Fa fred si, però a l'hivern és el que toca

Ja fa uns dies que vaig sentint a tothom queixar-se del fred, a la feina hi ha gent que com està sentada tota l'estona doncs amb l'estufa al costat, jo com estic movent-me tota l'estona pujant i baixant escales per fer Nokia o canviant-me de taula per actualitzar el software d'algun mòbil o anant a una estanteria a buscar material doncs no em paro a pensar si fa fred o no. La veritat és que ara que estic sentat al menjador si que necessito l'estufa, però és que clar aquí estic a casa, relaxat, en pijama deu ser que em prenc la feina massa en serio o és que hi ha gent que està a la feina com a casa...

Aquesta nit després de passar el dia fora hem pensat que millor descansar una mica i així aprofitar el diumenge. És hivern i donen ganes de quedar-se a casa sobretot si tens una bona companyia (ja m'agradaria poder tenir una llar de foc i mirar per la finestra i veure un paisatge de muntanyes nevades...), no ens podem queixar que tenim l'avinguda gaudí però on estigui un paisatge de muntanya nevat (suspir)

Ja vindrà la primavera quan faci millor temps i l'estiu (que jo espero que sigui almenys suportable de calor) perquè Barcelona amb la xafogor que fa no se que pensara la gent, però almenys amb el fred pots dormir ,si et poses un bon nordic, però segur que molts dels que es queixen del fred s'estaven queixant de la calor que no els deixava dormir... Sinó mireu a les Illes Canaries ara fara vint i pico graus, digueu-me romàntic, però un nadal és molt més maco amb neu al voltant i els nens tirant-se boles i fent ninots de neu i el Pare Noel amb el trineu; us imagineu els nens a la platja fent castells amb la sorra i veient el Pare Noel amb bermudes i fent surf?

Any 2010 la vida continua

Comença l'any i la gent té els seus propòsits, en el meu cas no són els típics de deixar de fumar (perquè no fumo) ni d'apuntar-me al gimnàs (perquè tinc comprovat que anant sol m'acabo desmotivant i no vaig).

El primer que faré és planificar-me una mica més que fer en el meu temps lliure, i dur a terme les idees que tinc al cap que m'emboiren el cervell, però que amb el pas del temps s'esvaeixen com el fum. No serà per complir rigorosament (en català incorrecte "a rajatabla", però almenys servirà per poder assolir objectius, convertint desitjos i somnis en realitat. Encara que no tinc cap pressa perqué es facin realitat, el més important és el camí i gaudir del recorregut, com diu la cançó de Lluís Llach " Camí a Ítaca" basada en un escrit d'un poeta grec anomenat Kavafis:

<< Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences. >>


Per la resta no em puc queixar, el més important per començar l'any bé que és salut per mi i el meu entorn i poder compartir la vida amb la meva mitja lluna em fa venir al cap una dita ben coneguda: "Al loro !!! que no estamos tan mal !!!"

Apa, acabo desitjant-vos bon any a tots/es i que tingueu molta sort en el vostre camí.

P.D.:Un altre dels meus propòsits és mantenir més en activitat el blog perquè veig que fa gairebé 2 mesos que no deia res...