Ja n'hi ha prou

Per fi, la revetlla de Sant Joan, no és que estigui desitjant que arribi aquest dia (vaja els petards cada cop m'agraden menys, sobretot en mans de gent inconscient... ), sino que aquest any he agafat els meus primers dies de vacances per després de Sant Joan. Em sorprenc a mi mateix quan veig que a les alçades que estem d'any i encara no hagi agafat cap dia de festa, ho podria haver fet abans? doncs si, però no trobava el moment oportú.

Justament ara és quan més ho necesito, no és que estigui cansat fisicament, sino mentalment. Ja fa unes setmanes que vull parar el temps, per organitzar les idees que em passen pel cap, coses que tinc pendents per fer i que mai les faig i al final moltes vegades acabo fent el mateix: perdre el temps. Planificar una mica que fer el dia a dia, ja ho se que poden sortir imprevistos i la vida no és una rutina però l'important és seguir unes pautes d'actuació. Sento que els dies passen i miro enrere i desde fa un temps que no en trec cap profit, això s'ha d'acabar sino entraré en un bucle perillós i molt difícil de sortir-ne i haver tirat el temps per la finestra (com diu Sopa de Cabra).
Només tenim una vida i hem de gaudir-la i sobretot ara en plenes facultats físiques (i espero que per molt de temps :P)

Vull continuar aprenent a tocar la guitarra, aquests dies quan he estat practicant m'he adonat
que la música és més important per mi del que pensava, quan estic content tararejo cançons que m'agraden, a la feina tararejo melodies de mobils (en els nous Nokia està la Nokia tune en versió guitarra que em fa molta gracia) i quan després d'una estona "tocant" la guitarra em surt alguna cosa em sento molt bé amb mi mateix, em sento realitzat, potser semblarà una tonteria, no aspiro a tocar en cap grup (encara que em faria gracia, em poso molt nervios quan se que algu m'esta mirant, no suporto ser un focus d'atencio, maleïda timidesa...). Aquest és un dels meus hobbies preferits i l'altre és el del món de la informàtica.

He de trobar el temps per fer les coses que m'agraden i sobretot aprendre i divertir-me, que millor que utilitzar el temps lliure en coses que serveixin per alegrar-me la vida. I se m'oblidava anar al gimnas (serà que no vaig gaire darrerament i per això no hi queia) ,una activitat que certament fa molta mandra però un cop hi estic em serveix també per desconnectar i mantenir-me. Buff són les 3 de la matinada, demà no se com m'aixecaré, però el que si se és que aquest Sant Joan serà com un punt i a part, s'ha acabat de perdre el temps i fer el gos, ja n'hi ha prou.

P.D. Aitsuki: al final sempre tens raó, llegir El alquimista m'ha fet reflexionar, totes les paraules d'agraïment es queden curtes

Pel maig cada dia un raig (de felicitat)

Ahir va ser 2 de juny (2-6) un mes després del chorreo al Bernabeu. Un mes de maig que ha estat increible i que possiblement no tornarem a viure, un triplet històric que fa que un soci culer pessimista i patidor de sempre (com jo) sigui més confiat després de tot el que ha vist. Dóna la casualitat que aquest triplet s'ha aconseguit el mes i any que faig 30 anys, espero que quan fagi 40 es millori ;).

Però aquest mes de maig no s'ha convertit en inoblidable per a mi no només per això, falta el més important, ha estat un mes ple de sorpreses, compartint la meva alegria amb qui m'aguanta el dia a dia :P. Va començar el mes amb el meu aniversari, vam poder celebrar-ho de manera íntima amb un exquisit pastís de poma (made in Aitsuki) després va venir el regal, collons quin regal !!! una tv de 32'' !! ja se que els 30 és una edat important però no em mereixo tant. Com aquell cap de setmana vam anar de casament no vam poder celebrar-ho amb els amics i vam decidir deixar-ho per la setmana següent.

Recordo que dissabte següent per la tarda em va trucar el Ruben per anar al centre que havia de comprar un disc dur per un portatil que havia quedat amb l'Enric, quan ens vam trobar i vaig
veure que finalment l'Enric no estava em va semblar extrany, després el Rub va trucar al Funky i em va dir que li havia dit que no trobava cap bici del bicing i s'havia rallat (tot plegat una mica extrany però possible). Vaig pensar que podriem anar a casa a sopar per celebrar el meu
aniversari i vaig avisar a l'Aitsuki que seriem 4 o 5 a sopar que no compres res que ja ho faria jo, la sorpresa me la vaig donar quan vam arribar a casa, vaig veure unes serpentines i les llums apagades, vaig obrir la porta del menjador i estava ple de gent !!!

Tot ja estava planejat vaig veure que estava el Funky i l'Enric davant dels porticons del balcó. Fins i tot hi havia representació de la costa brava, em va fer molta il.lusió veure tanta gent,no
hi cabia una agulla :P. Vam sopar moltes coses variades i molt bones, vaig bufar un altre cop els 30 (esperem que no doni mala sort celebrar-ho tants cops), després van venir els regals i la veritat tots molt encertats samarretes, banyador i tovallola i allo que es posa al braç per portar l'mp3 (ideal pel gimnas), ja ho tinc tot més que estrenat ;).

Gracies a tots els qui vau venir, gracies tambe per muntar aquesta festa sorpresa en tant poc temps, i sobretot gracies a qui va fer la crida i l'organització, ella ja sabia que a mi em feia molta il.lusió i amb lo estressada que havia anat (tenint en compte que 2 setmanes abans havia estat 5 dies a Elx i pel mig hi havia el casament), tot el que planeja aquesta noia surt de fàbula (sort d'ella que es la previsora de la parella jo sempre tot a última hora sembla que estigui patrocinat pel
lastminute :P).

Per acabar de la millor manera aquest maig "gloriós" :P vam passar aquest cap de setmana a Sant Feliu i bueno ja ho he explicat als anteriors posts. Bueno seguirem entrenant ja que al setembre ens espera la gran caminada !

Unplugged in Costa Brava (2)

Després de descansar una mica a la platja,l'aigua estava congelada, però em vaig banyar (em vaig sentir com un bacallà al calaix del congelador). Vam menjar una mica per agafar forces i a les 4 vam iniciar el camí de tornada. A més de mig camí em vaig adonar que no portava les claus del cotxe a sobre, vaig obrir la bossa i vaig veure que no estaven, em vaig espantar ja m'estava imaginant trucant perque m'obrissin el cotxe no se a qui i no se com, però per sort les vam trobar a la bossa de l'Aitsuki, però em faltava una cosa la vaig buscar dins de la bossa i no la vaig trobar, l'havia perdut a la platja. Vam acabar el camí fins al cotxe, eren les 7 i vam anar en direcció de tornada cap a Sant Feliu passant per La Fosca per a veure si per casualitat trobavem el que havia perdut, però després de passar per on haviem estat no hi havia res, em vaig sentir molt malament i ara encara em sento que sóc bastant desastre, era un regal de l'Aitsuki que em va fer
i tenia molt significat, només em complau pensar que no ho podria haver perdut en un lloc més adient, una platja de la costa brava.

Quan vam arribar a casa, vam dutxar-nos i arreglar-nos sense descansar gaire ja que haviem quedat per sopar fora. La veritat és que no estava gaire cansat tot i l'excursió que haviem fet (20 km), però és que això és l'entrenament ja que al setembre anirem a fer un tram del camí de Santiago ( ja que vaig prometre a l'Aitsuki que si el barça guanyava el triplet el fariem, hi ha vegades que hauria de pensar les coses abans de dir-les... )

Unplugged in Costa Brava (1)

Som dilluns a la nit i estic feliç de la vida, ja se que dema toca treballar,però aquest cap de setmana llarg (no treballar dilluns es nota moltissim) m'ha sentat de meravella.Necessitavem desconnectar, sobretot l'Aitsuki que ha hagut d'aguantar la meva passió blaugrana (i aquest cop amb el triplet més que mai, fins i tot jo m'he saturat una mica de Barça no s'em treia del cap la cançó: 1899 neix el club q porto al cor, blaugrana són els colors ... bueno ja la coneixereu els més futboleros ;)).

Divendres vespre vam pujar cap a Sant Feliu de Guíxols (per segons qui baixar :P), per sort no vam agafar gaire cua tot i que quan vam entrar a les rondes ens imaginavem el pitjor però vam arribar a l'hora habitual. Només sortir del cotxe vaig comprovar que allò era aire net i pur respirant profundament. Vam sopar una truita d'espinacs molt bona i després a dormir.

Dissabte ens voliem aixecar una mica aviat ja que era el dia d'excursió, però vam fer més tard del previst, tot i així vam començar a caminar aproximadament a un quart d'una. L'Aitsuki anava ben preparada amb la ruta que previament havia buscat per internet (sort que ella és previsora o com jo li dic retrovisora :P ), haviem de seguir el GR:92, punt d'inici que vam escollir: Llafranc. Vam seguir caminant i vam passar Calella de Palafrugell, vam seguir el camí de ronda i ens vam endinsar per la muntanya, passavem a prop del Cap Roig on hi ha el jardí botànic, però no hi vam estar ja que nosaltres voliem anar caminant d'un punt a un altre i quant més distància millor, vam acabar la ruta a la platja de La Fosca a Palamós, vam arribar a tres quarts de tres, en menys de tres hores haviem fet 10 km, això si amb algunes parades fent fotos del paisatge.