dissabte, 29 de maig del 2010

La Costa Brava, un paradís ple d'encant (si es cuida...)










Avui he pujat a Sant Feliu de Guíxols, em sentia molt extrany, pujava sol i sabia que tornaria sol, però havia de pujar per solucionar temes informàtics.
En principi volia pujar ben de matí, ja que volia correr una mica per preparar-me una
mica per la cursa del corte ingles de dema, però entre una cosa i l'altre he sortit a
les 12:30pm de casa.
Per desgràcia m'he empassat una mica de cua (quina casualitat a la Roca, pagar per anar a pas de tortuga...), però per art de màgia la cosa s'ha aclarat i he pogut arribar al meu destí en 1h 40 min.

Feia bastanta calda, m'havia preparat per correr una mica (no ñes que vulgui dema fer cap bestiesa, però almenys que no tingui unes agulletes de la òstia dilluns...). Com sóc tant intel.ligent no portava aigua ni beguda de cap tipus, he passat pel Decathlon de Platja d'aro i he comprat una ampolla d'una cosa semblant a Isostar de llimona però més econòmic (i segons posava a l'etiqueta per prendre durant l'exercici).

Després he anat amb el cotxe i he aparcat a prop de la platja de S'agaró. He començat a correr desde el principi de camí de ronda, però entre que no he estirat gens i feia un solano del mil (imagineu-vos avui a les 3h de la tarda) he hagut de disminuir la marxa considerablement (o sigui he passat de correr a caminar rapid), però lo important era no parar. Mentre passava per la platja he vist bastanta gent prenent el sol i també banyant-se i jo alla amb la motxila i la cara tota suada. He passat per la cala Sa conca, he passat per davant del port (estava ple d'embarcacions), i he vist un bmw descapotable que aparcava a una rotonda "porque yo lo valgo", quin fàstic de gent perquè tenen diners es creuen els reis del món, que trist que existeixi gent que et mira com si fossis inferior perquè ell té algo q no tens; i
que en el fons sí és feliç per algo material, demostra una personalitat egoïsta ja que la vertadera felicitat és la que s'aconsegueix fent feliços als demés.

A la tornada he fet alguna paradeta que altre a fer fotos, aquell mar tan blau, tan transparent m'il.luminava la mirada, aquell silenci que transmet una tranquil.litat infinita i que només és trencat per algunes gavines que gaudeixen d'un regal de valor incalculable que la terra ens ofereix.
Per desgràcia, hi ha gent que no ho respecta (poc despres he vist més d'una persona que llençava algo al terra, com p.ex. una dona amb talons pel camí de ronda que llençava un kleenex sense cap mirament, que passa que se li desfaran els Levi's si s'el guarda en una butxaca fins que trobi una brossa? o és que és de tenir poc glamour guardar-se mocs? se m'ha escapat en un fil de veu: a sobre de pija porca!

No em posaré aquí a despotricar, no tinc ganes de posar-me de mal rotllo, peró això
en països civilitzats no passa, a Alemanya més d'1 persona m'ha dit que tenen molt cuidat i jo per propia experiencia vaig estar a Suïssa i em donava llàstima que el que veia allà aquí no ho veurem ni en pintura, flors i plantes pel carrer (que aqui no durarien ni 2 dies), la gent que anava amb cotxe respectava als vianants (paraven a TOTS els pasos zebra).
Però aquí per desgràcia això mai passarà, tenim la mala costum massa instaurada; i a sobre per a colmo va i els de l'anunci de l'estrella Damm, l'any passat van massificar Formentera i aquest any van a per Menorca, a més amb un anunci on la cançó és patètica (sembla d'orquestra de poble en les festes d'estiu) i una imatge de la joventut odiosa on 2 pijetes que es dediquen a pendre el sol i a liar-se amb el que se li posi per davant i que després el tractará com el seu perrito faldero.Quin fàstic, sort que no totes les ties són així perquè seria per tallar-se-la i fer-se monja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada