Nou canvi de titol

Ara que entro més sovint al blog he pensat en canviar de títol,i com l'altre era una cançó:It's my life de Bon Jovi, aquesta es una altra cançó aquest cop de Metallica. Avui la porto tot el dia al cap i si no l'heu escoltada,per qui li agradi aquest grup li recomano que la posi al youtube.

Anava a posar algun titol d'alguna cançó de Arial (un grup de metal que us recomano per qui li agradin les sensacions fortes ;) ). Tenen cançons molt bones i tinc el cd firmat, coneixo al cantant,guitarrista i al bateria i són uns catxondos;però no he trobat cap títol adient.

No vaig poder anar a l'últim concert perquè tenia una mica de migranya i Arial no és gaire recomanable en aquestes condicions, però ja estic impacient per anar al proper concert, aquest serà a lo grande, en un festival al Delta de l'Ebre que l'any passat van anar 12000 persones. No sóc gaire amant dels festivals però aquest no m'el puc perdre!

Aquí teniu el link de la seva web: http://www.myspace.com/arialmetal

Always look on the bright side of life

Si no us sona aquesta cançó la podeu posar al youtube i veureu que ve d'un clàssic dels Monty Python de l'any 1979 (un gran any ;) ) és que la he tingut al cap aquest matí una estona i mentre feia dissabte l'anava tararejant.
Al maig cada dia un raig, espero que sigui un raig de llum perquè fa uns dies que la meva estrella ha marxat a Dortmund i els primers dies han estat una mica foscos...

Avui ha estat un dia molt extrany,m'he despertat mes aviat de lo normal i m'he quedat al llit llegint Jesucrist era marica i altres contes (un llibre ideal per riure una mica), després per animar-me m'he posat música NOFX i Arial (quina combinació :O) de mentres he aprofitat per fer dissabte.
Després de dinar i tocar una mica la guitarra (encara estic bastant peix...) he decidit fer per primer cop un pastís de llimona, el portaré demà a casa dels meus pares, ja que és el dia de la mare, en principi sembla que fa bona pinta, però ja veurem demà les cares de la family

Fa fred si, però a l'hivern és el que toca

Ja fa uns dies que vaig sentint a tothom queixar-se del fred, a la feina hi ha gent que com està sentada tota l'estona doncs amb l'estufa al costat, jo com estic movent-me tota l'estona pujant i baixant escales per fer Nokia o canviant-me de taula per actualitzar el software d'algun mòbil o anant a una estanteria a buscar material doncs no em paro a pensar si fa fred o no. La veritat és que ara que estic sentat al menjador si que necessito l'estufa, però és que clar aquí estic a casa, relaxat, en pijama deu ser que em prenc la feina massa en serio o és que hi ha gent que està a la feina com a casa...

Aquesta nit després de passar el dia fora hem pensat que millor descansar una mica i així aprofitar el diumenge. És hivern i donen ganes de quedar-se a casa sobretot si tens una bona companyia (ja m'agradaria poder tenir una llar de foc i mirar per la finestra i veure un paisatge de muntanyes nevades...), no ens podem queixar que tenim l'avinguda gaudí però on estigui un paisatge de muntanya nevat (suspir)

Ja vindrà la primavera quan faci millor temps i l'estiu (que jo espero que sigui almenys suportable de calor) perquè Barcelona amb la xafogor que fa no se que pensara la gent, però almenys amb el fred pots dormir ,si et poses un bon nordic, però segur que molts dels que es queixen del fred s'estaven queixant de la calor que no els deixava dormir... Sinó mireu a les Illes Canaries ara fara vint i pico graus, digueu-me romàntic, però un nadal és molt més maco amb neu al voltant i els nens tirant-se boles i fent ninots de neu i el Pare Noel amb el trineu; us imagineu els nens a la platja fent castells amb la sorra i veient el Pare Noel amb bermudes i fent surf?

Any 2010 la vida continua

Comença l'any i la gent té els seus propòsits, en el meu cas no són els típics de deixar de fumar (perquè no fumo) ni d'apuntar-me al gimnàs (perquè tinc comprovat que anant sol m'acabo desmotivant i no vaig).

El primer que faré és planificar-me una mica més que fer en el meu temps lliure, i dur a terme les idees que tinc al cap que m'emboiren el cervell, però que amb el pas del temps s'esvaeixen com el fum. No serà per complir rigorosament (en català incorrecte "a rajatabla", però almenys servirà per poder assolir objectius, convertint desitjos i somnis en realitat. Encara que no tinc cap pressa perqué es facin realitat, el més important és el camí i gaudir del recorregut, com diu la cançó de Lluís Llach " Camí a Ítaca" basada en un escrit d'un poeta grec anomenat Kavafis:

<< Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences. >>


Per la resta no em puc queixar, el més important per començar l'any bé que és salut per mi i el meu entorn i poder compartir la vida amb la meva mitja lluna em fa venir al cap una dita ben coneguda: "Al loro !!! que no estamos tan mal !!!"

Apa, acabo desitjant-vos bon any a tots/es i que tingueu molta sort en el vostre camí.

P.D.:Un altre dels meus propòsits és mantenir més en activitat el blog perquè veig que fa gairebé 2 mesos que no deia res...

Internet Everywhere!

Tornem a tenir internet i ara de forma definitiva ja que hem contractat un modem usb per poder connectar-se desde qualsevol lloc, ja que paguem internet que es pugui fer servir fora de casa. Ja feia massa temps que estavem intentant trobar una clau amb el Wifislax, que ja haviem conseguit trobar 2 claus fa uns mesos, però de cop i volta un dia aquests veïns van desaparèixer (vaja almenys el seu router wifi...), i no hi havia manera de trobar una altra clau, l'últim intent ha durat una setmana amb el PC encès (el de sobretaula sense la carcassa aixi estava mes ventilat :P) i portava mes de 4.000 milions de claus provades i res....

Han passat moltes coses desde l'últim post, millor no parlar de les coses dolentes (que no estamos tan mal !) el més destacable són les bones, el mes passat va ser un mes ple d'aniversaris: els meus pares, el meu nebot (1 any) i la Aitsuki (25 anys) i que en facin molts mes !!! :D

Wake me up when september ends

No hi ha millor cançó que pugui il.lustrar el meu estat d'ànim esperem que la propera sigui més positiva.

M'estic posant com un bacó

Ahir vam fer un sopar diferent, com l'Aitsuki havia pensat de fer algunes coses
per portar al dinar que feien al pis d'un company de feina, va pensar en fer falàfels.
Per qui no sap que són aquí poso la descripció segons el Google:

"El falàfel és una croqueta de cigrons o faves l'origen del qual es remunta
als temps de la Bíblia i es va originar en algun lloc del subcontinent indi.
Actualment es menja a l'Índia, el Pakistan i l'Orient Pròxim. Tradicionalment
se serveix amb salsa de iogurt o de tahina, així com en sandvitx, en pa de pita
o com a entrant".

En sabem un lloc (bueno m'el va dir l'Aitsuki) que els fan bons i pots menjar moltes coses més (tot vegetarià) i tipus buffet lliure per un irrisori preu de 5 euros (ehhhhh 5 euros i s'em va dir que pots menjar tot el que vulguis ehhhh no es pot permitir que no posin més llocs com aquest i un a avinguda gaudí que tindran 2 clients asidus) el local en qüestió es diu Maöz i si no recordo malament hi ha 1 a les rambles abans d'arribar a plaça reial i 2 més al carrer Ferran).

Fa temps que teniem ganes de provar de fer-los, però ens faltava l'ingredient únic: el "cilantro" (dic únic perquè no es troba a supermercats i finalment el vam trobar a una fruiteria (tipus paqui) que hi ha a prop de casa i que tenien a l'entrada tenemos cilantro i quan el vaig demanar l'home va anar a buscar-lo al magatzem (que tindrà que ha d'estar tant amagat...) i la veritat és que li donen un gust diferent als falàfels (més aromàtic).

Doncs després de la preparació del menjar en qüestió (que no explicaré ni posaré la recepta, ho deixo per la "Ferran Adrià" de la casa jo sóc el mindundi :P ) ens va quedar un sopar molt
arregladetamb uns falàfels acompanyat d'una amanida d'arros amb tomàquet,ceba,olives,
cogombre,ou dur i pernil (en aquest cas no vam seguir la tradició ja que no teniem ni salsa de iogurt, i això que molts cops en tenim,ni teniem pa de pita) i sincerament a mi em van agradar molt, si voleu menjar bé i saludable estarem encantats de convidar-vos a gaudir de Gaudí ;).