Sóc una persona molt tímida, que li costa parlar en públic (els que em coneixeu ja ho sabeu...), mesurant massa les meves paraules com si l'altre persona m'estigués examinant. Qui hagi parlat amb mi pel facebook,gmail o altres ja ho haurà vist que em costa molt menys expressar-me escrivint que de forma oral.
I ara a que venen aquestes reflexions en públic? doncs perquè ho necesito expressar. Perquè he hagut de prendre una de les decisions més importants de la meva vida. I penso que la gent que m'envolta (amics i família) tenen el dret de saber-ho (qui ho llegeixi clar ;) )
Molts de vosaltres sabreu que a finals de setembre m'en vaig a Dortmund (quan hi penso em ve al cap la cançó de Green Day "Wake me up when september ends", sobretot per lo llargs que se m'han arribat a fer aquests darrers mesos).
A finals de novembre la Glòria va marxar, els primers 3-4 mesos anaven passant de manera normal, a veure hi havia dies i dies clar. Al menjador del pis tenia un calendari on tenia assenyalat els dies que ens veiem i anava marcant els dies que passaven. Pensava a vegades, ens anem veient i parlant diariament podem arribar a estar 2 anys si calgués..
Potser coincidint amb l'inici de la primavera, la cosa va anar empitjorant. El pis cada vegada em semblava més gran i no hi havia res que omplis aquell buit que sentia. La situació econòmica del país amb la puta crisi no és que ajudés gaire tampoc... Per sort, jo tenia feina i estava tranquil perquè era bastant estable. El cap em deia tu no et moguis d'on estàs que cada dia que passa és un dia menys que falta perquè torni; però el cor no hi enten de raons, viu dels sentiments, i cada cop els comiats l'entristien més...
Fins que ha arribat l'estiu, tothom content perquè ve la calor i les vacances (i jo que no sóc gaire amic de la calor...). Va arribar un punt en que els dies s'em feien eterns. Vaig fer cas al meu cor i vaig prendre la decisió de que havia de marxar.
És una decisió molt complicada per mi, que sóc molt "sedentari", però ha arribat un moment en que penses que és realment el que et fa més feliç d'aquesta vida.
A finals de setembre començo una nova aventura, amb molta impaciència perquè arribi el moment i a la vegada amb el neguit i la incertesa del futur. Se que hi hauran bons i mals moments, i però estic segur de que he pres la decisió correcta :D
A tots vosaltres us trobaré molt a faltar, ja anirem baixant quan poguem i ja aniré explicant coses pel facebook i per aquí. I qui vulgui venir a visitar-nos cap problema (mentre aviseu amb antelació :P). Trobaré molt a faltar el meu petit país. Hauré de dir que vinc d'Espanya (i encara que em costi acceptar-ho és així, i per no entrar en discussions ja que hi ha gent que no vol escoltar hauré de dir que sóc espanyol però amb els dits creuats :P)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada