Doncs si, ja ha arribat el dia, ja tinc 30 i la veritat no noto res diferent, hauré d'esperar a veure quan vagi al gimnàs ;)
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.
dimarts, 12 de maig del 2009
dimarts, 5 de maig del 2009
A 3 dies de tocar el 2
No és que marxi enlloc, encara que m'agradaria fer uns dies de vacances però m'hauré d'esperar a l'estiu, és que d'aquí 3 dies faig 30 (suspir...).
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)
divendres, 24 d’abril del 2009
Sant Jordi, la festa catalana del llibre i la rosa (però a treballar...)
Ahir a Barcelona i a la resta de ciutats i poblacions catalanes va fer una calor espatarrant
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
dissabte, 4 d’abril del 2009
Yes week end !!!
Ha estat una setmana molt llarga, sobretot aquests ultims 2 dies, ha parat de plourei els clients no han parat de venir (com els cargols que surten despres de la pluja...) i el que ens espera dilluns, però bueno vist com està el panorama laboral no em puc queixar,a la meva feina (intueixo que per la situacio economica) ja han fet reduccio de personal, però els que estem ara de moment podem estar tranquils, encara que ara haurem de donarel màxim per tirar endavant, i per mi no serà, sempre intento fer el màxim possible.
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
dimarts, 31 de març del 2009
Indecisions
Els que seguiu el blog (espero que algu ho estigui seguint, si el video de la llet de soja ha despertat interès com diria l'Oleguer 'nomes volia dir-vos que això és només un principi' però tampoc us penseu que faré 'blog-basura' per guanyar-me audiència), haureu vist (ho haveu vist !!!) que he canviat de títol varies vegades, un detall que destaca una caracteristica de la meva personalitat: la indecisió, vaig començar el blog 'Gaudint de la vida' (i encara la segueixo gaudint i espero que sigui per molt temps) però vaig decidir canviar-ho perquè també era una pista per dir on estic vivint i ara ja qui ho ha de saber ja ho sap ;) ), després vaig canviar-ho per Sofà amb la Glòria (que tenia la seva gràcia per el doble sentit de la frase...) però finalment i fins que arribi el dia (una mica més d'un mes) doncs serà Camí dels 30.
No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.
No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.
Arriba la primavera (serà al Corte ingles...)
Si, es veritat ja fa uns dies que estem a època primaveral, sobretot la setmana passada desde el 'zulo' on em 'guanyo' el pa de cada dia mirava la finestra i veia un sol espatarrant, sortia al migdia i veia la gent a les terrasses de rambla Catalunya amb maniga curta i tirants (sobretot guiris que venen amb la idea premeditada d'espanya el pais on sempre fa sol i hi ha festa, doncs han de fer uns km més perquè aqui nomes trobaran nuvols i gent que es manifesta).
Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.
Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.
dissabte, 28 de març del 2009
Ja tenim internet !!! i la vida continua...
Diumenge 8
És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).
Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.
Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).
A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...
Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).
És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).
Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.
Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).
A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...
Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)