dimarts, 23 d’octubre del 2012

Intensiv Deutschkurs


Ja tenia ganes d'escriure aquesta frase: he començat el curs intensiu d'alemany. Almenys tinc un motiu de pes per aixecar-me ben d'hora (a les 7) i establir una rutina diaria més normal (aquí sobretot) que dinar a les 16h o les 17h.


A la classe hi ha gent de molts països diferents: Polonia,Bosnia,Kosovo,Russia, Rumania, Hungria, Israel, Estats Units, Nigeria i també hi ha dues espanyoles. Per conèixer altres cultures i sobretot millorar el meu anglès estic parlant amb la gent d'arreu.Per descomptat que parlo amb les espanyoles, no tinc cap problema, al contrari, va molt bé per si no entenem algo doncs ho podem solucionar entre nosaltres. Però penso que el millor que puc fer per millorar el meu anglès (bastant patètic per cert.... :P) és parlar amb gent d'altres llocs, i de pas s'aprenen moltes coses del món.

Ahir vaig parlar amb un home que ve dels EEUU, però per l'aspecte i pel nom és dels Països Àrabs. Em va dir que als EEUU si treballes a un MCDonalds i parles anglès cobres 10 dòlars l'hora i si parles anglès i espanyol cobres 12 dòlars l'hora i parlant de futbol (ja que jo li vaig dir que era de Barcelona) m'ha dit d'una web on es poden veure tots els partits de la Champions (de la lliga ja ho sabia). Una dona de Rumania, quan estavem parlant de com es viu a Dortmund amb l'americà-àrab (que els supermercats i les tendes, per el dia a dia és un preu normal), ens va dir que allà a Rumania el sou minim era d'uns 200 euros (vaig flipar) i que trobava que els preus dels supermercats eren similars als d'allà.

Avui he parlat amb un home d'Israel, que sap 4 o 5 idiomes entre els quals rus i li he dit doncs el rus sembla molt difícil (almenys per nosaltres) i m'ha dit que la gramàtica és molt més fàcil que l'alemana. Tambè m'ha explicat que d'on és ell fa molta calor i clar nota un gran canvi (anava molt més abrigat que jo i l'altre gent centre europea). I que allà hi ha platges amb sorra blanca i que l'altre dia va anar al Phoenix-see (un llac artificial de Dortmund) , però es clar, res a veure; amb la Glòria vam anar fa un temps i és maco i gran però clar no és una platja.

A classe un noi de Nigeria que estava assegut al costat meu, quan he dit que d'entre els idiomes que jo parlava era el català, m'ha dit oh! Do you from Catalonia? i m'ha dit que va estar 2 setmanes a Igualada amb un amic i que era molt maco.Ara hi penso i em fa gràcia, encara que sembli una tonteria, potser algun dia puc parlar-li del tema de la independència ;) (ja que per molta gent és un tema tabú, a veure jo respecto que no s'estigui d'acord, però també trobo interessant que la gent no ho rebutgi sense tenir ni idea). Algun dia d'aquests potser ho podria parlar amb la dona de Kosovo  (antiga provincia de Sèrbia que va declarar la independència el 2008) i segons posa al Wikipedia:

"Diversos països han adoptat postures a favor i en contra de la declaració. Els Estats Units donen suport a la independència del país, mentre que la Unió Europea hi ha divisió entre els estats favorables (com França o Alemanya) o en contra (com Espanya, Romania, Eslovàquia o Xipre)"

"països com Sèrbia, Espanya i Rússia s'abstenen de reconèixer-la i s'hi oposen amenaçadorament"



Només em pregunto, perquè hi ha països que s'hi oposen amenaçadorament? pots no estar d'acord, però anar amb amenaces??? Per desgràcia no em sorprèn que Espanya estigui en aquest grup...

diumenge, 23 de setembre del 2012

Nous reptes

A la vida s'han de prendre decisions i per molt que costin els canvis, t'has d'arriscar. A veure, està clar que he vingut a viure a Dortmund perquè les relacions a distància després d'haver viscut una temporada junts són complicadíssimes.

Però tot i així, deixes feina, família i amics i vas a un altre país amb un altre idioma i una altra manera de ser i fer. Ja sé on he vingut i que les coses no seran fàcils, però la veritat és que tenia moltes ganes de començar una nova etapa, aprendre l'alemany i millorar l'anglès són els meus reptes més propers i després amb molta paciència buscar feina, no m'importa de que, el més important és entrar en el món laboral d'aquí.

Les coses poden sortir bé o malament, mai se sap, però no serà per ganes d'intentar-ho. Ja us aniré explicant com va la meva aventura per Alemanya :)

dimarts, 14 d’agost del 2012

Reflexions


Sovint que hagut de prendre una decisió, he tingut molts dubtes, pensant massa en factors que no podia controlar i també pensant en que si no sortia bé, la por al fracàs, finalment no feia el pas endavant.

Sóc una persona molt tímida, que li costa parlar en públic (els que em coneixeu ja ho sabeu...), mesurant massa les meves paraules com si l'altre persona m'estigués examinant. Qui hagi parlat amb mi pel facebook,gmail o altres ja ho haurà vist que em costa molt menys expressar-me escrivint que de forma oral. 

I ara a que venen aquestes reflexions en públic? doncs perquè ho necesito expressar. Perquè he hagut de prendre una de les decisions més importants de la meva vida. I penso que la gent que m'envolta (amics i família) tenen el dret de saber-ho (qui ho llegeixi clar ;) )

Molts de vosaltres sabreu que a finals de setembre m'en vaig a Dortmund (quan hi penso em ve al cap la cançó de Green Day "Wake me up when september ends", sobretot per lo llargs que se m'han arribat a fer aquests darrers mesos). 

A finals de novembre la Glòria va marxar, els primers 3-4 mesos anaven passant de manera normal, a veure hi havia dies i dies clar. Al menjador del pis tenia un calendari on tenia assenyalat els dies que ens veiem i anava marcant els dies que passaven. Pensava a vegades, ens anem veient i parlant diariament podem arribar a estar 2 anys si calgués..

Potser coincidint amb l'inici de la primavera, la cosa va anar empitjorant. El pis cada vegada em semblava més gran i no hi havia res que omplis aquell buit que sentia. La situació econòmica del país amb la puta crisi no és que ajudés gaire tampoc... Per sort, jo tenia feina i estava tranquil perquè era bastant estable. El cap em deia tu no et moguis d'on estàs que cada dia que passa és un dia menys que falta perquè torni; però el cor no hi enten de raons, viu dels sentiments, i cada cop els comiats l'entristien més...

Fins que ha arribat l'estiu, tothom content perquè ve la calor i les vacances (i jo que no sóc gaire amic de la calor...). Va arribar un punt en que els dies s'em feien eterns. Vaig fer cas al meu cor i vaig prendre la decisió de que havia de marxar.

És una decisió molt complicada per mi, que sóc molt "sedentari", però ha arribat un moment en que penses que és realment el que et fa més feliç d'aquesta vida.
A finals de setembre començo una nova aventura, amb molta impaciència perquè arribi el moment i a la vegada amb el neguit i la incertesa del futur. Se que hi hauran bons i mals moments, i però estic segur de que he pres la decisió correcta :D

A tots vosaltres us trobaré molt a faltar, ja anirem baixant quan poguem i ja aniré explicant coses pel facebook i per aquí. I qui vulgui venir a visitar-nos cap problema (mentre aviseu amb antelació :P). Trobaré molt a faltar el meu petit país. Hauré de dir que vinc d'Espanya (i encara que em costi acceptar-ho és així, i per no entrar en discussions ja que hi ha gent que no vol escoltar hauré de dir que sóc espanyol però amb els dits creuats :P)

dimecres, 1 de febrer del 2012

Bona cuina !!! fent de mindundi...



Aquesta maravella de quiche de verdures no l'he feta jo l'ha feta l'Aitsuki, suposo
que li ve de professió (ja que fa experiments a la feina), també els fa a casa i , mira que és difícil perquè jo sóc un tiquismiquis, però sempre li surten delicatessen.

A mi abans les verdures no m'agradaven gaire, però aquesta quiche i el cous-cous de verdures són els plats estrella (de verdures) de la Doctora. Qui ho hagi tastat estarà amb mi ;)

Jo ara que estic de Rodrigues vaig fent alguns platets, però res de l'altre món... encara em queda molt i per això sóc el mindundi :P

diumenge, 22 de gener del 2012

No m'extranya gens tant d'atur... (6/6)

I el darrer punt,i el que fa que li tingui més mania, és que com jo porto poc temps a
l'Hospitalet (desde maig) i aquest va entrar a l'estiu i tinc la mala sort que té el mateix cognom quant la caga com es veu el primer cognom doncs em venen alguns marrons, ara feia unes setmanes que no passava,però justament ahir em van donar un telèfon que no estava ben tancat i no s'escoltava l'altaveu (jo se que en aquell model és tipic aquell fallo i per això em va extranyar molt que em diguessin que era meu...) Vaig entrar amb el num IMEI a l'ordre de reparació i sorpresa!! no era jo.... que jo la puc cagar , però un telèfon que no s'escolti l'altaveu perquè no està ben muntat i tancat (a sobre que aquell model és típic que venen així per reparar...).

Com va dir un company meu al responsable: se puede cambiar de usuario?? porque a este
hombre siempre lo confunden. Jajaja em va fer molta gràcia,per sort no és sempre,però
alguns cops ha passat si;almenys si no es pot canviar l'usuari jo només demano que mirin la primera lletra que per sort el seu nom no comença en J...

Conclusions: les empreses no s'aprofiten de que hi ha crisi per ofegar al treballador (com diu la Nobel), per culpa de mals treballadors com tu i d'haver fet la vista grossa i no repartir expedients,ara pringuem tots amb el "torno" i el temps de wc controlat... jo si fos responsable la gent que no treballa bé o s'hi esforça, fora...

PD: Uffff que llarg !!! segurament ningú el llegirà tot i ho entenc ,però m'ho havia de treure de sobre ;)

I després diuen dels funcionaris...(5/6)

Doncs la Nobel va i diu :ya era hora que alguien haga algo por nosotros,en todos estos años nadie se le había ocurrido (jo pensant,però de que vas? et queixes de tot quan tu ets la primera que no fas la feina bé..).

I per rematar sento el de la "sang orxata" que diu en veu baixa (típic tira la pedra amaga la mà): jooo yo lo quiero en finlandés.. Si era una broma la podia haver dit més alt,encara que jo no li trobo ni puta gràcia;al contrari,un cop més trobo una falta de respecte a una feina que s'ha currat moltíssim un responsable teu i enlloc d'estar agraït sembla que t'en fotis...

Ah! m'en oblidava era darrera hora i quedaven 5 min per les 15h (ens estaven acabant
d'explicar les novetats) i el tio va i enlloc d'estar atent a la pantalla i escoltar el que et diuen,va i es treu les "taloneres" (especie de cinta que es posa a les 2 sabates amb un fil que toca la cama que van lligades amb velcro al calçat,fa soroll quan es treu,i serveix per estar derivar a "massa" o "terra", el laboratori té un sòl especial).

Es veu que ell i molta gent com ell tenen molta pressa per sortir i això que la majoria venen en cotxe (jo que agafo el tren no ho faig i he d'anar ràpid amb la bici...),perquè segons vaig escoltar que va dir fa uns dies: hay mucho tráfico. Els meus companys de taula i jo vam flipar, a les 15:05,15:10 hi ha molt més trànsit??? que jo sàpiga no és hora punta... potser divendres es nota una mica,però que no ens embauqui.A ell i els de la seva filera els hi dediquem la melodia dels Simpson quan arriben les 14:59h van marxant cap a la maquina de fitxar i després veus un grup de gent parada davant del "torno" de sortida.Allò si que és trànsit dens!!.

Molt fort dimecres que tenia un telefon connectat al pc que estava carregant un software i com eren les 15h el tio va i desconnecta el cable a sac! es veu que el tècnic de tarda va veure error en la pantalla pc i li va dir al responsable.Aquest va dir-li al dia següent el que va veure i va i el "simpson" li diu yo lo dejé conectado sería el de la tarde que lo quitó. (Quins collons).El responsable li diu el software no suele tardar más de 5 min en cargarse no puedes quitarlo de golpe ya que después lo más seguro es que no te encienda y lo tengas que enviar a Nokia,si lo pones puedes esperar 5 minutos.... Zas!!! en toda la boca!.
El tio després veient que l'havia cagat va dedicar el matí a ser un pilota...

Gent que treballa i altres que ho fan veure.... (4/6)

I el que és molt patètic és el meu "paisano" que no se si li falta un bull o va de superior,o les 2 coses. Se que li tinc massa mania,però tinc raons:

1.A la meva feina firmem a un full a les 7h pel tema de ESD (electrostàtica). El "tio" el dilluns 16 va i firma quan jo li dic que encara no han posat el full (aquell corresponia al del dissabte 14) li dic després que no havia de firmar i em diu de males maneres:pero si esta la hoja se firma i jo li responc: ah hoy es lunes 16 y la hoja es del sábado 14,trabajaste el sábado?? i el tio es queda tot serio i va a tatxar la firma i no em diu: ni ho sento no ho havia vist ni res. El típic que es pensa que sempre té la raó... fins i tot amb responsable tècnic el contradiu. Quina falta de respecte...

2.El tio aquest,segons el parer de la gent més propera a mi, no te sang té orxata, sembla que s'adormi quan escriu en el teclat. Descargola/cargola amb el telefon a una mà (quan tothom el té a la taula recolzat,com indica en els videos..) i el colmo és que no porta mai guants (bueno tampoc és l'únic i això que vam fer un curs de ESD,on advertia del perill de l'electrostàtica quan manipules una placa o component elèctric) però hi ha gent com aquest que ni cas,i em queixo d'ell perquè un cop q va venir inspecció va demanar guants perquè no en tenia (ja que van avisar que tots haviem de portar guants) però al veure que amb un cop no li portaven,enlloc d'anar al responsable i dir-li: perdona antes te he pedido unos guantes,cuando puedas me los traes... va i el tio veu que el responsable està a prop i diu en veu alta MIS GUANTES QUE?? una altra falta de respecte

3.Ahir a darrere hora ens ensenyava el responsable una nova manera de mirar
manuals,demanar material i accesoris que s'ha currat molt (fins i tot els "data-sheet" on diuen les especificacions tècniques dels terminals i els "service bulletin" on el fabricant va posant si es troba que un terminal té un defecte i la seva reparació o quan canvien de codi de components, degut a que aquell component d'aquell fabricant ha donat problemes i es canvia la referència).Personalment no trobo l'anglès tècnic gens complicat i si no saps una paraula amb el context es sobreenten (a més hi ha dibuixos),però si ho ha fet és per ajudar-nos i perquè després no li vingui la gent darrere preguntant que potser ha pensat que perdria més temps responent a preguntes.