El planeta de los simios

Ahir va ser una nit d'alegries i decepcions, però bueno en el fons el millor és quedar-se amb la millor notícia que he arribat als 31 i com diria aquell: que no estamos tan mal eh???. És el que té quan la persona que està al teu cantó et cuida com un príncep, ets un tresor :* (i moltes més coses que no diré en públic, això no toca ara :P).

Eren les 20:50h, volia anar a veure el barça (al menys la primera part perquè després havia d'anar a sopar) a un bar a prop de casa, per sort per mi i per desgràcia per altres hi ha locals que donin futbol per tot arreu. Tenim un pub alemany davant,
però vaig preferir no anar perquè els dos darrers cops no va anar massa bé, digueu-me supersticiós, però allà no torno a veure un partit del barça. Passava per un bar, però em va semblar massa carajillero que en els dies de futbol es converteix
en un bar ple de tribuneros del camp nou amb puro inclòs, quin fàstic.. Un paqui on també el donaven, però ja estava ple,finalment vaig trobar un bar anomenat SQ-47 (no per Sant Cugat sino per Sant quintí, el carrer on estava), feia bona pinta
amb un projector (no si era comprat a proyectoresok, els millors projectors del món ;)) i gent amb la samarreta del barça i jo amb la del gran Iniesta (la gran diferència del barça d'aquest any respecte l'any passat, encara que molts diguin que
és el canvi d'Ibra per Eto'o, jo que m'he tragat molts partits si al mig del camp només crea Xavi i està ben marcat no arriben pilotes en condicions davant, però d'això no parlaré ara...).

A la mitja part em vaig anar cap a casa, la cosa feia molt bona pinta 0-2 al Sevilla i el Madrid empatava a 1 amb un Athleticjugant amb 10 una bona estona. De moment campions, però ja se sap que l'alegria va per barris i no pots dir blat fins
que no estigui al sac i ben lligat, i jo pensava que com sempre el Madrid acabaria remuntant amb la seva èpica i l'espíritu de Juanito dels collons (més ranci no es pot ser) i nosaltres jugant millor que ningú al final acabariem patint com vedells.
Va acabar i no em vaig equivocar gaire, bueno la setmana que ve es decidirà tot, amb un gran ambient al Camp nou i esperant que no acabi com el darrer mosaic..

Vaig sortir de casa amb "trajo" (tranquils, l'edat no m'ha afectat, encara... :P), el motiu perquè em vestis d'una manera irreconeixible (ha de ser un gran esdeveniment perquè em posi la camisa per dins ;) ) és que estava convidat a una festa anomenada "Ponte traje" ja em veureu properament en fotos al facebook, no em reconeixo i menys reconeixia al Miquel i al Juankar (per als qui els coneixeu imagineu-vos un concert d'Arial amb el grup que anaven "como un pincel" com deia el Juankar).
El sopar va estar molt bé, de postre tarta de formatge amb kiwi (no se en qui vaig pensar ;), catxondeo assegurat amb els assistents amenitzat amb un vi de la casa (tintorro don simon..) i cava per brindar en el dia del meu aniversari.

Quan vam sortir del sopar, vam trobar-nos amb més gent, en un principi la nit ens portaria a una cocteleria i al opium, però per diferents circumstàncies vam acabar al BB+ i a la porta de la Sala B (jo almenys no tornaré mai més i m'agradaria fer campanya perquè la gent no hi torni i hagin de tancar, i no sóc rencorós no....)

Eren les 3 de la matinada quan vam arribar a la Sala B,vam anar allà perquè hi havia més coneguts dins.A mi almenys em va extranyar quan vam arribar que no hi havia cua, i Luz de gas al costat estava la vorera a reventar. Anavem a passar i ens diu el porter que no podem entrar, ja comencem... a veure quina excusa s'inventa ara... i el tio es treu de la màniga la frase porque vais vestidos de boda, zas! en toda la boca. Respetuosament, li vam respondre, no venimos de ninguna boda, tenemos amigos dentro, podemos entrar? I el subnormal mononeuronal respon: son ordenes del jefe no podeis entrar. Llavors a mi m'agafa tal emprenyament (perquè que collons diu aquell desgraciat que anem de boda? un dia que anem arreglats..) em vaig posar davant i li vaig preguntar si no podemos entrar así dime tu como tenemos que vestir? i el tiu que tenia en el cap menys memòria que un disquet de 5 i 1/4 respon la mateixa frase son ordenes del jefe. A veure que jo no sóc sord i t'he entès abans no com tu que potser has nascut per un forat equivocat o et falten uns minuts d'ebullició, d'acord que poden ser ordres del local li vaig dir quien te ha dicho que venimos de una boda, si con bambas no entramos ni con traje tampoco que nos ponemos bermudas? el tio es reia, allò em va tocar molt els collons, tu vas vestit arreglat i vas a un lloc a passar-t'ho bé (i en el meu cas el dia del meu aniversari) i un gilipolles m'amarga la nit llavors li dic todo el rato dices lo mismo tu tienes el graduado escolar? em diu que si, encara que jo ho dubtava bastant perquè no és per fotre'm amb el gremi de porters o si... però em sembla que si no pots entrar a un lloc t'haurien d'explicar perquè no o que posi a l'entrada com has d'anar vestit, perquè jo trobo insultant que anant amb traje no puguis entrar a una discoteca.

Em va acabar dient vete aqui al lado, a sobre em diu on he d'anar!!! La mare que el va parir!!! La majoria ens vam anar rallats cap a casa dient és increible ni amb traje podem entrar als llocs,és per tallar-se-la i fer-se monja.

PD: Si heu llegit tot el text us felicito perquè m'he quedat a gust, encara que segur que penseu i no aneu mal encaminats, que es nota que tinc a l'Aitsuki a uns quants quilòmtres i tinc temps lliure per escriure al blog.
Com diria ella: estem a la primavera el sol brilla i els camps es vesteixen de gala plens de roselles,però ara la meva ànima està pansida reclosa en l'hivern més gris i fred.