Aniversari i casament (cap de setmana non-stop)

Doncs si, ja ha arribat el dia, ja tinc 30 i la veritat no noto res diferent, hauré d'esperar a veure quan vagi al gimnàs ;)
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.

A 3 dies de tocar el 2

No és que marxi enlloc, encara que m'agradaria fer uns dies de vacances però m'hauré d'esperar a l'estiu, és que d'aquí 3 dies faig 30 (suspir...).
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)