Ahir a Barcelona i a la resta de ciutats i poblacions catalanes va fer una calor espatarrant
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.
Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.
Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.
Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)
Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!
divendres, 24 d’abril del 2009
dissabte, 4 d’abril del 2009
Yes week end !!!
Ha estat una setmana molt llarga, sobretot aquests ultims 2 dies, ha parat de plourei els clients no han parat de venir (com els cargols que surten despres de la pluja...) i el que ens espera dilluns, però bueno vist com està el panorama laboral no em puc queixar,a la meva feina (intueixo que per la situacio economica) ja han fet reduccio de personal, però els que estem ara de moment podem estar tranquils, encara que ara haurem de donarel màxim per tirar endavant, i per mi no serà, sempre intento fer el màxim possible.
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.
"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".
dimarts, 31 de març del 2009
Indecisions
Els que seguiu el blog (espero que algu ho estigui seguint, si el video de la llet de soja ha despertat interès com diria l'Oleguer 'nomes volia dir-vos que això és només un principi' però tampoc us penseu que faré 'blog-basura' per guanyar-me audiència), haureu vist (ho haveu vist !!!) que he canviat de títol varies vegades, un detall que destaca una caracteristica de la meva personalitat: la indecisió, vaig començar el blog 'Gaudint de la vida' (i encara la segueixo gaudint i espero que sigui per molt temps) però vaig decidir canviar-ho perquè també era una pista per dir on estic vivint i ara ja qui ho ha de saber ja ho sap ;) ), després vaig canviar-ho per Sofà amb la Glòria (que tenia la seva gràcia per el doble sentit de la frase...) però finalment i fins que arribi el dia (una mica més d'un mes) doncs serà Camí dels 30.
No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.
No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.
Arriba la primavera (serà al Corte ingles...)
Si, es veritat ja fa uns dies que estem a època primaveral, sobretot la setmana passada desde el 'zulo' on em 'guanyo' el pa de cada dia mirava la finestra i veia un sol espatarrant, sortia al migdia i veia la gent a les terrasses de rambla Catalunya amb maniga curta i tirants (sobretot guiris que venen amb la idea premeditada d'espanya el pais on sempre fa sol i hi ha festa, doncs han de fer uns km més perquè aqui nomes trobaran nuvols i gent que es manifesta).
Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.
Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.
dissabte, 28 de març del 2009
Ja tenim internet !!! i la vida continua...
Diumenge 8
És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).
Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.
Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).
A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...
Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).
És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).
Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.
Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).
A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...
Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).
diumenge, 8 de febrer del 2009
Sprint final
Aquesta ha estat una setmana llarga, al principi vam pintar les dues habitacions que quedaven (bueno la part que no era blanc, una tenia una paret blava i l'altre groga, te collons la cosa...), quan vam acabar de pintar vam decidir anar a l'Ikea a comprar (de moment) quatre coses indispensables: un sofa, un matalàs, una tauleta per posar davant del sofa i una cadira amb rodes per l'estudi (bueno aixo no era imprescindible pero estava barata ja que era la setmana 50% i no es podia deixar escapar l'oferta).
Divendres vam anar a buscar les caixes pel trasllat, sort de l'Aitsuki que al CSIC tenen moltes caixes de cartró pels productes químics que reben,perque aquests dies amb la pluja no hi havia manera de trobar caixes en condicions, a més això de replegar caixes pel carrer la gent et mira d'una manera... tot i així vaig tenir sort que quan vaig aparcar el cotxe davant mateix hi havia unes quantes caixes en bon estat i vaig poder anar rapid en posar-les dins ;)
Avui hem anat bastant de cul però ha anat com esperavem, al matí mentre l'Aitsuki guardava les seves coses en capses jo he anat a comprar una rentadora, al migdia ens la portarien, pero com no sabia hora i els de les mudances anaven a rosselló a les 16h, m'he quedat al pis esperant a que vinguessin, he anat a comprar algo de menjar i aixi estrenar la nevera i omplir el meu estómac, pero com no tenia ni taula ni cadira m'he anat al balcó a menjar-me uns entrepans, sort que feia solet però no tant per estar amb màniga curta perquè quan feia vent, carda rasca!!!
Poc després de les 16h han vingut els de les mudances i han començat a pujar coses, hem tingut sort que anaven per feina, baixaven corrents les escales i això que han fet viatges i en menys d'una hora estava tot el trasllat fet, quan estaven pujant una cadira han vingut els de la rentadora (aquests no es per criticar pero anaven mes de tranquis pero cap problema perque no pagavem per temps i l'home ens havia regalat el transport ja que la setmana passada vam comprar una nevera al mateix lloc ;) ). Justament quan estaven instal.lant la rentadora han vingut el padrí, la mare de l'Aitsuki i els seus cosins, vinga quants més siguem més riurem, ens portaven la taula del menjador, estris per la cuina i menjar per un tub (com si no tinguessim diners per comprar-ne !!! :P bueno ja esta be que regalin coses pero sap greu, pero ja se sap com es la família, a veure que ens portaran dema la meva...)
Dema diumenge toca traslladar les meves coses i sera la primera nit que dormim alla, rodejats de caixes, dormint en un matalas inflable o un puff d'aquells que es fan llit, pero amb la il.lusió d'estrenar pis ;)
Divendres vam anar a buscar les caixes pel trasllat, sort de l'Aitsuki que al CSIC tenen moltes caixes de cartró pels productes químics que reben,perque aquests dies amb la pluja no hi havia manera de trobar caixes en condicions, a més això de replegar caixes pel carrer la gent et mira d'una manera... tot i així vaig tenir sort que quan vaig aparcar el cotxe davant mateix hi havia unes quantes caixes en bon estat i vaig poder anar rapid en posar-les dins ;)
Avui hem anat bastant de cul però ha anat com esperavem, al matí mentre l'Aitsuki guardava les seves coses en capses jo he anat a comprar una rentadora, al migdia ens la portarien, pero com no sabia hora i els de les mudances anaven a rosselló a les 16h, m'he quedat al pis esperant a que vinguessin, he anat a comprar algo de menjar i aixi estrenar la nevera i omplir el meu estómac, pero com no tenia ni taula ni cadira m'he anat al balcó a menjar-me uns entrepans, sort que feia solet però no tant per estar amb màniga curta perquè quan feia vent, carda rasca!!!
Poc després de les 16h han vingut els de les mudances i han començat a pujar coses, hem tingut sort que anaven per feina, baixaven corrents les escales i això que han fet viatges i en menys d'una hora estava tot el trasllat fet, quan estaven pujant una cadira han vingut els de la rentadora (aquests no es per criticar pero anaven mes de tranquis pero cap problema perque no pagavem per temps i l'home ens havia regalat el transport ja que la setmana passada vam comprar una nevera al mateix lloc ;) ). Justament quan estaven instal.lant la rentadora han vingut el padrí, la mare de l'Aitsuki i els seus cosins, vinga quants més siguem més riurem, ens portaven la taula del menjador, estris per la cuina i menjar per un tub (com si no tinguessim diners per comprar-ne !!! :P bueno ja esta be que regalin coses pero sap greu, pero ja se sap com es la família, a veure que ens portaran dema la meva...)
Dema diumenge toca traslladar les meves coses i sera la primera nit que dormim alla, rodejats de caixes, dormint en un matalas inflable o un puff d'aquells que es fan llit, pero amb la il.lusió d'estrenar pis ;)
dimarts, 3 de febrer del 2009
Barcelona posa't guapa
En aquest cas es tracta del nostre pis, mentre esperem que arribi el cap de setmana per fer el trasllat total, doncs ara ens estem dedicant a posar-lo al nostre gust.
Per fer-ho hem començat a tapar forats (absteniu-se malpensats :P) ja que l'anterior inquili tenia una especie de psicosis per fer forats, he descobert a l'Aitsuki fent de ma d'obra i no se li dóna gens malament ;) , a mi s'em dóna millor pintar, se m'ha comparat fins i tot amb Dalí (em dec haver inspirat amb la zona :P)
Bueno sembla que la cosa millora i poc a poc es veuen els resultats, encara que ens queda bastanta feina per fer, però tampoc ens estressem que la Sagrada Familia tampoc es va fer en dos dies (vaja encara ni s'ha acabat :P)
Ah, per cert us deixo la segona pista per a veure si endevineu on està el pis, en el mateix carrer hi ha una pizzeria bonissima que es diu Piazzenza, al loro !!!
Per fer-ho hem començat a tapar forats (absteniu-se malpensats :P) ja que l'anterior inquili tenia una especie de psicosis per fer forats, he descobert a l'Aitsuki fent de ma d'obra i no se li dóna gens malament ;) , a mi s'em dóna millor pintar, se m'ha comparat fins i tot amb Dalí (em dec haver inspirat amb la zona :P)
Bueno sembla que la cosa millora i poc a poc es veuen els resultats, encara que ens queda bastanta feina per fer, però tampoc ens estressem que la Sagrada Familia tampoc es va fer en dos dies (vaja encara ni s'ha acabat :P)
Ah, per cert us deixo la segona pista per a veure si endevineu on està el pis, en el mateix carrer hi ha una pizzeria bonissima que es diu Piazzenza, al loro !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)