Ahir va ser 2 de juny (2-6) un mes després del chorreo al Bernabeu. Un mes de maig que ha estat increible i que possiblement no tornarem a viure, un triplet històric que fa que un soci culer pessimista i patidor de sempre (com jo) sigui més confiat després de tot el que ha vist. Dóna la casualitat que aquest triplet s'ha aconseguit el mes i any que faig 30 anys, espero que quan fagi 40 es millori ;).
Però aquest mes de maig no s'ha convertit en inoblidable per a mi no només per això, falta el més important, ha estat un mes ple de sorpreses, compartint la meva alegria amb qui m'aguanta el dia a dia :P. Va començar el mes amb el meu aniversari, vam poder celebrar-ho de manera íntima amb un exquisit pastís de poma (made in Aitsuki) després va venir el regal, collons quin regal !!! una tv de 32'' !! ja se que els 30 és una edat important però no em mereixo tant. Com aquell cap de setmana vam anar de casament no vam poder celebrar-ho amb els amics i vam decidir deixar-ho per la setmana següent.
Recordo que dissabte següent per la tarda em va trucar el Ruben per anar al centre que havia de comprar un disc dur per un portatil que havia quedat amb l'Enric, quan ens vam trobar i vaig
veure que finalment l'Enric no estava em va semblar extrany, després el Rub va trucar al Funky i em va dir que li havia dit que no trobava cap bici del bicing i s'havia rallat (tot plegat una mica extrany però possible). Vaig pensar que podriem anar a casa a sopar per celebrar el meu
aniversari i vaig avisar a l'Aitsuki que seriem 4 o 5 a sopar que no compres res que ja ho faria jo, la sorpresa me la vaig donar quan vam arribar a casa, vaig veure unes serpentines i les llums apagades, vaig obrir la porta del menjador i estava ple de gent !!!
Tot ja estava planejat vaig veure que estava el Funky i l'Enric davant dels porticons del balcó. Fins i tot hi havia representació de la costa brava, em va fer molta il.lusió veure tanta gent,no
hi cabia una agulla :P. Vam sopar moltes coses variades i molt bones, vaig bufar un altre cop els 30 (esperem que no doni mala sort celebrar-ho tants cops), després van venir els regals i la veritat tots molt encertats samarretes, banyador i tovallola i allo que es posa al braç per portar l'mp3 (ideal pel gimnas), ja ho tinc tot més que estrenat ;).
Gracies a tots els qui vau venir, gracies tambe per muntar aquesta festa sorpresa en tant poc temps, i sobretot gracies a qui va fer la crida i l'organització, ella ja sabia que a mi em feia molta il.lusió i amb lo estressada que havia anat (tenint en compte que 2 setmanes abans havia estat 5 dies a Elx i pel mig hi havia el casament), tot el que planeja aquesta noia surt de fàbula (sort d'ella que es la previsora de la parella jo sempre tot a última hora sembla que estigui patrocinat pel
lastminute :P).
Per acabar de la millor manera aquest maig "gloriós" :P vam passar aquest cap de setmana a Sant Feliu i bueno ja ho he explicat als anteriors posts. Bueno seguirem entrenant ja que al setembre ens espera la gran caminada !
dimecres, 3 de juny del 2009
dilluns, 1 de juny del 2009
Unplugged in Costa Brava (2)
Després de descansar una mica a la platja,l'aigua estava congelada, però em vaig banyar (em vaig sentir com un bacallà al calaix del congelador). Vam menjar una mica per agafar forces i a les 4 vam iniciar el camí de tornada. A més de mig camí em vaig adonar que no portava les claus del cotxe a sobre, vaig obrir la bossa i vaig veure que no estaven, em vaig espantar ja m'estava imaginant trucant perque m'obrissin el cotxe no se a qui i no se com, però per sort les vam trobar a la bossa de l'Aitsuki, però em faltava una cosa la vaig buscar dins de la bossa i no la vaig trobar, l'havia perdut a la platja. Vam acabar el camí fins al cotxe, eren les 7 i vam anar en direcció de tornada cap a Sant Feliu passant per La Fosca per a veure si per casualitat trobavem el que havia perdut, però després de passar per on haviem estat no hi havia res, em vaig sentir molt malament i ara encara em sento que sóc bastant desastre, era un regal de l'Aitsuki que em va fer
i tenia molt significat, només em complau pensar que no ho podria haver perdut en un lloc més adient, una platja de la costa brava.
Quan vam arribar a casa, vam dutxar-nos i arreglar-nos sense descansar gaire ja que haviem quedat per sopar fora. La veritat és que no estava gaire cansat tot i l'excursió que haviem fet (20 km), però és que això és l'entrenament ja que al setembre anirem a fer un tram del camí de Santiago ( ja que vaig prometre a l'Aitsuki que si el barça guanyava el triplet el fariem, hi ha vegades que hauria de pensar les coses abans de dir-les... )
i tenia molt significat, només em complau pensar que no ho podria haver perdut en un lloc més adient, una platja de la costa brava.
Quan vam arribar a casa, vam dutxar-nos i arreglar-nos sense descansar gaire ja que haviem quedat per sopar fora. La veritat és que no estava gaire cansat tot i l'excursió que haviem fet (20 km), però és que això és l'entrenament ja que al setembre anirem a fer un tram del camí de Santiago ( ja que vaig prometre a l'Aitsuki que si el barça guanyava el triplet el fariem, hi ha vegades que hauria de pensar les coses abans de dir-les... )
Unplugged in Costa Brava (1)
Som dilluns a la nit i estic feliç de la vida, ja se que dema toca treballar,però aquest cap de setmana llarg (no treballar dilluns es nota moltissim) m'ha sentat de meravella.Necessitavem desconnectar, sobretot l'Aitsuki que ha hagut d'aguantar la meva passió blaugrana (i aquest cop amb el triplet més que mai, fins i tot jo m'he saturat una mica de Barça no s'em treia del cap la cançó: 1899 neix el club q porto al cor, blaugrana són els colors ... bueno ja la coneixereu els més futboleros ;)).
Divendres vespre vam pujar cap a Sant Feliu de Guíxols (per segons qui baixar :P), per sort no vam agafar gaire cua tot i que quan vam entrar a les rondes ens imaginavem el pitjor però vam arribar a l'hora habitual. Només sortir del cotxe vaig comprovar que allò era aire net i pur respirant profundament. Vam sopar una truita d'espinacs molt bona i després a dormir.
Dissabte ens voliem aixecar una mica aviat ja que era el dia d'excursió, però vam fer més tard del previst, tot i així vam començar a caminar aproximadament a un quart d'una. L'Aitsuki anava ben preparada amb la ruta que previament havia buscat per internet (sort que ella és previsora o com jo li dic retrovisora :P ), haviem de seguir el GR:92, punt d'inici que vam escollir: Llafranc. Vam seguir caminant i vam passar Calella de Palafrugell, vam seguir el camí de ronda i ens vam endinsar per la muntanya, passavem a prop del Cap Roig on hi ha el jardí botànic, però no hi vam estar ja que nosaltres voliem anar caminant d'un punt a un altre i quant més distància millor, vam acabar la ruta a la platja de La Fosca a Palamós, vam arribar a tres quarts de tres, en menys de tres hores haviem fet 10 km, això si amb algunes parades fent fotos del paisatge.
Divendres vespre vam pujar cap a Sant Feliu de Guíxols (per segons qui baixar :P), per sort no vam agafar gaire cua tot i que quan vam entrar a les rondes ens imaginavem el pitjor però vam arribar a l'hora habitual. Només sortir del cotxe vaig comprovar que allò era aire net i pur respirant profundament. Vam sopar una truita d'espinacs molt bona i després a dormir.
Dissabte ens voliem aixecar una mica aviat ja que era el dia d'excursió, però vam fer més tard del previst, tot i així vam començar a caminar aproximadament a un quart d'una. L'Aitsuki anava ben preparada amb la ruta que previament havia buscat per internet (sort que ella és previsora o com jo li dic retrovisora :P ), haviem de seguir el GR:92, punt d'inici que vam escollir: Llafranc. Vam seguir caminant i vam passar Calella de Palafrugell, vam seguir el camí de ronda i ens vam endinsar per la muntanya, passavem a prop del Cap Roig on hi ha el jardí botànic, però no hi vam estar ja que nosaltres voliem anar caminant d'un punt a un altre i quant més distància millor, vam acabar la ruta a la platja de La Fosca a Palamós, vam arribar a tres quarts de tres, en menys de tres hores haviem fet 10 km, això si amb algunes parades fent fotos del paisatge.
dimarts, 12 de maig del 2009
Aniversari i casament (cap de setmana non-stop)
Doncs si, ja ha arribat el dia, ja tinc 30 i la veritat no noto res diferent, hauré d'esperar a veure quan vagi al gimnàs ;)
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.
dimarts, 5 de maig del 2009
A 3 dies de tocar el 2
No és que marxi enlloc, encara que m'agradaria fer uns dies de vacances però m'hauré d'esperar a l'estiu, és que d'aquí 3 dies faig 30 (suspir...).
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)
divendres, 24 d’abril del 2009
Sant Jordi, la festa catalana del llibre i la rosa (però a treballar...)
Ahir a Barcelona i a la resta de ciutats i poblacions catalanes va fer una calor espatarrant
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
dissabte, 4 d’abril del 2009
Yes week end !!!
Ha estat una setmana molt llarga, sobretot aquests ultims 2 dies, ha parat de plourei els clients no han parat de venir (com els cargols que surten despres de la pluja...) i el que ens espera dilluns, però bueno vist com està el panorama laboral no em puc queixar,a la meva feina (intueixo que per la situacio economica) ja han fet reduccio de personal, però els que estem ara de moment podem estar tranquils, encara que ara haurem de donarel màxim per tirar endavant, i per mi no serà, sempre intento fer el màxim possible.
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)