La Costa Brava, un paradís ple d'encant (si es cuida...)

Avui he pujat a Sant Feliu de Guíxols, em sentia molt extrany, pujava sol i sabia que tornaria sol, però havia de pujar per solucionar temes informàtics.
En principi volia pujar ben de matí, ja que volia correr una mica per preparar-me una
mica per la cursa del corte ingles de dema, però entre una cosa i l'altre he sortit a
les 12:30pm de casa.
Per desgràcia m'he empassat una mica de cua (quina casualitat a la Roca, pagar per anar a pas de tortuga...), però per art de màgia la cosa s'ha aclarat i he pogut arribar al meu destí en 1h 40 min.

Feia bastanta calda, m'havia preparat per correr una mica (no ñes que vulgui dema fer cap bestiesa, però almenys que no tingui unes agulletes de la òstia dilluns...). Com sóc tant intel.ligent no portava aigua ni beguda de cap tipus, he passat pel Decathlon de Platja d'aro i he comprat una ampolla d'una cosa semblant a Isostar de llimona però més econòmic (i segons posava a l'etiqueta per prendre durant l'exercici).

Després he anat amb el cotxe i he aparcat a prop de la platja de S'agaró. He començat a correr desde el principi de camí de ronda, però entre que no he estirat gens i feia un solano del mil (imagineu-vos avui a les 3h de la tarda) he hagut de disminuir la marxa considerablement (o sigui he passat de correr a caminar rapid), però lo important era no parar. Mentre passava per la platja he vist bastanta gent prenent el sol i també banyant-se i jo alla amb la motxila i la cara tota suada. He passat per la cala Sa conca, he passat per davant del port (estava ple d'embarcacions), i he vist un bmw descapotable que aparcava a una rotonda "porque yo lo valgo", quin fàstic de gent perquè tenen diners es creuen els reis del món, que trist que existeixi gent que et mira com si fossis inferior perquè ell té algo q no tens; i
que en el fons sí és feliç per algo material, demostra una personalitat egoïsta ja que la vertadera felicitat és la que s'aconsegueix fent feliços als demés.

A la tornada he fet alguna paradeta que altre a fer fotos, aquell mar tan blau, tan transparent m'il.luminava la mirada, aquell silenci que transmet una tranquil.litat infinita i que només és trencat per algunes gavines que gaudeixen d'un regal de valor incalculable que la terra ens ofereix.
Per desgràcia, hi ha gent que no ho respecta (poc despres he vist més d'una persona que llençava algo al terra, com p.ex. una dona amb talons pel camí de ronda que llençava un kleenex sense cap mirament, que passa que se li desfaran els Levi's si s'el guarda en una butxaca fins que trobi una brossa? o és que és de tenir poc glamour guardar-se mocs? se m'ha escapat en un fil de veu: a sobre de pija porca!

No em posaré aquí a despotricar, no tinc ganes de posar-me de mal rotllo, peró això
en països civilitzats no passa, a Alemanya més d'1 persona m'ha dit que tenen molt cuidat i jo per propia experiencia vaig estar a Suïssa i em donava llàstima que el que veia allà aquí no ho veurem ni en pintura, flors i plantes pel carrer (que aqui no durarien ni 2 dies), la gent que anava amb cotxe respectava als vianants (paraven a TOTS els pasos zebra).
Però aquí per desgràcia això mai passarà, tenim la mala costum massa instaurada; i a sobre per a colmo va i els de l'anunci de l'estrella Damm, l'any passat van massificar Formentera i aquest any van a per Menorca, a més amb un anunci on la cançó és patètica (sembla d'orquestra de poble en les festes d'estiu) i una imatge de la joventut odiosa on 2 pijetes que es dediquen a pendre el sol i a liar-se amb el que se li posi per davant i que després el tractará com el seu perrito faldero.Quin fàstic, sort que no totes les ties són així perquè seria per tallar-se-la i fer-se monja.

Una altra nit màgica i tot acaba com sempre...

Ahir va tornar a ser un dia històric pel barcelonisme, es va guanyar el partit i amb
això es va acabant guanyant la lliga i tots els cules hem de gaudir-ho i celebrar-ho
sense violència.

Va ser un diumenge típic de maig, eren les 19h i encara feia sol quan estava a l'estadi sentat a la meva localitat, m'havia portat abric per si plovia (darrerament està fent uns dies tant extranys), però l'única pluja va ser de gols i per sort a favor del meu equip.
S'intuïa que seria un gran dia, però després de l'últim desencís que va ser no poder
consumar la remuntada per arribar a la final de la champions, la gent estava més expectant i no va començar a sentir-se crits de campions fins el 3-0, que si l'àrbitre hagués xiulat el final del partit no hagués passat res.Fins i tot el cel de Barcelona semblava que rendís homenatge als que en pocs minuts es proclamarien campions.

Amb el 4-0 que va ser el millor premi per el millor del món Messi (34 gols en 38 jornades i 47 en totes les competicions) tota la graderia del barça va començar a fer l'ona,a fer les típiques cantarelles: "boti,boti,boti madridista qui no boti", "olele olala ser del barça és el millor que hi ha" i "campions, campions". Moment de pell de gallina quan es preparava el canvi més esperat, Pedro que ha fet una temporada brutal i que realment és dels que sua la samarreta cada partit i va entrar el gran Iniesta, l'home tranquil que va embogir i va fer esclatar d'alegria a tots els cules amb el seu gol a les seminifinals de la champions de l'irrepetible any 2009 (aquest any ja hem vist que allò que va passar va ser increible i dintre d'uns anys encara es recordarà com un event més històric del que ara es fa).

Dels 110 anys d'història del Barça, els cules tenim la sort de viure els millors anys,quan s'han aconseguit més títols. Dels últims 20 anys la meitat de lligues són del Barça,en els útims 5 anys 2 champions, els temps estan canviant, ara el barcelonisme és més optimista (pel meu punt de vista a vegades massa i no s'ha de caure en aquest parany ja que sembla vist desde fora tenir un punt de prepotència).

Quan el partit va acabar i després de varies actuacions musicals, entre d'altres d'Electrica Dharma i la mitica cançó molt arrelada: la presó del rei de França; es va passar a la celebració del títol dels jugadors amb el públic. L'única cosa que vaig trobar a faltar és que hi hagués una rèplica de la copa de la lliga perquè el gran capità Puyol la mostrés a tots els seguidors mentre a la radio s'escoltés el "ben amunt Carles ben amunt!" d'en Pou de Rac1. Els jugadors van fer el típic parlament i després de donar la volta al camp, hi va haver el piromusical. Va ser molt maco em vaig quedar de peu mirant-ho i pensant en tu, les llums em recordaven a la brillantor dels teus ulls, penjaria el video però ocupa molt.

Per desgràcia ahir no tot va ser alegria, per culpa de 100 desgraciats que aprofiten les grans manifestacions per fer bandalisme i destrossar tot el que es troben davant. Em dóna ràbia que hi hagi gent que digui que són aficionats del Barça, jo vaig estar al camp nou i tant a dins com als voltants del recinte no hi va haver cap d'aquests aldarulls, la culpa són de gent subnormal i descerebrada que comença a beure i per fer la gracieta comença a destrossar tot el que es troba davant. I el pitjor de tot és que aquest matí he escoltat a la radio que molts dels detinguts ja estan al carrer i altres estan pendents de judici, i sabeu el que més em fot? qui és el que paga tot el que han trencat aquests fills de puta? doncs no ho paguen ells no, perquè segur que la majoria són residus de la societat que s'aprofiten de la família amb l'excusa
de que no hi ha feina i de que els pisos estan molt cars. Perquè hi ha juventut d'avui en dia tant sumament rastrera? que es pensen que els pares tenen diners perquè cauen del cel? ho sento molt però jo si fos pare d'algun carronyer d'aquest tipus no em faria res de fotre'l al carrer a la majoria d'edat i que s'espavilessin, quin tipus d'educació tenen? perquè no tenen cap tipus de respecte amb res? I el que més em fa por és que si el futur de la societat depen d'aquestes generacions i posteriors (que si no canvia la cosa pot ser igual o pitjor) hi ha molts (i jo m'incloeixo) que si no ens estrenyem el cinturó passarem la jubilació de puta pena...

El planeta de los simios

Ahir va ser una nit d'alegries i decepcions, però bueno en el fons el millor és quedar-se amb la millor notícia que he arribat als 31 i com diria aquell: que no estamos tan mal eh???. És el que té quan la persona que està al teu cantó et cuida com un príncep, ets un tresor :* (i moltes més coses que no diré en públic, això no toca ara :P).

Eren les 20:50h, volia anar a veure el barça (al menys la primera part perquè després havia d'anar a sopar) a un bar a prop de casa, per sort per mi i per desgràcia per altres hi ha locals que donin futbol per tot arreu. Tenim un pub alemany davant,
però vaig preferir no anar perquè els dos darrers cops no va anar massa bé, digueu-me supersticiós, però allà no torno a veure un partit del barça. Passava per un bar, però em va semblar massa carajillero que en els dies de futbol es converteix
en un bar ple de tribuneros del camp nou amb puro inclòs, quin fàstic.. Un paqui on també el donaven, però ja estava ple,finalment vaig trobar un bar anomenat SQ-47 (no per Sant Cugat sino per Sant quintí, el carrer on estava), feia bona pinta
amb un projector (no si era comprat a proyectoresok, els millors projectors del món ;)) i gent amb la samarreta del barça i jo amb la del gran Iniesta (la gran diferència del barça d'aquest any respecte l'any passat, encara que molts diguin que
és el canvi d'Ibra per Eto'o, jo que m'he tragat molts partits si al mig del camp només crea Xavi i està ben marcat no arriben pilotes en condicions davant, però d'això no parlaré ara...).

A la mitja part em vaig anar cap a casa, la cosa feia molt bona pinta 0-2 al Sevilla i el Madrid empatava a 1 amb un Athleticjugant amb 10 una bona estona. De moment campions, però ja se sap que l'alegria va per barris i no pots dir blat fins
que no estigui al sac i ben lligat, i jo pensava que com sempre el Madrid acabaria remuntant amb la seva èpica i l'espíritu de Juanito dels collons (més ranci no es pot ser) i nosaltres jugant millor que ningú al final acabariem patint com vedells.
Va acabar i no em vaig equivocar gaire, bueno la setmana que ve es decidirà tot, amb un gran ambient al Camp nou i esperant que no acabi com el darrer mosaic..

Vaig sortir de casa amb "trajo" (tranquils, l'edat no m'ha afectat, encara... :P), el motiu perquè em vestis d'una manera irreconeixible (ha de ser un gran esdeveniment perquè em posi la camisa per dins ;) ) és que estava convidat a una festa anomenada "Ponte traje" ja em veureu properament en fotos al facebook, no em reconeixo i menys reconeixia al Miquel i al Juankar (per als qui els coneixeu imagineu-vos un concert d'Arial amb el grup que anaven "como un pincel" com deia el Juankar).
El sopar va estar molt bé, de postre tarta de formatge amb kiwi (no se en qui vaig pensar ;), catxondeo assegurat amb els assistents amenitzat amb un vi de la casa (tintorro don simon..) i cava per brindar en el dia del meu aniversari.

Quan vam sortir del sopar, vam trobar-nos amb més gent, en un principi la nit ens portaria a una cocteleria i al opium, però per diferents circumstàncies vam acabar al BB+ i a la porta de la Sala B (jo almenys no tornaré mai més i m'agradaria fer campanya perquè la gent no hi torni i hagin de tancar, i no sóc rencorós no....)

Eren les 3 de la matinada quan vam arribar a la Sala B,vam anar allà perquè hi havia més coneguts dins.A mi almenys em va extranyar quan vam arribar que no hi havia cua, i Luz de gas al costat estava la vorera a reventar. Anavem a passar i ens diu el porter que no podem entrar, ja comencem... a veure quina excusa s'inventa ara... i el tio es treu de la màniga la frase porque vais vestidos de boda, zas! en toda la boca. Respetuosament, li vam respondre, no venimos de ninguna boda, tenemos amigos dentro, podemos entrar? I el subnormal mononeuronal respon: son ordenes del jefe no podeis entrar. Llavors a mi m'agafa tal emprenyament (perquè que collons diu aquell desgraciat que anem de boda? un dia que anem arreglats..) em vaig posar davant i li vaig preguntar si no podemos entrar así dime tu como tenemos que vestir? i el tiu que tenia en el cap menys memòria que un disquet de 5 i 1/4 respon la mateixa frase son ordenes del jefe. A veure que jo no sóc sord i t'he entès abans no com tu que potser has nascut per un forat equivocat o et falten uns minuts d'ebullició, d'acord que poden ser ordres del local li vaig dir quien te ha dicho que venimos de una boda, si con bambas no entramos ni con traje tampoco que nos ponemos bermudas? el tio es reia, allò em va tocar molt els collons, tu vas vestit arreglat i vas a un lloc a passar-t'ho bé (i en el meu cas el dia del meu aniversari) i un gilipolles m'amarga la nit llavors li dic todo el rato dices lo mismo tu tienes el graduado escolar? em diu que si, encara que jo ho dubtava bastant perquè no és per fotre'm amb el gremi de porters o si... però em sembla que si no pots entrar a un lloc t'haurien d'explicar perquè no o que posi a l'entrada com has d'anar vestit, perquè jo trobo insultant que anant amb traje no puguis entrar a una discoteca.

Em va acabar dient vete aqui al lado, a sobre em diu on he d'anar!!! La mare que el va parir!!! La majoria ens vam anar rallats cap a casa dient és increible ni amb traje podem entrar als llocs,és per tallar-se-la i fer-se monja.

PD: Si heu llegit tot el text us felicito perquè m'he quedat a gust, encara que segur que penseu i no aneu mal encaminats, que es nota que tinc a l'Aitsuki a uns quants quilòmtres i tinc temps lliure per escriure al blog.
Com diria ella: estem a la primavera el sol brilla i els camps es vesteixen de gala plens de roselles,però ara la meva ànima està pansida reclosa en l'hivern més gris i fred.

Nou canvi de titol

Ara que entro més sovint al blog he pensat en canviar de títol,i com l'altre era una cançó:It's my life de Bon Jovi, aquesta es una altra cançó aquest cop de Metallica. Avui la porto tot el dia al cap i si no l'heu escoltada,per qui li agradi aquest grup li recomano que la posi al youtube.

Anava a posar algun titol d'alguna cançó de Arial (un grup de metal que us recomano per qui li agradin les sensacions fortes ;) ). Tenen cançons molt bones i tinc el cd firmat, coneixo al cantant,guitarrista i al bateria i són uns catxondos;però no he trobat cap títol adient.

No vaig poder anar a l'últim concert perquè tenia una mica de migranya i Arial no és gaire recomanable en aquestes condicions, però ja estic impacient per anar al proper concert, aquest serà a lo grande, en un festival al Delta de l'Ebre que l'any passat van anar 12000 persones. No sóc gaire amant dels festivals però aquest no m'el puc perdre!

Aquí teniu el link de la seva web: http://www.myspace.com/arialmetal

Always look on the bright side of life

Si no us sona aquesta cançó la podeu posar al youtube i veureu que ve d'un clàssic dels Monty Python de l'any 1979 (un gran any ;) ) és que la he tingut al cap aquest matí una estona i mentre feia dissabte l'anava tararejant.
Al maig cada dia un raig, espero que sigui un raig de llum perquè fa uns dies que la meva estrella ha marxat a Dortmund i els primers dies han estat una mica foscos...

Avui ha estat un dia molt extrany,m'he despertat mes aviat de lo normal i m'he quedat al llit llegint Jesucrist era marica i altres contes (un llibre ideal per riure una mica), després per animar-me m'he posat música NOFX i Arial (quina combinació :O) de mentres he aprofitat per fer dissabte.
Després de dinar i tocar una mica la guitarra (encara estic bastant peix...) he decidit fer per primer cop un pastís de llimona, el portaré demà a casa dels meus pares, ja que és el dia de la mare, en principi sembla que fa bona pinta, però ja veurem demà les cares de la family

Fa fred si, però a l'hivern és el que toca

Ja fa uns dies que vaig sentint a tothom queixar-se del fred, a la feina hi ha gent que com està sentada tota l'estona doncs amb l'estufa al costat, jo com estic movent-me tota l'estona pujant i baixant escales per fer Nokia o canviant-me de taula per actualitzar el software d'algun mòbil o anant a una estanteria a buscar material doncs no em paro a pensar si fa fred o no. La veritat és que ara que estic sentat al menjador si que necessito l'estufa, però és que clar aquí estic a casa, relaxat, en pijama deu ser que em prenc la feina massa en serio o és que hi ha gent que està a la feina com a casa...

Aquesta nit després de passar el dia fora hem pensat que millor descansar una mica i així aprofitar el diumenge. És hivern i donen ganes de quedar-se a casa sobretot si tens una bona companyia (ja m'agradaria poder tenir una llar de foc i mirar per la finestra i veure un paisatge de muntanyes nevades...), no ens podem queixar que tenim l'avinguda gaudí però on estigui un paisatge de muntanya nevat (suspir)

Ja vindrà la primavera quan faci millor temps i l'estiu (que jo espero que sigui almenys suportable de calor) perquè Barcelona amb la xafogor que fa no se que pensara la gent, però almenys amb el fred pots dormir ,si et poses un bon nordic, però segur que molts dels que es queixen del fred s'estaven queixant de la calor que no els deixava dormir... Sinó mireu a les Illes Canaries ara fara vint i pico graus, digueu-me romàntic, però un nadal és molt més maco amb neu al voltant i els nens tirant-se boles i fent ninots de neu i el Pare Noel amb el trineu; us imagineu els nens a la platja fent castells amb la sorra i veient el Pare Noel amb bermudes i fent surf?

Any 2010 la vida continua

Comença l'any i la gent té els seus propòsits, en el meu cas no són els típics de deixar de fumar (perquè no fumo) ni d'apuntar-me al gimnàs (perquè tinc comprovat que anant sol m'acabo desmotivant i no vaig).

El primer que faré és planificar-me una mica més que fer en el meu temps lliure, i dur a terme les idees que tinc al cap que m'emboiren el cervell, però que amb el pas del temps s'esvaeixen com el fum. No serà per complir rigorosament (en català incorrecte "a rajatabla", però almenys servirà per poder assolir objectius, convertint desitjos i somnis en realitat. Encara que no tinc cap pressa perqué es facin realitat, el més important és el camí i gaudir del recorregut, com diu la cançó de Lluís Llach " Camí a Ítaca" basada en un escrit d'un poeta grec anomenat Kavafis:

<< Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences. >>


Per la resta no em puc queixar, el més important per començar l'any bé que és salut per mi i el meu entorn i poder compartir la vida amb la meva mitja lluna em fa venir al cap una dita ben coneguda: "Al loro !!! que no estamos tan mal !!!"

Apa, acabo desitjant-vos bon any a tots/es i que tingueu molta sort en el vostre camí.

P.D.:Un altre dels meus propòsits és mantenir més en activitat el blog perquè veig que fa gairebé 2 mesos que no deia res...