dimarts, 23 d’octubre del 2012

Intensiv Deutschkurs


Ja tenia ganes d'escriure aquesta frase: he començat el curs intensiu d'alemany. Almenys tinc un motiu de pes per aixecar-me ben d'hora (a les 7) i establir una rutina diaria més normal (aquí sobretot) que dinar a les 16h o les 17h.


A la classe hi ha gent de molts països diferents: Polonia,Bosnia,Kosovo,Russia, Rumania, Hungria, Israel, Estats Units, Nigeria i també hi ha dues espanyoles. Per conèixer altres cultures i sobretot millorar el meu anglès estic parlant amb la gent d'arreu.Per descomptat que parlo amb les espanyoles, no tinc cap problema, al contrari, va molt bé per si no entenem algo doncs ho podem solucionar entre nosaltres. Però penso que el millor que puc fer per millorar el meu anglès (bastant patètic per cert.... :P) és parlar amb gent d'altres llocs, i de pas s'aprenen moltes coses del món.

Ahir vaig parlar amb un home que ve dels EEUU, però per l'aspecte i pel nom és dels Països Àrabs. Em va dir que als EEUU si treballes a un MCDonalds i parles anglès cobres 10 dòlars l'hora i si parles anglès i espanyol cobres 12 dòlars l'hora i parlant de futbol (ja que jo li vaig dir que era de Barcelona) m'ha dit d'una web on es poden veure tots els partits de la Champions (de la lliga ja ho sabia). Una dona de Rumania, quan estavem parlant de com es viu a Dortmund amb l'americà-àrab (que els supermercats i les tendes, per el dia a dia és un preu normal), ens va dir que allà a Rumania el sou minim era d'uns 200 euros (vaig flipar) i que trobava que els preus dels supermercats eren similars als d'allà.

Avui he parlat amb un home d'Israel, que sap 4 o 5 idiomes entre els quals rus i li he dit doncs el rus sembla molt difícil (almenys per nosaltres) i m'ha dit que la gramàtica és molt més fàcil que l'alemana. Tambè m'ha explicat que d'on és ell fa molta calor i clar nota un gran canvi (anava molt més abrigat que jo i l'altre gent centre europea). I que allà hi ha platges amb sorra blanca i que l'altre dia va anar al Phoenix-see (un llac artificial de Dortmund) , però es clar, res a veure; amb la Glòria vam anar fa un temps i és maco i gran però clar no és una platja.

A classe un noi de Nigeria que estava assegut al costat meu, quan he dit que d'entre els idiomes que jo parlava era el català, m'ha dit oh! Do you from Catalonia? i m'ha dit que va estar 2 setmanes a Igualada amb un amic i que era molt maco.Ara hi penso i em fa gràcia, encara que sembli una tonteria, potser algun dia puc parlar-li del tema de la independència ;) (ja que per molta gent és un tema tabú, a veure jo respecto que no s'estigui d'acord, però també trobo interessant que la gent no ho rebutgi sense tenir ni idea). Algun dia d'aquests potser ho podria parlar amb la dona de Kosovo  (antiga provincia de Sèrbia que va declarar la independència el 2008) i segons posa al Wikipedia:

"Diversos països han adoptat postures a favor i en contra de la declaració. Els Estats Units donen suport a la independència del país, mentre que la Unió Europea hi ha divisió entre els estats favorables (com França o Alemanya) o en contra (com Espanya, Romania, Eslovàquia o Xipre)"

"països com Sèrbia, Espanya i Rússia s'abstenen de reconèixer-la i s'hi oposen amenaçadorament"



Només em pregunto, perquè hi ha països que s'hi oposen amenaçadorament? pots no estar d'acord, però anar amb amenaces??? Per desgràcia no em sorprèn que Espanya estigui en aquest grup...

diumenge, 23 de setembre del 2012

Nous reptes

A la vida s'han de prendre decisions i per molt que costin els canvis, t'has d'arriscar. A veure, està clar que he vingut a viure a Dortmund perquè les relacions a distància després d'haver viscut una temporada junts són complicadíssimes.

Però tot i així, deixes feina, família i amics i vas a un altre país amb un altre idioma i una altra manera de ser i fer. Ja sé on he vingut i que les coses no seran fàcils, però la veritat és que tenia moltes ganes de començar una nova etapa, aprendre l'alemany i millorar l'anglès són els meus reptes més propers i després amb molta paciència buscar feina, no m'importa de que, el més important és entrar en el món laboral d'aquí.

Les coses poden sortir bé o malament, mai se sap, però no serà per ganes d'intentar-ho. Ja us aniré explicant com va la meva aventura per Alemanya :)

dimarts, 14 d’agost del 2012

Reflexions


Sovint que hagut de prendre una decisió, he tingut molts dubtes, pensant massa en factors que no podia controlar i també pensant en que si no sortia bé, la por al fracàs, finalment no feia el pas endavant.

Sóc una persona molt tímida, que li costa parlar en públic (els que em coneixeu ja ho sabeu...), mesurant massa les meves paraules com si l'altre persona m'estigués examinant. Qui hagi parlat amb mi pel facebook,gmail o altres ja ho haurà vist que em costa molt menys expressar-me escrivint que de forma oral. 

I ara a que venen aquestes reflexions en públic? doncs perquè ho necesito expressar. Perquè he hagut de prendre una de les decisions més importants de la meva vida. I penso que la gent que m'envolta (amics i família) tenen el dret de saber-ho (qui ho llegeixi clar ;) )

Molts de vosaltres sabreu que a finals de setembre m'en vaig a Dortmund (quan hi penso em ve al cap la cançó de Green Day "Wake me up when september ends", sobretot per lo llargs que se m'han arribat a fer aquests darrers mesos). 

A finals de novembre la Glòria va marxar, els primers 3-4 mesos anaven passant de manera normal, a veure hi havia dies i dies clar. Al menjador del pis tenia un calendari on tenia assenyalat els dies que ens veiem i anava marcant els dies que passaven. Pensava a vegades, ens anem veient i parlant diariament podem arribar a estar 2 anys si calgués..

Potser coincidint amb l'inici de la primavera, la cosa va anar empitjorant. El pis cada vegada em semblava més gran i no hi havia res que omplis aquell buit que sentia. La situació econòmica del país amb la puta crisi no és que ajudés gaire tampoc... Per sort, jo tenia feina i estava tranquil perquè era bastant estable. El cap em deia tu no et moguis d'on estàs que cada dia que passa és un dia menys que falta perquè torni; però el cor no hi enten de raons, viu dels sentiments, i cada cop els comiats l'entristien més...

Fins que ha arribat l'estiu, tothom content perquè ve la calor i les vacances (i jo que no sóc gaire amic de la calor...). Va arribar un punt en que els dies s'em feien eterns. Vaig fer cas al meu cor i vaig prendre la decisió de que havia de marxar.

És una decisió molt complicada per mi, que sóc molt "sedentari", però ha arribat un moment en que penses que és realment el que et fa més feliç d'aquesta vida.
A finals de setembre començo una nova aventura, amb molta impaciència perquè arribi el moment i a la vegada amb el neguit i la incertesa del futur. Se que hi hauran bons i mals moments, i però estic segur de que he pres la decisió correcta :D

A tots vosaltres us trobaré molt a faltar, ja anirem baixant quan poguem i ja aniré explicant coses pel facebook i per aquí. I qui vulgui venir a visitar-nos cap problema (mentre aviseu amb antelació :P). Trobaré molt a faltar el meu petit país. Hauré de dir que vinc d'Espanya (i encara que em costi acceptar-ho és així, i per no entrar en discussions ja que hi ha gent que no vol escoltar hauré de dir que sóc espanyol però amb els dits creuats :P)

dimecres, 1 de febrer del 2012

Bona cuina !!! fent de mindundi...



Aquesta maravella de quiche de verdures no l'he feta jo l'ha feta l'Aitsuki, suposo
que li ve de professió (ja que fa experiments a la feina), també els fa a casa i , mira que és difícil perquè jo sóc un tiquismiquis, però sempre li surten delicatessen.

A mi abans les verdures no m'agradaven gaire, però aquesta quiche i el cous-cous de verdures són els plats estrella (de verdures) de la Doctora. Qui ho hagi tastat estarà amb mi ;)

Jo ara que estic de Rodrigues vaig fent alguns platets, però res de l'altre món... encara em queda molt i per això sóc el mindundi :P

diumenge, 22 de gener del 2012

No m'extranya gens tant d'atur... (6/6)

I el darrer punt,i el que fa que li tingui més mania, és que com jo porto poc temps a
l'Hospitalet (desde maig) i aquest va entrar a l'estiu i tinc la mala sort que té el mateix cognom quant la caga com es veu el primer cognom doncs em venen alguns marrons, ara feia unes setmanes que no passava,però justament ahir em van donar un telèfon que no estava ben tancat i no s'escoltava l'altaveu (jo se que en aquell model és tipic aquell fallo i per això em va extranyar molt que em diguessin que era meu...) Vaig entrar amb el num IMEI a l'ordre de reparació i sorpresa!! no era jo.... que jo la puc cagar , però un telèfon que no s'escolti l'altaveu perquè no està ben muntat i tancat (a sobre que aquell model és típic que venen així per reparar...).

Com va dir un company meu al responsable: se puede cambiar de usuario?? porque a este
hombre siempre lo confunden. Jajaja em va fer molta gràcia,per sort no és sempre,però
alguns cops ha passat si;almenys si no es pot canviar l'usuari jo només demano que mirin la primera lletra que per sort el seu nom no comença en J...

Conclusions: les empreses no s'aprofiten de que hi ha crisi per ofegar al treballador (com diu la Nobel), per culpa de mals treballadors com tu i d'haver fet la vista grossa i no repartir expedients,ara pringuem tots amb el "torno" i el temps de wc controlat... jo si fos responsable la gent que no treballa bé o s'hi esforça, fora...

PD: Uffff que llarg !!! segurament ningú el llegirà tot i ho entenc ,però m'ho havia de treure de sobre ;)

I després diuen dels funcionaris...(5/6)

Doncs la Nobel va i diu :ya era hora que alguien haga algo por nosotros,en todos estos años nadie se le había ocurrido (jo pensant,però de que vas? et queixes de tot quan tu ets la primera que no fas la feina bé..).

I per rematar sento el de la "sang orxata" que diu en veu baixa (típic tira la pedra amaga la mà): jooo yo lo quiero en finlandés.. Si era una broma la podia haver dit més alt,encara que jo no li trobo ni puta gràcia;al contrari,un cop més trobo una falta de respecte a una feina que s'ha currat moltíssim un responsable teu i enlloc d'estar agraït sembla que t'en fotis...

Ah! m'en oblidava era darrera hora i quedaven 5 min per les 15h (ens estaven acabant
d'explicar les novetats) i el tio va i enlloc d'estar atent a la pantalla i escoltar el que et diuen,va i es treu les "taloneres" (especie de cinta que es posa a les 2 sabates amb un fil que toca la cama que van lligades amb velcro al calçat,fa soroll quan es treu,i serveix per estar derivar a "massa" o "terra", el laboratori té un sòl especial).

Es veu que ell i molta gent com ell tenen molta pressa per sortir i això que la majoria venen en cotxe (jo que agafo el tren no ho faig i he d'anar ràpid amb la bici...),perquè segons vaig escoltar que va dir fa uns dies: hay mucho tráfico. Els meus companys de taula i jo vam flipar, a les 15:05,15:10 hi ha molt més trànsit??? que jo sàpiga no és hora punta... potser divendres es nota una mica,però que no ens embauqui.A ell i els de la seva filera els hi dediquem la melodia dels Simpson quan arriben les 14:59h van marxant cap a la maquina de fitxar i després veus un grup de gent parada davant del "torno" de sortida.Allò si que és trànsit dens!!.

Molt fort dimecres que tenia un telefon connectat al pc que estava carregant un software i com eren les 15h el tio va i desconnecta el cable a sac! es veu que el tècnic de tarda va veure error en la pantalla pc i li va dir al responsable.Aquest va dir-li al dia següent el que va veure i va i el "simpson" li diu yo lo dejé conectado sería el de la tarde que lo quitó. (Quins collons).El responsable li diu el software no suele tardar más de 5 min en cargarse no puedes quitarlo de golpe ya que después lo más seguro es que no te encienda y lo tengas que enviar a Nokia,si lo pones puedes esperar 5 minutos.... Zas!!! en toda la boca!.
El tio després veient que l'havia cagat va dedicar el matí a ser un pilota...

Gent que treballa i altres que ho fan veure.... (4/6)

I el que és molt patètic és el meu "paisano" que no se si li falta un bull o va de superior,o les 2 coses. Se que li tinc massa mania,però tinc raons:

1.A la meva feina firmem a un full a les 7h pel tema de ESD (electrostàtica). El "tio" el dilluns 16 va i firma quan jo li dic que encara no han posat el full (aquell corresponia al del dissabte 14) li dic després que no havia de firmar i em diu de males maneres:pero si esta la hoja se firma i jo li responc: ah hoy es lunes 16 y la hoja es del sábado 14,trabajaste el sábado?? i el tio es queda tot serio i va a tatxar la firma i no em diu: ni ho sento no ho havia vist ni res. El típic que es pensa que sempre té la raó... fins i tot amb responsable tècnic el contradiu. Quina falta de respecte...

2.El tio aquest,segons el parer de la gent més propera a mi, no te sang té orxata, sembla que s'adormi quan escriu en el teclat. Descargola/cargola amb el telefon a una mà (quan tothom el té a la taula recolzat,com indica en els videos..) i el colmo és que no porta mai guants (bueno tampoc és l'únic i això que vam fer un curs de ESD,on advertia del perill de l'electrostàtica quan manipules una placa o component elèctric) però hi ha gent com aquest que ni cas,i em queixo d'ell perquè un cop q va venir inspecció va demanar guants perquè no en tenia (ja que van avisar que tots haviem de portar guants) però al veure que amb un cop no li portaven,enlloc d'anar al responsable i dir-li: perdona antes te he pedido unos guantes,cuando puedas me los traes... va i el tio veu que el responsable està a prop i diu en veu alta MIS GUANTES QUE?? una altra falta de respecte

3.Ahir a darrere hora ens ensenyava el responsable una nova manera de mirar
manuals,demanar material i accesoris que s'ha currat molt (fins i tot els "data-sheet" on diuen les especificacions tècniques dels terminals i els "service bulletin" on el fabricant va posant si es troba que un terminal té un defecte i la seva reparació o quan canvien de codi de components, degut a que aquell component d'aquell fabricant ha donat problemes i es canvia la referència).Personalment no trobo l'anglès tècnic gens complicat i si no saps una paraula amb el context es sobreenten (a més hi ha dibuixos),però si ho ha fet és per ajudar-nos i perquè després no li vingui la gent darrere preguntant que potser ha pensat que perdria més temps responent a preguntes.

Costa tant fer la feina ben feta o almenys intentar-ho?(3/6)

La Nobel (com li diem,perquè "sap" de tot fins i tot un dia parlava de física quàntica... i la seva frase amulet és: la tecnología es muy compleja..) en concret,per dir 2 casos: ahir vam veure 2 rebots (reparacions que el client retorna perquè fallen),i eren dels que fan molta ràbia que hi hagi gent així treballant (i altres a l'atur,com un ex-company de feina meu que era molt eficient,però com va marxar ell,ara no li deixen tornar,bueno temes a part de simpaties o si ets un pilota,com hi ha a totes les empreses...)

El primer error un telèfon sense cobertura (menys de 10 dies..) s'obre i sorpresa! falta l'antena! es mira que es va fer anterior cop i es va canviar la carcassa posterior perquè fallava so melodies (nota:les noves carcasses no porten antena i se li ha de posar de l'antiga...), el segon error menys visible, però degut a fer la feina malament:a un telèfon li va canviar el tàctil (els nous no porten un protector de plàstic del sensor de proximitat,que és el que fa que en trucada s'apagui la pantalla si detecta que te l'apropes) doncs aquest a cada trucada rebuda
o emesa la pantalla en negre ( encara que el tinguessis lluny de la cara a una taula..).

Aquests fallos també em poden passar a mi i a qualsevol tècnics (no som perfecte), però el més segur és que si m'ho deixo després em donaré compte quan el provi,hi ha altres que per estar "en un bar" o per anar més ràpid, perquè perds el temps xerrant o donant voltes no el proven i pam!

Em direu i no hi ha un control de qualitat?, si que n'hi ha, però a Nokia (per volum) es revisa com a màxim un 20% i en canvi a HTC passen "quality control" tots els terminals (que és com hauria de ser,però per desgràcia l'empresa prioritza la quantitat davant de la qualitat,per no agafar més gent que no produeixen (o sigui són pèrdues econòmiques),però en el meu parer també són pèrdues econòmiques de valor semblant els terminals que retornen en menys d'un mes ja que el fabricant ens va pagar la primera reparació, però si torna fallar amb tant poc temps,normalment, és que no està ben reparat i paga l'empresa.

donant voltes i parlant no es pot treballar... (2/6)

Repeteixo trobo molt bé l'argument del sindicat que ens deia que l'empresa saben qui es columpia,però per deixadesa al final paguem tots els plats trencats.

El que em va fer gràcia és quan em deia la presidenta (quan li deia que a mi em sobrava temps de wc) que les dones tenen èpoques que es necessita més temps (i jo ho entenc i l'empresa també ho deu tenir en compte,la que porta el control horaris és la gerent i és dona...);com també té en compte si ens trobem indisposats o no ens trobem bé... però quan li deia que això dura una setmana màxim el mes (no se si hi deu haver casos de més de 10 dies...) , i em deia que clar pels homes és fàcil.

Collons! però que jo sàpiga no triga tant una dona... el que passa és que té a una plasta amargada al costat que sortia a fumar o a no se que fer i ara aquest temps una setmana al mes no podrà fumar o jo que sé.Aquesta "treballadora" porta a l'empresa uns quants anys i es pensa que és la reina del mambo.

Al meu laboratori els responsables entren a les 8h i aquesta i gent del seu rotllo aprofiten de 7 a 8h per petar la xerrada,hi ha qui a les 7:15 comença a treballar (un d'ETT davant meu que casualment i per desgràcia meva compartim cognom) i aquesta fins a les 7:30 i a vegades arriba a 7:45 no comença a treballar.. i lo fort és que aquests tenen més producció que jo,però ja sabem com,fent la feina mal feta.

Treballadors sense ganes de treballar, i així anem... (1/6)




Fa dies que volia parlar d'aquest tema i ara que tinc temps i estic relaxat per inspirar-me,trobo que és el millor moment (encara que prefereixo altres
"millors moments" ;p )

Això ho van penjar els del sindicat de la meva empresa el divendres 13 (em fa més por el president espanyol i tot el PP que Freddy Krüger :S), però com va dir un company meu de Nokia ,que té a veure Rajoy amb això,i té tota la raó,també podrien posar a Mas que ens cau més a prop... o a ningú...) quan ens van comunicar els responsables que a part del torn (tipus metro que tenim a l'entrada de la feina),tindriem controlat 10 min. (qui es passi tindrà descompte horari a la nòmina) el temps per sortir del laboratori.

Nosaltres tenim 15 min per esmorzar/dinar,a part tenim aquests 10 min per fer qualsevol cosa (wc,fumar,cafe,trucada per telèfon),en principi amb els que m'hi duc millor i dinem junts és com un regal de temps (jo normalment vaig al wc abans d'entrar,a mig matí i quan escalfo dinar aprofito) això vol dir que només gasto 1:30 min màxim (i si un dia apreta gasto uns 5 - 7 min), això vol dir que si he gastat 8:30 min aquell dia no podré fer cafè,però habitualment em sobren més de 5 min que gastem a 30 min abans de plegar. O sigui hem sortit beneficiats dels 10 min.

Segons els del sindicat i la seva presidenta controlar temps wc és il.legal i han portat a judici a l'empresa. Aquest raonament em sembla bo ja que si hi ha tant de control és perquè hi ha gent que abusava (es tiraven més d'un quart d'hora cada dia al wc,sortien a fumar quan els hi rotava...) i per culpa d'aquests mal treballadors i que l'empresa no els ha expedientat,han tirat pel dret i tothom a pringar..

diumenge, 8 de gener del 2012

Posem límits



Aquests dies que he estat a Alemanya he llegit un post interessant de com són les autopistes alemanes (autobahn):

"1. El asfalto no tiene baches, ni hendiduras ni rajas. Cuando aparecen,se corta el asfalto y se repone nuevo. No se "parchea". La profundidad media es el DOBLE que en cualquier otra autopista del mundo. Un Jumbo (747) podría aterrizar y despegar y no aparecería ni un bache ni raja en el asfalto.

2. En las zonas donde sí que hay límites de velocidad los radares están como churros, y como te pases, te cazan. Aparece la matrícula del coche y la cara del infractor. Las multas no son tan cuantiosas como aquí (no hay afán recaudatorio), pero sí que quitan muchos más puntos.

3. El "achuchar" por detrás está penalizado. Hay líneas pintadas en el suelo en muchos tramos. Hay cámaras especiales que calculan la distancia entre un coche y el que le sigue. Si es menor de la estipulada: foto y resta de puntos.

4. La policía lleva coches de última generación: BMW,Mercedes y Audi.No les importa que les graben las matrículas porque las cambian. Algunos coches de la policía llevan el limitador electrónico de los 250Km/h quitado por si alguien "se pasa de listo".

5. En cada Km de Autobahn se invierte el doble de dinero que en cualquier otra autopista del mundo.

6. El límite de desnivel POR LEY es del 4%. También hay límites para los radios de las curvas.

7. El agua se drena perfectamente mediante un sistema que la canaliza hacia unos estanques especiales.

8. Insultar o hacer gestos es DELITO.

9. TODO EL MUNDO va por la derecha, IMPEPINABLEMENTE. Cuando quieres adelantar, miras por el espejo y si no viene nadie, adelantas. INCLUSO A MÁS DE 200Km/h!.

10. La asitencia médica es rapida y eficaz. Hay 36 bases de helicópteros repartidas por toda Alemania.

11. TODA LA AUTOBAHN está cableada y controlada por cámaras de vigilancia, sensores de tráfico, temperatura, etc.

12. La velocidad (donde está controlada) se controla muchas veces por sistemas automáticos y avisan de un atasco kilómetros antes.

13. El sistema automático muchas veces impide la formación de atascos habilitando el arcén como carril adicional. Cuando no se necesita, vuelve a ser arcén.

14. La cortesía y la cordialidad entre conductores es lo HABITUAL,no la excepción.

15. Existe una cierta prioridad al circular: Porsche, BMW, Audi y Mercedes tiene prioridad cobre cualquier otro vehículo.

16. Sacarse el carnet de conduciren Alemania cuesta entre 1200€ y 1500€ aprox y el aprendizaje dura 2 meses e incluye conducción por la Autobahn a 200Km/h . Se supone que se hace ya al final.

17. El equivalente al RACC de aquí es el ADAC, que en el 80% de los casos resuelve los problemas de los coches en el momento.

18. Quedarse sin gasolina en la autobahn es un DELITO!.

19. En zonas sin límite de velocidad puedes adelantar a la policía a la velocidad que quieras.

20. Dar las luces cuando quieres adelantar es delito. Lo correcto es ponerse a la distancia de seguridad con el intermitente izquierdo dado.

Aún así, mueren 6.000 personas en las autopistas alemanas todos los años: la mayoría son jóvenes con menos de 2 años de carnet de conducir y con coches muy potentes."

En gairebé en tot estic d'acord menys en que no hi ha límit de velocitat en molts km d'autopista,si estigués limitat de fábrica,segons la gama de cotxe i l'edat del conductor (perquè la majoria de morts per velocitat són joves i si portes molts anys conduint ja no tens aquesta necessitat de córrer).

Jo limitaria aquests cotxes tan potents a 250 km/h ja de fàbrica com es fa en gairebé tots els casos i en els cotxes que per aerodinàmica,motor i per conducció no fossin tan segurs com els de gama alta els limitaria a 190 km/h.

És normal que un BMW pugui arribar a circular a 200 km/h (ja que a 130 és velocitat de creuer), però no ho és que un cotxe de gama mitja pugui passar de 190 km/h (que en alguns casos el pedal no dóna per més, en altres el cotxe comença a perdre estabilitat).

Amb aixó seria més normal que els cotxes de gama alta tinguessin més prioritat,perquè estan més preparats de fàbrica que puguin avançar a 200 a un altre que de fàbrica no excedeixi dels 190.També és veritat que a Alemanya les autopistes estan més cuidades (es gasten molt més en fabricació i manteniment) i a Espanya hi ha autopistes que millor no passis dels 180 (tampoc hi ha diners,o no s'inverteixen).

Trobo que està molt bé que es penalitzi qui fa llums o no deixa distància seguretat.A Alemanya en general hi ha més seny a l'hora de circular (tant vianants com vehicles respecten els semàfors i les senyals de trànsit).Que les multes no siguin recaudatories tan com el preu com el tipus de multa (com els putos 80 per hora i no em val això de la contaminació,no contamina més unes rondes saturades de cotxes o una ciutat com Barcelona que quan vas a Collserola i veus aquella nebulosa grisa de CO2 que tapa la ciutat? va home va, "vete a tu pueblo!").

A Alemanya gairebé no he vist cotxes "tuning" i si hi havia algun la majoria són espanyols o sudamericans i per sort no s'escolten cotxes amb el reggaeton o merdes semblants.

En definitiva, crec que a Espanya i Catalunya trobo que és normal que posin limit de velocitat (encara que limitar a 140 Km/h i treure la velocitat variable seria més normal), però la resta tenim el que ens mereixem, per culpa de molts "garrulos" que es peguen al cul per avançar i fan llums, o "niñatos de merda amb cadenes d'or" que van amb el seu BMW o cotxe "tunejat" amb el reggaeton o música a tope de volum i es creuen els amos de la carretera (per Zona Franca i Bellvitge es veuen uns quants...).

I no ho enllaço amb el tema social o polític,perquè el blog encara es faria més llarg i pesat ;)

diumenge, 1 de gener del 2012

La vida són 4 dies



Aquest any m'he proposat escriure una mica més al blog (a veure quan dura perquè fa gairebé 1 any que no escric res... :P ).

Com cada any que comença em faig propostes que a vegades compleixo i altres no, el darrer any vaig proposar-me aprendre alemany i ara que ja ha acabat el 2011 puc estar satisfet, vaig per el nivell A1.2 i en el darrer test vaig treure un 7. En aquest any espero anar avançant el meu nivell d'alemany,sobretot escoltar i parlar, que és el més difícil ja que no es pot practicar tant com llegir i escriure.

Una altra proposta és fer més esport, que ara tinc més hores, ja que tinc horari intensiu,però no ho aprofito. De moment avui ja he anat a córrer 5 km, que per començar no està malament.

L'any ha començat d'una manera inmillorable, sortint una estona amb els amics a la discotèca Màgic (sense reggaeton ni música que posen a totes hores a la radio)i amb un molt bon preu per ser aquesta data 10 euros!!! i sobretot perquè he estat amb l'Aitsuki. Llàstima que dels darrers 9 dies que hem estat junts sembla que hagi passat tan ràpid com 2 paraules de 4 lletres: hola i adeu.

Si és que la felicitat completa sembla que només puguin ser 4 dies, espero que l'enyorança que sento no duri més dies que el número de lletres de la paraula amor.