A 3 dies de tocar el 2

No és que marxi enlloc, encara que m'agradaria fer uns dies de vacances però m'hauré d'esperar a l'estiu, és que d'aquí 3 dies faig 30 (suspir...).
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)