que era el més car), encara que els 2 hem tingut la mateixa conclusió el pa de motlle que menjem normalment és de marca blanca i amb crosta (el més barat) si es fa sandvitxos el que importa es el contingut. el pa de motlle és com la base qui ho aguanta, en algun lloc s'haura d'untar la sobrassada o posar el frankfurt amb el ketxup no???

Intolerància

Aquest matí mentre esmorzava veient el matins de tv3 feien la pregunta: us molesta les corrides de toros? m'he indignat encara que ja ho sabia que encara hi havia un 22% que deia que no, a mi no és que em molesti és que trobo que és una salvatjada, per mi (si algu pensa que soc un exagerat que m'ho digui estic obert a totes les opinions és un blog totalment lliure i sense censura als comentaris) qui ho practica, qui ho veu i li apassiona i ho aplaudeix és un assassí.

Per mi, és com si posessin a una persona alla corrents i que li anessin clavant ganivets, que passa que perquè el toro és un animal ha de patir d'aquesta manera? (no estic dient tampoc que sigui vegetarià i no s'hagi de matar cap animal per menjar, això és llei de vida,és la cadena alimentària), però no fer un espectacle i veure el patiment de l'animal, perquè? per passar-ho be? si existeixen els drets humans on són els drets dels animals??, perquè hi ha animals que tenen més cervell que molts humans.

Ja ho sé que estem un país en democracia, i jo intento respectar totes les idees, però en aquest aspecte no trago, sí potser seré un intolerant, però em fa fàstic com pot ser que hi hagi gent que defensi aquesta matança, em fa vergonya que encara a la meva ciutat es facin aquests crims i per desgràcia la gent que ve de fora es queda amb la imatge dels toros, la sangria i els barrets mexicans de Barcelona, i per desgràcia encara que diguin que és una ciutat antitaurina hi ha molts interessos i negoci que ho envolta, diuen que és cultura quan és una inmoralitat ...

I can feel it coming in the air tonight

No hi ha una altra frase més adequada per com em sento ara mateix, l'he posada en anglès perquè és un fragment d'una cançó molt coneguda de Phil Collins del qual acabo de veure el videoclip a 105tv i veient les imatges (on surt la lluna) i sentint la cançó (on comença dient: puc sentir-ho venir a l'aire aquesta nit), m'han fet pensar en tu. I això que fa 2 hores que ens hem acomiadat, t'he vist per últim cop quan estaves parlant amb l'Abraham i anaveu a passar la maleta pel control de seguretat (he tancat els ulls i m'he imaginat que erem nosaltres que ens anavem de vacances), després de passar pel kiosk comprar-me el PC actual i el mundo deportivo (les meves altres passions) he anat a veure si podia veure't per últim cop abans que baixessis, encara que no et donessis compte que estigués allà, però justament ja havies baixat ja que la gent que començava a baixar he vist que era que estava darrere vostre, he arribat tard i no t'he pogut veure encara que fos a través dels vidres a uns quants metres de distància. Quan tornis no em passarà, no deixaré que estiguis sola ni un moment esperant que arribi, quan tornis el cel tornarà a estar complet, fins llavors les estrelles no brillaran tant com quan et tenen al cantó.

PD: Ara a 105tv posen la cançó Man on the moon de REM... millor que apagui la tele i faci algo que em distregui.

Divendres, acabem la setmana

"¿Crees que la física cuántica es la respuesta? Porque... no sé, en el fondo, ¿de qué me sirve a mí que el tiempo y el espacio sean exactamente lo mismo? En fin, si le pregunto a un tío qué hora es y me dice "6 kilómetros", ¿qué coño es eso?" Woody Allen