The memory remains

Bona cuina !!! fent de mindundi...

2012-02-01T20:35:00.002+01:00

Aquesta maravella de quiche de verdures no l'he feta jo l'ha feta l'Aitsuki, suposo
que li ve de professió (ja que fa experiments a la feina), també els fa a casa i , mira que és difícil perquè jo sóc un tiquismiquis, però sempre li surten delicatessen.

A mi abans les verdures no m'agradaven gaire, però aquesta quiche i el cous-cous de verdures són els plats estrella (de verdures) de la Doctora. Qui ho hagi tastat estarà amb mi ;)

Jo ara que estic de Rodrigues vaig fent alguns platets, però res de l'altre món... encara em queda molt i per això sóc el mindundi :P

No m'extranya gens tant d'atur... (6/6)

2012-01-22T21:09:00.002+01:00

I el darrer punt,i el que fa que li tingui més mania, és que com jo porto poc temps a
l'Hospitalet (desde maig) i aquest va entrar a l'estiu i tinc la mala sort que té el mateix cognom quant la caga com es veu el primer cognom doncs em venen alguns marrons, ara feia unes setmanes que no passava,però justament ahir em van donar un telèfon que no estava ben tancat i no s'escoltava l'altaveu (jo se que en aquell model és tipic aquell fallo i per això em va extranyar molt que em diguessin que era meu...) Vaig entrar amb el num IMEI a l'ordre de reparació i sorpresa!! no era jo.... que jo la puc cagar , però un telèfon que no s'escolti l'altaveu perquè no està ben muntat i tancat (a sobre que aquell model és típic que venen així per reparar...).

Com va dir un company meu al responsable: se puede cambiar de usuario?? porque a este
hombre siempre lo confunden. Jajaja em va fer molta gràcia,per sort no és sempre,però
alguns cops ha passat si;almenys si no es pot canviar l'usuari jo només demano que mirin la primera lletra que per sort el seu nom no comença en J...

Conclusions: les empreses no s'aprofiten de que hi ha crisi per ofegar al treballador (com diu la Nobel), per culpa de mals treballadors com tu i d'haver fet la vista grossa i no repartir expedients,ara pringuem tots amb el "torno" i el temps de wc controlat... jo si fos responsable la gent que no treballa bé o s'hi esforça, fora...

PD: Uffff que llarg !!! segurament ningú el llegirà tot i ho entenc ,però m'ho havia de treure de sobre ;)

I després diuen dels funcionaris...(5/6)

2012-01-22T21:06:00.002+01:00

Doncs la Nobel va i diu :ya era hora que alguien haga algo por nosotros,en todos estos años nadie se le había ocurrido (jo pensant,però de que vas? et queixes de tot quan tu ets la primera que no fas la feina bé..).

I per rematar sento el de la "sang orxata" que diu en veu baixa (típic tira la pedra amaga la mà): jooo yo lo quiero en finlandés.. Si era una broma la podia haver dit més alt,encara que jo no li trobo ni puta gràcia;al contrari,un cop més trobo una falta de respecte a una feina que s'ha currat moltíssim un responsable teu i enlloc d'estar agraït sembla que t'en fotis...

Ah! m'en oblidava era darrera hora i quedaven 5 min per les 15h (ens estaven acabant
d'explicar les novetats) i el tio va i enlloc d'estar atent a la pantalla i escoltar el que et diuen,va i es treu les "taloneres" (especie de cinta que es posa a les 2 sabates amb un fil que toca la cama que van lligades amb velcro al calçat,fa soroll quan es treu,i serveix per estar derivar a "massa" o "terra", el laboratori té un sòl especial).

Es veu que ell i molta gent com ell tenen molta pressa per sortir i això que la majoria venen en cotxe (jo que agafo el tren no ho faig i he d'anar ràpid amb la bici...),perquè segons vaig escoltar que va dir fa uns dies: hay mucho tráfico. Els meus companys de taula i jo vam flipar, a les 15:05,15:10 hi ha molt més trànsit??? que jo sàpiga no és hora punta... potser divendres es nota una mica,però que no ens embauqui.A ell i els de la seva filera els hi dediquem la melodia dels Simpson quan arriben les 14:59h van marxant cap a la maquina de fitxar i després veus un grup de gent parada davant del "torno" de sortida.Allò si que és trànsit dens!!.

Molt fort dimecres que tenia un telefon connectat al pc que estava carregant un software i com eren les 15h el tio va i desconnecta el cable a sac! es veu que el tècnic de tarda va veure error en la pantalla pc i li va dir al responsable.Aquest va dir-li al dia següent el que va veure i va i el "simpson" li diu yo lo dejé conectado sería el de la tarde que lo quitó. (Quins collons).El responsable li diu el software no suele tardar más de 5 min en cargarse no puedes quitarlo de golpe ya que después lo más seguro es que no te encienda y lo tengas que enviar a Nokia,si lo pones puedes esperar 5 minutos.... Zas!!! en toda la boca!.
El tio després veient que l'havia cagat va dedicar el matí a ser un pilota...

Gent que treballa i altres que ho fan veure.... (4/6)

2012-01-22T21:02:00.002+01:00

I el que és molt patètic és el meu "paisano" que no se si li falta un bull o va de superior,o les 2 coses. Se que li tinc massa mania,però tinc raons:

1.A la meva feina firmem a un full a les 7h pel tema de ESD (electrostàtica). El "tio" el dilluns 16 va i firma quan jo li dic que encara no han posat el full (aquell corresponia al del dissabte 14) li dic després que no havia de firmar i em diu de males maneres:pero si esta la hoja se firma i jo li responc: ah hoy es lunes 16 y la hoja es del sábado 14,trabajaste el sábado?? i el tio es queda tot serio i va a tatxar la firma i no em diu: ni ho sento no ho havia vist ni res. El típic que es pensa que sempre té la raó... fins i tot amb responsable tècnic el contradiu. Quina falta de respecte...

2.El tio aquest,segons el parer de la gent més propera a mi, no te sang té orxata, sembla que s'adormi quan escriu en el teclat. Descargola/cargola amb el telefon a una mà (quan tothom el té a la taula recolzat,com indica en els videos..) i el colmo és que no porta mai guants (bueno tampoc és l'únic i això que vam fer un curs de ESD,on advertia del perill de l'electrostàtica quan manipules una placa o component elèctric) però hi ha gent com aquest que ni cas,i em queixo d'ell perquè un cop q va venir inspecció va demanar guants perquè no en tenia (ja que van avisar que tots haviem de portar guants) però al veure que amb un cop no li portaven,enlloc d'anar al responsable i dir-li: perdona antes te he pedido unos guantes,cuando puedas me los traes... va i el tio veu que el responsable està a prop i diu en veu alta MIS GUANTES QUE?? una altra falta de respecte

3.Ahir a darrere hora ens ensenyava el responsable una nova manera de mirar
manuals,demanar material i accesoris que s'ha currat molt (fins i tot els "data-sheet" on diuen les especificacions tècniques dels terminals i els "service bulletin" on el fabricant va posant si es troba que un terminal té un defecte i la seva reparació o quan canvien de codi de components, degut a que aquell component d'aquell fabricant ha donat problemes i es canvia la referència).Personalment no trobo l'anglès tècnic gens complicat i si no saps una paraula amb el context es sobreenten (a més hi ha dibuixos),però si ho ha fet és per ajudar-nos i perquè després no li vingui la gent darrere preguntant que potser ha pensat que perdria més temps responent a preguntes.

Costa tant fer la feina ben feta o almenys intentar-ho?(3/6)

2012-01-22T20:58:00.004+01:00

La Nobel (com li diem,perquè "sap" de tot fins i tot un dia parlava de física quàntica... i la seva frase amulet és: la tecnología es muy compleja..) en concret,per dir 2 casos: ahir vam veure 2 rebots (reparacions que el client retorna perquè fallen),i eren dels que fan molta ràbia que hi hagi gent així treballant (i altres a l'atur,com un ex-company de feina meu que era molt eficient,però com va marxar ell,ara no li deixen tornar,bueno temes a part de simpaties o si ets un pilota,com hi ha a totes les empreses...)

El primer error un telèfon sense cobertura (menys de 10 dies..) s'obre i sorpresa! falta l'antena! es mira que es va fer anterior cop i es va canviar la carcassa posterior perquè fallava so melodies (nota:les noves carcasses no porten antena i se li ha de posar de l'antiga...), el segon error menys visible, però degut a fer la feina malament:a un telèfon li va canviar el tàctil (els nous no porten un protector de plàstic del sensor de proximitat,que és el que fa que en trucada s'apagui la pantalla si detecta que te l'apropes) doncs aquest a cada trucada rebuda
o emesa la pantalla en negre ( encara que el tinguessis lluny de la cara a una taula..).

Aquests fallos també em poden passar a mi i a qualsevol tècnics (no som perfecte), però el més segur és que si m'ho deixo després em donaré compte quan el provi,hi ha altres que per estar "en un bar" o per anar més ràpid, perquè perds el temps xerrant o donant voltes no el proven i pam!

Em direu i no hi ha un control de qualitat?, si que n'hi ha, però a Nokia (per volum) es revisa com a màxim un 20% i en canvi a HTC passen "quality control" tots els terminals (que és com hauria de ser,però per desgràcia l'empresa prioritza la quantitat davant de la qualitat,per no agafar més gent que no produeixen (o sigui són pèrdues econòmiques),però en el meu parer també són pèrdues econòmiques de valor semblant els terminals que retornen en menys d'un mes ja que el fabricant ens va pagar la primera reparació, però si torna fallar amb tant poc temps,normalment, és que no està ben reparat i paga l'empresa.

donant voltes i parlant no es pot treballar... (2/6)

2012-01-22T20:53:00.003+01:00

Repeteixo trobo molt bé l'argument del sindicat que ens deia que l'empresa saben qui es columpia,però per deixadesa al final paguem tots els plats trencats.

El que em va fer gràcia és quan em deia la presidenta (quan li deia que a mi em sobrava temps de wc) que les dones tenen èpoques que es necessita més temps (i jo ho entenc i l'empresa també ho deu tenir en compte,la que porta el control horaris és la gerent i és dona...);com també té en compte si ens trobem indisposats o no ens trobem bé... però quan li deia que això dura una setmana màxim el mes (no se si hi deu haver casos de més de 10 dies...) , i em deia que clar pels homes és fàcil.

Collons! però que jo sàpiga no triga tant una dona... el que passa és que té a una plasta amargada al costat que sortia a fumar o a no se que fer i ara aquest temps una setmana al mes no podrà fumar o jo que sé.Aquesta "treballadora" porta a l'empresa uns quants anys i es pensa que és la reina del mambo.

Al meu laboratori els responsables entren a les 8h i aquesta i gent del seu rotllo aprofiten de 7 a 8h per petar la xerrada,hi ha qui a les 7:15 comença a treballar (un d'ETT davant meu que casualment i per desgràcia meva compartim cognom) i aquesta fins a les 7:30 i a vegades arriba a 7:45 no comença a treballar.. i lo fort és que aquests tenen més producció que jo,però ja sabem com,fent la feina mal feta.

Treballadors sense ganes de treballar, i així anem... (1/6)

2012-01-22T20:14:00.004+01:00

Fa dies que volia parlar d'aquest tema i ara que tinc temps i estic relaxat per inspirar-me,trobo que és el millor moment (encara que prefereixo altres
"millors moments" ;p )

Això ho van penjar els del sindicat de la meva empresa el divendres 13 (em fa més por el president espanyol i tot el PP que Freddy Krüger :S), però com va dir un company meu de Nokia ,que té a veure Rajoy amb això,i té tota la raó,també podrien posar a Mas que ens cau més a prop... o a ningú...) quan ens van comunicar els responsables que a part del torn (tipus metro que tenim a l'entrada de la feina),tindriem controlat 10 min. (qui es passi tindrà descompte horari a la nòmina) el temps per sortir del laboratori.

Nosaltres tenim 15 min per esmorzar/dinar,a part tenim aquests 10 min per fer qualsevol cosa (wc,fumar,cafe,trucada per telèfon),en principi amb els que m'hi duc millor i dinem junts és com un regal de temps (jo normalment vaig al wc abans d'entrar,a mig matí i quan escalfo dinar aprofito) això vol dir que només gasto 1:30 min màxim (i si un dia apreta gasto uns 5 - 7 min), això vol dir que si he gastat 8:30 min aquell dia no podré fer cafè,però habitualment em sobren més de 5 min que gastem a 30 min abans de plegar. O sigui hem sortit beneficiats dels 10 min.

Segons els del sindicat i la seva presidenta controlar temps wc és il.legal i han portat a judici a l'empresa. Aquest raonament em sembla bo ja que si hi ha tant de control és perquè hi ha gent que abusava (es tiraven més d'un quart d'hora cada dia al wc,sortien a fumar quan els hi rotava...) i per culpa d'aquests mal treballadors i que l'empresa no els ha expedientat,han tirat pel dret i tothom a pringar..

Posem límits

2012-01-08T05:33:00.002+01:00

Aquests dies que he estat a Alemanya he llegit un post interessant de com són les autopistes alemanes (autobahn):

"1. El asfalto no tiene baches, ni hendiduras ni rajas. Cuando aparecen,se corta el asfalto y se repone nuevo. No se "parchea". La profundidad media es el DOBLE que en cualquier otra autopista del mundo. Un Jumbo (747) podría aterrizar y despegar y no aparecería ni un bache ni raja en el asfalto.

2. En las zonas donde sí que hay límites de velocidad los radares están como churros, y como te pases, te cazan. Aparece la matrícula del coche y la cara del infractor. Las multas no son tan cuantiosas como aquí (no hay afán recaudatorio), pero sí que quitan muchos más puntos.

3. El "achuchar" por detrás está penalizado. Hay líneas pintadas en el suelo en muchos tramos. Hay cámaras especiales que calculan la distancia entre un coche y el que le sigue. Si es menor de la estipulada: foto y resta de puntos.

4. La policía lleva coches de última generación: BMW,Mercedes y Audi.No les importa que les graben las matrículas porque las cambian. Algunos coches de la policía llevan el limitador electrónico de los 250Km/h quitado por si alguien "se pasa de listo".

5. En cada Km de Autobahn se invierte el doble de dinero que en cualquier otra autopista del mundo.

6. El límite de desnivel POR LEY es del 4%. También hay límites para los radios de las curvas.

7. El agua se drena perfectamente mediante un sistema que la canaliza hacia unos estanques especiales.

8. Insultar o hacer gestos es DELITO.

9. TODO EL MUNDO va por la derecha, IMPEPINABLEMENTE. Cuando quieres adelantar, miras por el espejo y si no viene nadie, adelantas. INCLUSO A MÁS DE 200Km/h!.

10. La asitencia médica es rapida y eficaz. Hay 36 bases de helicópteros repartidas por toda Alemania.

11. TODA LA AUTOBAHN está cableada y controlada por cámaras de vigilancia, sensores de tráfico, temperatura, etc.

12. La velocidad (donde está controlada) se controla muchas veces por sistemas automáticos y avisan de un atasco kilómetros antes.

13. El sistema automático muchas veces impide la formación de atascos habilitando el arcén como carril adicional. Cuando no se necesita, vuelve a ser arcén.

14. La cortesía y la cordialidad entre conductores es lo HABITUAL,no la excepción.

15. Existe una cierta prioridad al circular: Porsche, BMW, Audi y Mercedes tiene prioridad cobre cualquier otro vehículo.

16. Sacarse el carnet de conduciren Alemania cuesta entre 1200€ y 1500€ aprox y el aprendizaje dura 2 meses e incluye conducción por la Autobahn a 200Km/h . Se supone que se hace ya al final.

17. El equivalente al RACC de aquí es el ADAC, que en el 80% de los casos resuelve los problemas de los coches en el momento.

18. Quedarse sin gasolina en la autobahn es un DELITO!.

19. En zonas sin límite de velocidad puedes adelantar a la policía a la velocidad que quieras.

20. Dar las luces cuando quieres adelantar es delito. Lo correcto es ponerse a la distancia de seguridad con el intermitente izquierdo dado.

Aún así, mueren 6.000 personas en las autopistas alemanas todos los años: la mayoría son jóvenes con menos de 2 años de carnet de conducir y con coches muy potentes."

En gairebé en tot estic d'acord menys en que no hi ha límit de velocitat en molts km d'autopista,si estigués limitat de fábrica,segons la gama de cotxe i l'edat del conductor (perquè la majoria de morts per velocitat són joves i si portes molts anys conduint ja no tens aquesta necessitat de córrer).

Jo limitaria aquests cotxes tan potents a 250 km/h ja de fàbrica com es fa en gairebé tots els casos i en els cotxes que per aerodinàmica,motor i per conducció no fossin tan segurs com els de gama alta els limitaria a 190 km/h.

És normal que un BMW pugui arribar a circular a 200 km/h (ja que a 130 és velocitat de creuer), però no ho és que un cotxe de gama mitja pugui passar de 190 km/h (que en alguns casos el pedal no dóna per més, en altres el cotxe comença a perdre estabilitat).

Amb aixó seria més normal que els cotxes de gama alta tinguessin més prioritat,perquè estan més preparats de fàbrica que puguin avançar a 200 a un altre que de fàbrica no excedeixi dels 190.També és veritat que a Alemanya les autopistes estan més cuidades (es gasten molt més en fabricació i manteniment) i a Espanya hi ha autopistes que millor no passis dels 180 (tampoc hi ha diners,o no s'inverteixen).

Trobo que està molt bé que es penalitzi qui fa llums o no deixa distància seguretat.A Alemanya en general hi ha més seny a l'hora de circular (tant vianants com vehicles respecten els semàfors i les senyals de trànsit).Que les multes no siguin recaudatories tan com el preu com el tipus de multa (com els putos 80 per hora i no em val això de la contaminació,no contamina més unes rondes saturades de cotxes o una ciutat com Barcelona que quan vas a Collserola i veus aquella nebulosa grisa de CO2 que tapa la ciutat? va home va, "vete a tu pueblo!").

A Alemanya gairebé no he vist cotxes "tuning" i si hi havia algun la majoria són espanyols o sudamericans i per sort no s'escolten cotxes amb el reggaeton o merdes semblants.

En definitiva, crec que a Espanya i Catalunya trobo que és normal que posin limit de velocitat (encara que limitar a 140 Km/h i treure la velocitat variable seria més normal), però la resta tenim el que ens mereixem, per culpa de molts "garrulos" que es peguen al cul per avançar i fan llums, o "niñatos de merda amb cadenes d'or" que van amb el seu BMW o cotxe "tunejat" amb el reggaeton o música a tope de volum i es creuen els amos de la carretera (per Zona Franca i Bellvitge es veuen uns quants...).

I no ho enllaço amb el tema social o polític,perquè el blog encara es faria més llarg i pesat ;)

La vida són 4 dies

2012-01-01T20:58:00.010+01:00

Aquest any m'he proposat escriure una mica més al blog (a veure quan dura perquè fa gairebé 1 any que no escric res... :P ).

Com cada any que comença em faig propostes que a vegades compleixo i altres no, el darrer any vaig proposar-me aprendre alemany i ara que ja ha acabat el 2011 puc estar satisfet, vaig per el nivell A1.2 i en el darrer test vaig treure un 7. En aquest any espero anar avançant el meu nivell d'alemany,sobretot escoltar i parlar, que és el més difícil ja que no es pot practicar tant com llegir i escriure.

Una altra proposta és fer més esport, que ara tinc més hores, ja que tinc horari intensiu,però no ho aprofito. De moment avui ja he anat a córrer 5 km, que per començar no està malament.

L'any ha començat d'una manera inmillorable, sortint una estona amb els amics a la discotèca Màgic (sense reggaeton ni música que posen a totes hores a la radio)i amb un molt bon preu per ser aquesta data 10 euros!!! i sobretot perquè he estat amb l'Aitsuki. Llàstima que dels darrers 9 dies que hem estat junts sembla que hagi passat tan ràpid com 2 paraules de 4 lletres: hola i adeu.

Si és que la felicitat completa sembla que només puguin ser 4 dies, espero que l'enyorança que sento no duri més dies que el número de lletres de la paraula amor.

Menys fums

2011-01-02T16:14:00.004+01:00

Hem arribat al 2011 i segons la profecia de Nostradamus queda gairebé 2 anys per la fi del món: 21-12-2012 (encara que també van dir que arribaria al 2000 i encara som vius ;) )

Per començar l'any una bona notícia, a partir d'avui no es podrà fumar en locals públics tancats, JA ERA HORA!. Ja se que tindré tots els fumadors en contra, però és que igualment estic segur que hi ha bars que es passen la llei pels ous. Fins ara, almenys a Barcelona, gairebé a tots els bars,pubs i discoteques que he anat es permetia fumar i quan hi havia una discoteca que tenia diferentes sales per no fumadors la música era diferent. I si jo vull escoltar la mateixa musica que??? M'he de tragar tot el fum?? Quan arribi a casa he d'estendre al balcó la roba perquè fa una pudor horrible?? I per no dir que amb la peste del tabac la colònia no serveix per res, amb la bona olor que fan els bons perfums i entren ganes de vomitar quan es mescla amb el tabac.
I m'he fet un propòsit per aquest any, apuntar-me a classes d'alemany, a partir de febrer anire a la Goethe, ves a saber si en el futur m'anirà bé saber-ne una mica i
sinó com diu el refrany: el saber no ocupa lugar ;)

Alles Gute im neuen Jahr!

Auf wiedersehen !!!

Vaga i "vagos"

2010-09-30T21:39:00.004+02:00

Ahir va ser el dia de la vaga general, jo vaig anar a treballar (vaig ser un esquirol), encara que vam marxar 2h abans perquè tal com estava el panorama al centre de Barcelona...
Trobo molt bé que es faci vaga, que la gent no vagi a treballar si està descontenta,
però el que trobo malament són els "piquets informatius" que t'impedeixin de mala
manera anar a treballar, si tant s'els hi omple la boca amb la paraula democràcia
que deixin a la gent la lliure elecció d'anar o no a treballar.
I el que trobo més patètic són els gilipolles que es dediquen a destrossar la ciutat.
Quan vaig sortir de casa a les 9 del matí vaig veure un grup bastant ampli de joves
,els anomenats anti-sistema (que viuen sense treballar de la pensió dels pares
i tot el dia sense fotre ni brot,quin fàstic de gent...) i anaven tirant petards i
boles de pintura a les sucursals bancàries.
El pitjor de tot va ser tota la moguda aquesta dels subnormals de sempre, que
es dediquen a carregar-s'ho tot, si els hi agrada tant cremar i destrossar perquè no es cremen entre ells i així ens deixen en pau, el centre de Barcelona semblava el Bronx.I per colmo els detinguts segur que estaran 4 dies a la presó, quan s'haurien
de podrir allà dins sense menjar i nomes bevent aigua i tancats en un zulo de 4m2.

Volia comentar les vacances, però primer...

2010-08-15T19:19:00.005+02:00

***** Foto d'un semàfor de Dortmund (Deutschland) *********

... comentaré l'anècdota del dia. És millor primer donar les notícies dolentes que les bones, almenys aquesta podria haver estat més dolenta, però segons m'ha dit el
guàrdia urbà estava de bon rotllo que podia haver-me parat un que fos un cabrón (JA JA ric del bon rotllo que estava..)

Venia de la platja de la Vil.la olímpica, pujant pel carrer Marina (pel carril bici quehi ha a la vorera). Estava passant pel davant de la Monumental (per desgràcia encara fan "corridas") i estaven alla els antitaurins a l'altre vorera i a la vorera que anava jo la gent que anava a veure, jo cridant torturadors!! assassins!! i va i em para un guàrdia urbà.

Em paro, em trec l'AURICULAR (que estava escoltant música per 1 auricular, ja que se que multen per escoltar música...) i em diu no pot escoltar música. Vostè coneix aquesta normativa que diu que no es poden usar auriculars en bicicleta, ni utilitzar telèfon mòbil. I jo li dic fent-me el tonto... no... Em diu sap que segons l'ordenança municipal li puc posar una multa de 200 euros i em pregunta vostè té
carnet de conduir? i li dic si, i em diu i se li retirarien 3 punts del carnet.
(I jo pensant quins collons a sobre dels 200 euros et treuen 3 punts del carnet
de conduir quan vas en bici!!). Jo li dic anava amb un auricular i pel carril bici
i escolto perfectament per l'altre orella, li dic després i els cotxes que porten
la música molt alta aquests no són sancionables?

Em diu no entrarem en un debat ara (ni que estiguessim al Banda ampla, jo no volia
debatre res...). I em diu les darreres setmanes hi han hagut accidents en aquesta cruïlla per ciclistes amb mp3 o que parlaven amb el mòbil i un va quedar sota un camió i ara està en coma a l'hospital, i em diu vol vostè estar a sota d'un camió?
(jo flipant,però això que és una amenaça? així els ensenyen a l'escola de policies?
a amenaçar? si només faltava que em tregués la porra dirigint-la al cap; a sobre
portava unes ulleres que no li veia els ulls segur que estava desafiant-me amb la mirada..) Jo li responc, perdoni però jo vigilo quan estic creuant els carrers, no se
com va l'altre gent...

M'acaba dient perquè estic de bon rotllo i només li estic informant que li podria
sancionar, un altre company que fos cabrón li hauria sancionat seguint les ordenançes
(ara és colega, que vol que li feliciti o que li baixi els pantalons i li mengi la polla....)

I em diu guardi's els auriculars, jo li faig cas m'els guardo a la butxaca del banyador, però un carrer més amunt m'els he tornat a posar. Però que collons és
aquesta ordenança, no pot circular per voreres de menys de 5m, no pot circular pel
carril bus, no pot utilitzar auriculars, PODEM RESPIRAR ??? PERQUÈ EL CICLISTA ESTÀ
PERSEGUIT D'AQUESTA MANERA? Aquesta setmana he anat per Dortmund (Alemanya) en bici i
ningú m'ha dit res!! (i també vaig estar una altre setmana al juny, i he vist gent
que portava auriculars...). I jo no els portava perquè allà hi ha menys soroll de cotxes...

Adjunto aquest tros de text que he tret de la web:
http://www.eitb.com/noticias/afondo/reportajes/detalle/203791/pedaleando-voy/

"La meteorología no es excusa para no pedalear. En países con climas más rigurosos como Canadá, Holanda o Alemania el uso de la bicicleta es generalizado. Holanda tiene 18.000 kilómetros de carril-bici y Alemania 25.000. Finlandia y Reino Unido cuentan con 10.000 kilómetros habilitados para bicicletas."

Doncs jo he escoltat a molta gent a Barcelona que diu uff a l'hivern anar en bici
no que plou i fa fred i a l'estiu fa calor... jajaja Jo que he estat a Alemanya i
a Finlandia no és que tinguin la temperatura perfecta... No serà que la gent està
una mica més mentalitzada per cuidar el medi ambient o millor no serà que la gent
és menys tiquis-miquis??

Porca Barcelona!

2010-06-15T07:54:00.005+02:00

Divendres després de dinar, com sempre em sobren un 5 minuts, vaig aprofitar per sortir a donar una volta (jo no fumo,però també necessito sortir per prendre
l'aire,encara que sigui al contaminat i sorollós carrer València).

Per desgràcia vaig trobar-me pel camí varies coses que no em van agradar, bueno i no és l'únic dia ni lloc on em trobo coses que em disgusten i em fan pensar en quin poc respecte de la gent, quina poca sensibilitat i quina poca educació.

Començo a caminar i veig el típic/a que tira una cigarreta al terra (a vegades ni miren i et passa pel davant).No sóc ningú per prohibir fumar,cadascú que faci amb la seva vida el que li doni la gana i si vol matar-se lentament allà ell;però el que em dóna molta ràbia és veure les voreres plenes de cigarretes (a vegades he vist cendrers a les papereres) però la gent li importa un ou tenir el carrer brut (fan el mateix a casa seva si fumen? Hi ha alguns que ho llencen pel balcó,això és ser un desgraciat que s'ho podria fotre pel forat més amagat...)

Després em vaig trobar el típic que va sense samarreta, que jo sàpiga no estem a la platja ni tan sols el passeig, hi ha roba d'estiu lleugera i si tens calor doncs et compres un aigua i et refresques,però normalment el que ho fa no és per calor, és el xulo playa que vol ensenyar i tant pot ser d'aquí, un guiri (aquests pot ser per la calor en més casos) o un latin king.

I ara que faig referència als latin king,estic fins els collons dels que porten la música amb els mòbils perquè ho escolti la gent,igual que amb els cotxes,i també hi ha gent d'aquí.No vull escoltar la teva música (si se li pot dir així al reggaeton i variats,perquè en la meva opinió és una merda masclista,que la porten en els seus cotxes hipernets i ja m'agradaria qui fa més les feines de casa... que encara hi ha homes que diuen lo de que la seva dona és la que cuina i neteja, ell mentres està en el bar veient el futbol o tirant diners a l'escurabutxaques... quin fàstic! Quan sento això sento vergonya de ser home).

I per últim acabar amb els que van amb bici a sac (normalment porten bicing), van per la vorera a tota òstia i a sobre et piten perquè t'apartis. Jo que vaig en bici cada dia si vull anar ràpid vaig per la calçada, normalment pel carril bus hi ha lloc
(encara que legalment s'ha d'anar pel mig, i un colló de mico que es foti l'Hereu per allà,vull viure molts anys i no en una cadira de rodes). Tots aquests subnormals que van en bici com si anessin sols pel carrer donen mala premsa a la gent que va en bici respectuosament (hi ha gent que em mira malament per anar en bici, ni que fos un criminal).
Perquè en altres ciutats d'Europa es pot anar en bici tranquilament i aquí ets l'últim mono? No parlen tant d'una ciutat sostenible i ecològica? Doncs que jo sàpiga la bici no fa servir cap carburant ni oli... I no volen fer la gent agafi menys el cotxe? doncs promou el transport públic abaratant-lo i millorant comunicacions pels que venen fora de Barcelona.

I per acabar, i no ve gaire a cuento, però per Sant Joan no estaré per aquí i no ho
trobaré a faltar gaire, ja que la gent tira els petards per on li surt els collons, els nens no tenen cap conciència amb allò a les mans,però la culpa és dels pares que els haurien d'ensenyar que pot fer mal. Però el pitjor són els que ja tenen una edat (i teòricament més consciència) i segueixen fent el subnormal (ojala tots aquests els hi petés un bon petard a la mà i es quedessin sense un dit així aprendrien).El pitjor de Sant Joan és el dia després, a les platges tot ple de merda, fa 2 anys que vaig estar a Castelldefels hi havien uns subnormals que es van carregar els passadissos de fusta que hi ha a la platja i estava ple de quillos i latin kings amb el seu cotxet amb el maleter obert i posant la seva horrible música a tota òstia. Quin fàstic de gent ja els hi podria reventar el cervell amb aquell soroll que anomenen música, encara que dubto que en tinguin...

I més coses a http://www.porcabarcelona.com/

El meu primer cop (la cursa del Corte Ingles...)

2010-05-31T21:28:00.002+02:00

Eren les 8h del matí de diumenge, m'havia posat el despertador a aquesta hora perquè volia esmorzar una mica per tenir forces per la cursa ja que m'esperava un llarg trajecte d'algo més de 10 km. He fet un esmorzar molt saludable pera, mandarina, i suc de taronja (natural),no m'he plenat ja que no és gaire aconsellable correr amb l'estómac ple.

M'he posat la samarreta de Iniesta de l'any 2009, uns pantalons curts, unes bambes, he agafat una bossa petita amb un isostar de llimona (marca aptonia del Decathlon),un mòbil reliquia (nokia 8310 q te radio pq m'es igual si es mulla o si es cau al terra ;) ) i la càmera per fer alguna foto dins de l'Estadi Olímpic amb la nova pista d'atletisme (que pel meu gust és millor ara blava que el color vermell fosc de bans, queda més modern), llàstima que no tenia gaire carregada la bateria i he pogut fer poques fotos, però bueno hagués perdut molt temps fent fotos, i el que anava a fer allà és una cursa.

He arribat 7 minuts abans de les 9:30 (hora que començava la cursa), la plaça catalunya estava a reventar i feia un sol de collons (i jo que no portava gorra...). Eren les 9:30 i primer han sortit els corredors amb xip (els professionals) i després hem sortit la resta,he mirat l'hora quan passava de la linia de sortida i eren les 9:38h. Els primers metres la gent anava caminant i no hi havia manera d'avançar, tampoc volia anar ràpid, però almenys anar agafant un cert ritme. Quan ja hem fet un carrer la cosa ja anava millor.

A les 10h arribava a la pl. Espanya (aixo si anant per aragó que haguessim trigat menys per la gran via, pero clar no era plan tallar tota Barcelona o si.... si la gent volia agafar cotxe que esperés una mica o s'aixequés més aviat :P)
A partir de pl Espanya ja em notava bastant cansat i com sabia que venia la pujada a
Montjuic he baixat el ritme (caminava lleugerament :P), a les 10:30h arribava a
l'estadi olímpic. A l'entrada i sortida d'aquest hi hagut bastantes aglomeracions (bueno la gent es parava dins els tunels fent-se fotos i això ha fet perdre uns minuts, peròbueno com tampoc sóc professional, però clar tot suma ;) )

He trepitjat la nova pista d'atletisme, m'he fet una foto (que surto amb els ulls tancats entre el sol que feia i la suor que em queia del front...).
A la sortida de l'estadi, encara hi havia un tros de pujada més,semblava que no s'acabava mai, però alguns minuts després ja començavem a fer la baixada direcció paral.lel. La baixada ha estat bastant menys dura que la pujada, però tampoc em volia emocionar perquè si corria molt després em cansaria més ja que havia d'anar frenant.

Quan vam arribar a pl. universitat hi havia un cartell que posava 10km, ja quedava poc i hi havia molta gent a les voreres que ens animaven aplaudint,finalment quan quedaven 100m vaig pensar en accelerar la marxa,però vaig veure que gairebé a 30m de l'arribada hi havia un munt de gent; va ser als 20m l'unic moment que em vaig parar (i no perquè volgués) és perquè allò semblava el metro a hora punta, a l'arribada posava el temps 1h 40min.

Per fi, ja havia acabat de correr, vaig seguir caminant una estona sense parar i vaig fer uns estiraments, les meves cames no estan acostumades a aquestes curses, vaig anar a buscar un refresc amb el tiquet i vaig pujar passeig de gracia caminant per agafar el metro a Diagonal. Poc a poc m'anava recuperant, i estava content d'haver provat de fer una cursa aixi i crec que m'animare a fer d'altres (aixo si entrenant una mica mes), i el del que estic segur es que l'any que ve tornaré a la del corte ingles (però aniré més aviat perquè degut a arribar tant just, vaig sortir bastant darrere, l'inici va ser molt lent, i a llocs com a l'entrada i sortida de l'estada olimpic perdes temps i fins i tot ens paressim).

P.D.: Em deixava un detall important a parlar,que no m'agradaria fer-ho,la gent és
molt porca. Estaven els carrers plens d'ampolles d'aigua (sobretot després de la
parada d'aigues), entenc que els esportistes que anessin ràpid no podien perdre
temps en desviar-se, encara que pel cami hi havia containers oberts i si no encistellaves es quedava l'ampolla a prop, però gent que anava amb bossa i les
llençava, families amb nens petits llençant les ampolles al terra,això és educació?
Potser exagero però després mira com surten els nens aquests, embrutant platges,
muntanyes, els mateixos carrers i després vas tu a qualsevol lloc i trobes
merda i més merda que embruta tots els paradissos que tenim.
Tant costa ser cívic? Tant costa cuidar la natura que tenim per poder-la gaudir nosaltres i totes les generacions futures? Doncs es veu que hi ha gent que si, que
l'importa poc que ens vegin com un país que la gent crida i es bruta i poc
respectuosa. M'aniria jo anara casa d'aquesta gent porca per llençar merda al seu
terra a veure si els agrada.

La Costa Brava, un paradís ple d'encant (si es cuida...)

2010-05-29T23:00:00.005+02:00

Avui he pujat a Sant Feliu de Guíxols, em sentia molt extrany, pujava sol i sabia que tornaria sol, però havia de pujar per solucionar temes informàtics.
En principi volia pujar ben de matí, ja que volia correr una mica per preparar-me una
mica per la cursa del corte ingles de dema, però entre una cosa i l'altre he sortit a
les 12:30pm de casa.
Per desgràcia m'he empassat una mica de cua (quina casualitat a la Roca, pagar per anar a pas de tortuga...), però per art de màgia la cosa s'ha aclarat i he pogut arribar al meu destí en 1h 40 min.

Feia bastanta calda, m'havia preparat per correr una mica (no ñes que vulgui dema fer cap bestiesa, però almenys que no tingui unes agulletes de la òstia dilluns...). Com sóc tant intel.ligent no portava aigua ni beguda de cap tipus, he passat pel Decathlon de Platja d'aro i he comprat una ampolla d'una cosa semblant a Isostar de llimona però més econòmic (i segons posava a l'etiqueta per prendre durant l'exercici).

Després he anat amb el cotxe i he aparcat a prop de la platja de S'agaró. He començat a correr desde el principi de camí de ronda, però entre que no he estirat gens i feia un solano del mil (imagineu-vos avui a les 3h de la tarda) he hagut de disminuir la marxa considerablement (o sigui he passat de correr a caminar rapid), però lo important era no parar. Mentre passava per la platja he vist bastanta gent prenent el sol i també banyant-se i jo alla amb la motxila i la cara tota suada. He passat per la cala Sa conca, he passat per davant del port (estava ple d'embarcacions), i he vist un bmw descapotable que aparcava a una rotonda "porque yo lo valgo", quin fàstic de gent perquè tenen diners es creuen els reis del món, que trist que existeixi gent que et mira com si fossis inferior perquè ell té algo q no tens; i
que en el fons sí és feliç per algo material, demostra una personalitat egoïsta ja que la vertadera felicitat és la que s'aconsegueix fent feliços als demés.

A la tornada he fet alguna paradeta que altre a fer fotos, aquell mar tan blau, tan transparent m'il.luminava la mirada, aquell silenci que transmet una tranquil.litat infinita i que només és trencat per algunes gavines que gaudeixen d'un regal de valor incalculable que la terra ens ofereix.
Per desgràcia, hi ha gent que no ho respecta (poc despres he vist més d'una persona que llençava algo al terra, com p.ex. una dona amb talons pel camí de ronda que llençava un kleenex sense cap mirament, que passa que se li desfaran els Levi's si s'el guarda en una butxaca fins que trobi una brossa? o és que és de tenir poc glamour guardar-se mocs? se m'ha escapat en un fil de veu: a sobre de pija porca!

No em posaré aquí a despotricar, no tinc ganes de posar-me de mal rotllo, peró això
en països civilitzats no passa, a Alemanya més d'1 persona m'ha dit que tenen molt cuidat i jo per propia experiencia vaig estar a Suïssa i em donava llàstima que el que veia allà aquí no ho veurem ni en pintura, flors i plantes pel carrer (que aqui no durarien ni 2 dies), la gent que anava amb cotxe respectava als vianants (paraven a TOTS els pasos zebra).
Però aquí per desgràcia això mai passarà, tenim la mala costum massa instaurada; i a sobre per a colmo va i els de l'anunci de l'estrella Damm, l'any passat van massificar Formentera i aquest any van a per Menorca, a més amb un anunci on la cançó és patètica (sembla d'orquestra de poble en les festes d'estiu) i una imatge de la joventut odiosa on 2 pijetes que es dediquen a pendre el sol i a liar-se amb el que se li posi per davant i que després el tractará com el seu perrito faldero.Quin fàstic, sort que no totes les ties són així perquè seria per tallar-se-la i fer-se monja.

Una altra nit màgica i tot acaba com sempre...

2010-05-17T23:10:00.002+02:00

Ahir va tornar a ser un dia històric pel barcelonisme, es va guanyar el partit i amb
això es va acabant guanyant la lliga i tots els cules hem de gaudir-ho i celebrar-ho
sense violència.

Va ser un diumenge típic de maig, eren les 19h i encara feia sol quan estava a l'estadi sentat a la meva localitat, m'havia portat abric per si plovia (darrerament està fent uns dies tant extranys), però l'única pluja va ser de gols i per sort a favor del meu equip.
S'intuïa que seria un gran dia, però després de l'últim desencís que va ser no poder
consumar la remuntada per arribar a la final de la champions, la gent estava més expectant i no va començar a sentir-se crits de campions fins el 3-0, que si l'àrbitre hagués xiulat el final del partit no hagués passat res.Fins i tot el cel de Barcelona semblava que rendís homenatge als que en pocs minuts es proclamarien campions.

Amb el 4-0 que va ser el millor premi per el millor del món Messi (34 gols en 38 jornades i 47 en totes les competicions) tota la graderia del barça va començar a fer l'ona,a fer les típiques cantarelles: "boti,boti,boti madridista qui no boti", "olele olala ser del barça és el millor que hi ha" i "campions, campions". Moment de pell de gallina quan es preparava el canvi més esperat, Pedro que ha fet una temporada brutal i que realment és dels que sua la samarreta cada partit i va entrar el gran Iniesta, l'home tranquil que va embogir i va fer esclatar d'alegria a tots els cules amb el seu gol a les seminifinals de la champions de l'irrepetible any 2009 (aquest any ja hem vist que allò que va passar va ser increible i dintre d'uns anys encara es recordarà com un event més històric del que ara es fa).

Dels 110 anys d'història del Barça, els cules tenim la sort de viure els millors anys,quan s'han aconseguit més títols. Dels últims 20 anys la meitat de lligues són del Barça,en els útims 5 anys 2 champions, els temps estan canviant, ara el barcelonisme és més optimista (pel meu punt de vista a vegades massa i no s'ha de caure en aquest parany ja que sembla vist desde fora tenir un punt de prepotència).

Quan el partit va acabar i després de varies actuacions musicals, entre d'altres d'Electrica Dharma i la mitica cançó molt arrelada: la presó del rei de França; es va passar a la celebració del títol dels jugadors amb el públic. L'única cosa que vaig trobar a faltar és que hi hagués una rèplica de la copa de la lliga perquè el gran capità Puyol la mostrés a tots els seguidors mentre a la radio s'escoltés el "ben amunt Carles ben amunt!" d'en Pou de Rac1. Els jugadors van fer el típic parlament i després de donar la volta al camp, hi va haver el piromusical. Va ser molt maco em vaig quedar de peu mirant-ho i pensant en tu, les llums em recordaven a la brillantor dels teus ulls, penjaria el video però ocupa molt.

Per desgràcia ahir no tot va ser alegria, per culpa de 100 desgraciats que aprofiten les grans manifestacions per fer bandalisme i destrossar tot el que es troben davant. Em dóna ràbia que hi hagi gent que digui que són aficionats del Barça, jo vaig estar al camp nou i tant a dins com als voltants del recinte no hi va haver cap d'aquests aldarulls, la culpa són de gent subnormal i descerebrada que comença a beure i per fer la gracieta comença a destrossar tot el que es troba davant. I el pitjor de tot és que aquest matí he escoltat a la radio que molts dels detinguts ja estan al carrer i altres estan pendents de judici, i sabeu el que més em fot? qui és el que paga tot el que han trencat aquests fills de puta? doncs no ho paguen ells no, perquè segur que la majoria són residus de la societat que s'aprofiten de la família amb l'excusa
de que no hi ha feina i de que els pisos estan molt cars. Perquè hi ha juventut d'avui en dia tant sumament rastrera? que es pensen que els pares tenen diners perquè cauen del cel? ho sento molt però jo si fos pare d'algun carronyer d'aquest tipus no em faria res de fotre'l al carrer a la majoria d'edat i que s'espavilessin, quin tipus d'educació tenen? perquè no tenen cap tipus de respecte amb res? I el que més em fa por és que si el futur de la societat depen d'aquestes generacions i posteriors (que si no canvia la cosa pot ser igual o pitjor) hi ha molts (i jo m'incloeixo) que si no ens estrenyem el cinturó passarem la jubilació de puta pena...

El planeta de los simios

2010-05-09T17:45:00.006+02:00

Ahir va ser una nit d'alegries i decepcions, però bueno en el fons el millor és quedar-se amb la millor notícia que he arribat als 31 i com diria aquell: que no estamos tan mal eh???. És el que té quan la persona que està al teu cantó et cuida com un príncep, ets un tresor :* (i moltes més coses que no diré en públic, això no toca ara :P).

Eren les 20:50h, volia anar a veure el barça (al menys la primera part perquè després havia d'anar a sopar) a un bar a prop de casa, per sort per mi i per desgràcia per altres hi ha locals que donin futbol per tot arreu. Tenim un pub alemany davant,
però vaig preferir no anar perquè els dos darrers cops no va anar massa bé, digueu-me supersticiós, però allà no torno a veure un partit del barça. Passava per un bar, però em va semblar massa carajillero que en els dies de futbol es converteix
en un bar ple de tribuneros del camp nou amb puro inclòs, quin fàstic.. Un paqui on també el donaven, però ja estava ple,finalment vaig trobar un bar anomenat SQ-47 (no per Sant Cugat sino per Sant quintí, el carrer on estava), feia bona pinta
amb un projector (no si era comprat a proyectoresok, els millors projectors del món ;)) i gent amb la samarreta del barça i jo amb la del gran Iniesta (la gran diferència del barça d'aquest any respecte l'any passat, encara que molts diguin que
és el canvi d'Ibra per Eto'o, jo que m'he tragat molts partits si al mig del camp només crea Xavi i està ben marcat no arriben pilotes en condicions davant, però d'això no parlaré ara...).

A la mitja part em vaig anar cap a casa, la cosa feia molt bona pinta 0-2 al Sevilla i el Madrid empatava a 1 amb un Athleticjugant amb 10 una bona estona. De moment campions, però ja se sap que l'alegria va per barris i no pots dir blat fins
que no estigui al sac i ben lligat, i jo pensava que com sempre el Madrid acabaria remuntant amb la seva èpica i l'espíritu de Juanito dels collons (més ranci no es pot ser) i nosaltres jugant millor que ningú al final acabariem patint com vedells.
Va acabar i no em vaig equivocar gaire, bueno la setmana que ve es decidirà tot, amb un gran ambient al Camp nou i esperant que no acabi com el darrer mosaic..

Vaig sortir de casa amb "trajo" (tranquils, l'edat no m'ha afectat, encara... :P), el motiu perquè em vestis d'una manera irreconeixible (ha de ser un gran esdeveniment perquè em posi la camisa per dins ;) ) és que estava convidat a una festa anomenada "Ponte traje" ja em veureu properament en fotos al facebook, no em reconeixo i menys reconeixia al Miquel i al Juankar (per als qui els coneixeu imagineu-vos un concert d'Arial amb el grup que anaven "como un pincel" com deia el Juankar).
El sopar va estar molt bé, de postre tarta de formatge amb kiwi (no se en qui vaig pensar ;), catxondeo assegurat amb els assistents amenitzat amb un vi de la casa (tintorro don simon..) i cava per brindar en el dia del meu aniversari.

Quan vam sortir del sopar, vam trobar-nos amb més gent, en un principi la nit ens portaria a una cocteleria i al opium, però per diferents circumstàncies vam acabar al BB+ i a la porta de la Sala B (jo almenys no tornaré mai més i m'agradaria fer campanya perquè la gent no hi torni i hagin de tancar, i no sóc rencorós no....)

Eren les 3 de la matinada quan vam arribar a la Sala B,vam anar allà perquè hi havia més coneguts dins.A mi almenys em va extranyar quan vam arribar que no hi havia cua, i Luz de gas al costat estava la vorera a reventar. Anavem a passar i ens diu el porter que no podem entrar, ja comencem... a veure quina excusa s'inventa ara... i el tio es treu de la màniga la frase porque vais vestidos de boda, zas! en toda la boca. Respetuosament, li vam respondre, no venimos de ninguna boda, tenemos amigos dentro, podemos entrar? I el subnormal mononeuronal respon: son ordenes del jefe no podeis entrar. Llavors a mi m'agafa tal emprenyament (perquè que collons diu aquell desgraciat que anem de boda? un dia que anem arreglats..) em vaig posar davant i li vaig preguntar si no podemos entrar así dime tu como tenemos que vestir? i el tiu que tenia en el cap menys memòria que un disquet de 5 i 1/4 respon la mateixa frase son ordenes del jefe. A veure que jo no sóc sord i t'he entès abans no com tu que potser has nascut per un forat equivocat o et falten uns minuts d'ebullició, d'acord que poden ser ordres del local li vaig dir quien te ha dicho que venimos de una boda, si con bambas no entramos ni con traje tampoco que nos ponemos bermudas? el tio es reia, allò em va tocar molt els collons, tu vas vestit arreglat i vas a un lloc a passar-t'ho bé (i en el meu cas el dia del meu aniversari) i un gilipolles m'amarga la nit llavors li dic todo el rato dices lo mismo tu tienes el graduado escolar? em diu que si, encara que jo ho dubtava bastant perquè no és per fotre'm amb el gremi de porters o si... però em sembla que si no pots entrar a un lloc t'haurien d'explicar perquè no o que posi a l'entrada com has d'anar vestit, perquè jo trobo insultant que anant amb traje no puguis entrar a una discoteca.

Em va acabar dient vete aqui al lado, a sobre em diu on he d'anar!!! La mare que el va parir!!! La majoria ens vam anar rallats cap a casa dient és increible ni amb traje podem entrar als llocs,és per tallar-se-la i fer-se monja.

PD: Si heu llegit tot el text us felicito perquè m'he quedat a gust, encara que segur que penseu i no aneu mal encaminats, que es nota que tinc a l'Aitsuki a uns quants quilòmtres i tinc temps lliure per escriure al blog.
Com diria ella: estem a la primavera el sol brilla i els camps es vesteixen de gala plens de roselles,però ara la meva ànima està pansida reclosa en l'hivern més gris i fred.

Nou canvi de titol

2010-05-02T21:14:00.004+02:00

Ara que entro més sovint al blog he pensat en canviar de títol,i com l'altre era una cançó:It's my life de Bon Jovi, aquesta es una altra cançó aquest cop de Metallica. Avui la porto tot el dia al cap i si no l'heu escoltada,per qui li agradi aquest grup li recomano que la posi al youtube.

Anava a posar algun titol d'alguna cançó de Arial (un grup de metal que us recomano per qui li agradin les sensacions fortes ;) ). Tenen cançons molt bones i tinc el cd firmat, coneixo al cantant,guitarrista i al bateria i són uns catxondos;però no he trobat cap títol adient.

No vaig poder anar a l'últim concert perquè tenia una mica de migranya i Arial no és gaire recomanable en aquestes condicions, però ja estic impacient per anar al proper concert, aquest serà a lo grande, en un festival al Delta de l'Ebre que l'any passat van anar 12000 persones. No sóc gaire amant dels festivals però aquest no m'el puc perdre!

Aquí teniu el link de la seva web: http://www.myspace.com/arialmetal

Always look on the bright side of life

2010-05-01T09:26:00.004+02:00

Si no us sona aquesta cançó la podeu posar al youtube i veureu que ve d'un clàssic dels Monty Python de l'any 1979 (un gran any ;) ) és que la he tingut al cap aquest matí una estona i mentre feia dissabte l'anava tararejant.
Al maig cada dia un raig, espero que sigui un raig de llum perquè fa uns dies que la meva estrella ha marxat a Dortmund i els primers dies han estat una mica foscos...

Avui ha estat un dia molt extrany,m'he despertat mes aviat de lo normal i m'he quedat al llit llegint Jesucrist era marica i altres contes (un llibre ideal per riure una mica), després per animar-me m'he posat música NOFX i Arial (quina combinació :O) de mentres he aprofitat per fer dissabte.
Després de dinar i tocar una mica la guitarra (encara estic bastant peix...) he decidit fer per primer cop un pastís de llimona, el portaré demà a casa dels meus pares, ja que és el dia de la mare, en principi sembla que fa bona pinta, però ja veurem demà les cares de la family

Fa fred si, però a l'hivern és el que toca

2010-01-09T23:12:00.006+01:00

Ja fa uns dies que vaig sentint a tothom queixar-se del fred, a la feina hi ha gent que com està sentada tota l'estona doncs amb l'estufa al costat, jo com estic movent-me tota l'estona pujant i baixant escales per fer Nokia o canviant-me de taula per actualitzar el software d'algun mòbil o anant a una estanteria a buscar material doncs no em paro a pensar si fa fred o no. La veritat és que ara que estic sentat al menjador si que necessito l'estufa, però és que clar aquí estic a casa, relaxat, en pijama deu ser que em prenc la feina massa en serio o és que hi ha gent que està a la feina com a casa...

Aquesta nit després de passar el dia fora hem pensat que millor descansar una mica i així aprofitar el diumenge. És hivern i donen ganes de quedar-se a casa sobretot si tens una bona companyia (ja m'agradaria poder tenir una llar de foc i mirar per la finestra i veure un paisatge de muntanyes nevades...), no ens podem queixar que tenim l'avinguda gaudí però on estigui un paisatge de muntanya nevat (suspir)

Ja vindrà la primavera quan faci millor temps i l'estiu (que jo espero que sigui almenys suportable de calor) perquè Barcelona amb la xafogor que fa no se que pensara la gent, però almenys amb el fred pots dormir ,si et poses un bon nordic, però segur que molts dels que es queixen del fred s'estaven queixant de la calor que no els deixava dormir... Sinó mireu a les Illes Canaries ara fara vint i pico graus, digueu-me romàntic, però un nadal és molt més maco amb neu al voltant i els nens tirant-se boles i fent ninots de neu i el Pare Noel amb el trineu; us imagineu els nens a la platja fent castells amb la sorra i veient el Pare Noel amb bermudes i fent surf?

Any 2010 la vida continua

2010-01-03T00:52:00.003+01:00

Comença l'any i la gent té els seus propòsits, en el meu cas no són els típics de deixar de fumar (perquè no fumo) ni d'apuntar-me al gimnàs (perquè tinc comprovat que anant sol m'acabo desmotivant i no vaig).

El primer que faré és planificar-me una mica més que fer en el meu temps lliure, i dur a terme les idees que tinc al cap que m'emboiren el cervell, però que amb el pas del temps s'esvaeixen com el fum. No serà per complir rigorosament (en català incorrecte "a rajatabla", però almenys servirà per poder assolir objectius, convertint desitjos i somnis en realitat. Encara que no tinc cap pressa perqué es facin realitat, el més important és el camí i gaudir del recorregut, com diu la cançó de Lluís Llach " Camí a Ítaca" basada en un escrit d'un poeta grec anomenat Kavafis:

<< Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences. >>

Per la resta no em puc queixar, el més important per començar l'any bé que és salut per mi i el meu entorn i poder compartir la vida amb la meva mitja lluna em fa venir al cap una dita ben coneguda: "Al loro !!! que no estamos tan mal !!!"

Apa, acabo desitjant-vos bon any a tots/es i que tingueu molta sort en el vostre camí.

P.D.:Un altre dels meus propòsits és mantenir més en activitat el blog perquè veig que fa gairebé 2 mesos que no deia res...

Internet Everywhere!

2009-11-09T19:28:00.001+01:00

Tornem a tenir internet i ara de forma definitiva ja que hem contractat un modem usb per poder connectar-se desde qualsevol lloc, ja que paguem internet que es pugui fer servir fora de casa. Ja feia massa temps que estavem intentant trobar una clau amb el Wifislax, que ja haviem conseguit trobar 2 claus fa uns mesos, però de cop i volta un dia aquests veïns van desaparèixer (vaja almenys el seu router wifi...), i no hi havia manera de trobar una altra clau, l'últim intent ha durat una setmana amb el PC encès (el de sobretaula sense la carcassa aixi estava mes ventilat :P) i portava mes de 4.000 milions de claus provades i res....

Han passat moltes coses desde l'últim post, millor no parlar de les coses dolentes (que no estamos tan mal !) el més destacable són les bones, el mes passat va ser un mes ple d'aniversaris: els meus pares, el meu nebot (1 any) i la Aitsuki (25 anys) i que en facin molts mes !!! :D

Wake me up when september ends

2009-09-27T21:22:00.005+02:00

No hi ha millor cançó que pugui il.lustrar el meu estat d'ànim esperem que la propera sigui més positiva.

M'estic posant com un bacó

2009-08-06T22:13:00.003+02:00

Ahir vam fer un sopar diferent, com l'Aitsuki havia pensat de fer algunes coses
per portar al dinar que feien al pis d'un company de feina, va pensar en fer falàfels.
Per qui no sap que són aquí poso la descripció segons el Google:

"El falàfel és una croqueta de cigrons o faves l'origen del qual es remunta
als temps de la Bíblia i es va originar en algun lloc del subcontinent indi.
Actualment es menja a l'Índia, el Pakistan i l'Orient Pròxim. Tradicionalment
se serveix amb salsa de iogurt o de tahina, així com en sandvitx, en pa de pita
o com a entrant".

En sabem un lloc (bueno m'el va dir l'Aitsuki) que els fan bons i pots menjar moltes coses més (tot vegetarià) i tipus buffet lliure per un irrisori preu de 5 euros (ehhhhh 5 euros i s'em va dir que pots menjar tot el que vulguis ehhhh no es pot permitir que no posin més llocs com aquest i un a avinguda gaudí que tindran 2 clients asidus) el local en qüestió es diu Maöz i si no recordo malament hi ha 1 a les rambles abans d'arribar a plaça reial i 2 més al carrer Ferran).

Fa temps que teniem ganes de provar de fer-los, però ens faltava l'ingredient únic: el "cilantro" (dic únic perquè no es troba a supermercats i finalment el vam trobar a una fruiteria (tipus paqui) que hi ha a prop de casa i que tenien a l'entrada tenemos cilantro i quan el vaig demanar l'home va anar a buscar-lo al magatzem (que tindrà que ha d'estar tant amagat...) i la veritat és que li donen un gust diferent als falàfels (més aromàtic).

Doncs després de la preparació del menjar en qüestió (que no explicaré ni posaré la recepta, ho deixo per la "Ferran Adrià" de la casa jo sóc el mindundi :P ) ens va quedar un sopar molt
arregladetamb uns falàfels acompanyat d'una amanida d'arros amb tomàquet,ceba,olives,
cogombre,ou dur i pernil (en aquest cas no vam seguir la tradició ja que no teniem ni salsa de iogurt, i això que molts cops en tenim,ni teniem pa de pita) i sincerament a mi em van agradar molt, si voleu menjar bé i saludable estarem encantats de convidar-vos a gaudir de Gaudí ;).

Cinema a la fresca

2009-07-30T13:20:00.006+02:00

Ahir a la nit vam pujar al Castell de Montjuic (concretament a la gespa) per anar a veure la pel.licula Wall-e. Mai abans havia anat a veure cap pel.licula a la fresca i mira que fa anys que ho fan.

Vam pujar en cotxe ja que acabava tard i veient la cua de gent que estava esperant el bus a plaça espanya, vam comprovar que era una bona idea d'agafar el cotxe. Vam arribar a l'aparcament, com era aviat vam trobar molts cotxes però amb el parking tan gran no vam tenir gaires problemes per trobar lloc.

Després de pujar unes quantes escales, vam arribar a l'entrada, ens feien pagar 5 euros (per una part veient la gent que hi havia ho trobava be que no fos gratis, encara que pensava que ho era, però ja es podien estirar una mica i amb aquest preu donar alguna consumició...). Vam arribar a la gespa, sort que hi havia un amic que ens guardava lloc perquè ja estava bastant ple "l'aforament". L'Aitsuki es va trobar a companyes de feina que m'havia dit abans que anirien també a veure la pel.licula, era casualitat que amb tanta gent estaven a pocs metres de nosaltres.

Abans de començar, vaig anar a buscar algo de begudes ja que no haviem portat prou, per sort hi havia una carpa Moritz i no hi havia gaire gent, vaig comprar unes cerveses i fanta llimona per fer una clara improvitzada :P. Quan tornava estava començant la pel.li i havien apagat els llums menys mal que estaven a prop d'un focus que no estava apagat del tot sino no els trobo. La pel.licula ens va agradar molt, vam passar una bona estona, no explicaré ara l'argument per si algu la vol veure però era una pel.li d'animació molt entretinguda, amb moments divertits, tendres, d'acció i de fer pensar; en conclusió una bona pel.li per veure en companyia i en un indret diferent com a la gespa de Montjuic.

A l'acabar la pel.licula i estavem recollint l'Aitsuki va veure l'Arnau i m'ho va dir, ràpidament vam anar a saludar-lo, també estava el Lluch, també van estar per allà on estavem nosaltres però amb tanta gent no ens haviem vist, quina gràcia ja ho diuen el món és un mocador...

De vacances per Menorca

2009-07-28T14:29:00.008+02:00

La setmana passada vaig estar uns dies a Menorca, concretament a Alaior. Em va anar molt bé desconectar del soroll de la ciutat, de les aglomeracions, de l'estress que es percep quan vas caminant pel carrer.

Vaig arribar de nit i ja vaig notar la diferència, silenci, mirava el cel i es veien les estrelles, només se sentien els ocells cantar. Vaig tenir la sort de tenir uns dies esplèndids de sol (massa calor i tot potser si volia anar en bici...), vaig fer una visita ràpida del poble, no hi havia ombra enlloc ja que les cases eren baixes, a la part cèntrica gairebé no passaven cotxes, es podia passejar tranquilament, les families gaudien d'un dia d'estiu en un poble petit amb molta vida, mentre els pares estaven prenent algo a les terrasses dels bars, els nens jugaven. A la foto es veu el carrer major del poble, gairebé peatonal.

Per moure'm d'un lloc a un altre, com no vaig llogar
ni cotxe ni moto i en principi volia anar en bici (però
feia tanta calor que vaig desestimar la idea no volia passar les vacances en un hospital amb una lipotímia), anava en bus, i clar m'havia
d'acostumar a que allò no era Barcelona (que em
queixo quan el metro triga 5 minuts) i allà passava un bus cada hora, però no tenia pressa estava de vacances i al voltant es respirava tranquil.litat. Vaig agafar un bus cap a la platja de Son Bou, la platja més llarga de Menorca, quan vaig arribar em vaig trobar una agradable sorpresa, la platja formava part d'un parc natural.
Feia molta gràcia veure els ànecs arribar a la sorra de la platja i fins i tot quan t'apropaves no s'espantaven però per sort la gent no llençava res, és molt reconfortant veure que hi ha gent que estima la natura i els paisatges, no com en altres llocs com a una cala molt maca de l'oest de l'illa que es diu Santa Galdana que quan mires cap enrere et topes amb un hotel monstruós, que passa que la gent no pot fer un pas per anar a la platja que li has de posar un hotel que només sortir per la porta ja et trobis una tovallola a la sorra? Lamentable.

Només són 10 minuts...

2009-07-13T22:32:00.002+02:00

És la frase que ens ha dit una noia que feia enquestes per rambla catalunya i hem caigut com a mosques. Els 10 minuts s'han quatriplicat però s'ha de mirar el cantó positiu de les coses i hem berenat gratis en un hotel ;)

Sortia de la feina amb un company i mentre ell anava cap al bus jo anava amb la bici al costat i de cop i volta ens para una noia que ens feia enquestes i de la manera que ho ha dit i he vist que ell li deia bueno i jo que sempre que dic que no a les enquestes m'he deixat embaucar per un "només són 10 minuts" i com he vist que no era res sobre religió ni política i era sobre alimentació, he pensat bueno potser provo algo nou ;).

Després d'unes preguntes relacionades amb habits alimentaris i el pa de motlle ens han fet entrar a l'hotel de davant, hem pujat a una sala de dalt i ens han donat varis pa de motlles sense crosta de diferents marques i haviem d'avaluar quin era el millor segons el nostre gust amb diferents parametres (aspecte, tamany, gust, textura, dolçor ) també hi havia aigua per anar baixant el pa sol :P . Al final ens han ensenyat cadascun (Panrico, Bimbo i marca blanca), a mi i he coincidit amb el company el que més m'ha agradat era el Panrico perquè el Bimbo es convertia en una massa quan el menjaves i era patètic (i això que era el més car), encara que els 2 hem tingut la mateixa conclusió el pa de motlle que menjem normalment és de marca blanca i amb crosta (el més barat) si es fa sandvitxos el que importa es el contingut. el pa de motlle és com la base qui ho aguanta, en algun lloc s'haura d'untar la sobrassada o posar el frankfurt amb el ketxup no???

Intolerància

2009-07-06T23:17:00.006+02:00

Aquest matí mentre esmorzava veient el matins de tv3 feien la pregunta: us molesta les corrides de toros? m'he indignat encara que ja ho sabia que encara hi havia un 22% que deia que no, a mi no és que em molesti és que trobo que és una salvatjada, per mi (si algu pensa que soc un exagerat que m'ho digui estic obert a totes les opinions és un blog totalment lliure i sense censura als comentaris) qui ho practica, qui ho veu i li apassiona i ho aplaudeix és un assassí.

Per mi, és com si posessin a una persona alla corrents i que li anessin clavant ganivets, que passa que perquè el toro és un animal ha de patir d'aquesta manera? (no estic dient tampoc que sigui vegetarià i no s'hagi de matar cap animal per menjar, això és llei de vida,és la cadena alimentària), però no fer un espectacle i veure el patiment de l'animal, perquè? per passar-ho be? si existeixen els drets humans on són els drets dels animals??, perquè hi ha animals que tenen més cervell que molts humans.

Ja ho sé que estem un país en democracia, i jo intento respectar totes les idees, però en aquest aspecte no trago, sí potser seré un intolerant, però em fa fàstic com pot ser que hi hagi gent que defensi aquesta matança, em fa vergonya que encara a la meva ciutat es facin aquests crims i per desgràcia la gent que ve de fora es queda amb la imatge dels toros, la sangria i els barrets mexicans de Barcelona, i per desgràcia encara que diguin que és una ciutat antitaurina hi ha molts interessos i negoci que ho envolta, diuen que és cultura quan és una inmoralitat ...

I can feel it coming in the air tonight

2009-07-05T10:05:00.007+02:00

No hi ha una altra frase més adequada per com em sento ara mateix, l'he posada en anglès perquè és un fragment d'una cançó molt coneguda de Phil Collins del qual acabo de veure el videoclip a 105tv i veient les imatges (on surt la lluna) i sentint la cançó (on comença dient: puc sentir-ho venir a l'aire aquesta nit), m'han fet pensar en tu. I això que fa 2 hores que ens hem acomiadat, t'he vist per últim cop quan estaves parlant amb l'Abraham i anaveu a passar la maleta pel control de seguretat (he tancat els ulls i m'he imaginat que erem nosaltres que ens anavem de vacances), després de passar pel kiosk comprar-me el PC actual i el mundo deportivo (les meves altres passions) he anat a veure si podia veure't per últim cop abans que baixessis, encara que no et donessis compte que estigués allà, però justament ja havies baixat ja que la gent que començava a baixar he vist que era que estava darrere vostre, he arribat tard i no t'he pogut veure encara que fos a través dels vidres a uns quants metres de distància. Quan tornis no em passarà, no deixaré que estiguis sola ni un moment esperant que arribi, quan tornis el cel tornarà a estar complet, fins llavors les estrelles no brillaran tant com quan et tenen al cantó.

PD: Ara a 105tv posen la cançó Man on the moon de REM... millor que apagui la tele i faci algo que em distregui.

Divendres, acabem la setmana

2009-07-03T09:23:00.002+02:00

"¿Crees que la física cuántica es la respuesta? Porque... no sé, en el fondo, ¿de qué me sirve a mí que el tiempo y el espacio sean exactamente lo mismo? En fin, si le pregunto a un tío qué hora es y me dice "6 kilómetros", ¿qué coño es eso?" Woody Allen

Ja n'hi ha prou

2009-06-23T01:29:00.000+02:00

Per fi, la revetlla de Sant Joan, no és que estigui desitjant que arribi aquest dia (vaja els petards cada cop m'agraden menys, sobretot en mans de gent inconscient... ), sino que aquest any he agafat els meus primers dies de vacances per després de Sant Joan. Em sorprenc a mi mateix quan veig que a les alçades que estem d'any i encara no hagi agafat cap dia de festa, ho podria haver fet abans? doncs si, però no trobava el moment oportú.

Justament ara és quan més ho necesito, no és que estigui cansat fisicament, sino mentalment. Ja fa unes setmanes que vull parar el temps, per organitzar les idees que em passen pel cap, coses que tinc pendents per fer i que mai les faig i al final moltes vegades acabo fent el mateix: perdre el temps. Planificar una mica que fer el dia a dia, ja ho se que poden sortir imprevistos i la vida no és una rutina però l'important és seguir unes pautes d'actuació. Sento que els dies passen i miro enrere i desde fa un temps que no en trec cap profit, això s'ha d'acabar sino entraré en un bucle perillós i molt difícil de sortir-ne i haver tirat el temps per la finestra (com diu Sopa de Cabra).
Només tenim una vida i hem de gaudir-la i sobretot ara en plenes facultats físiques (i espero que per molt de temps :P)

Vull continuar aprenent a tocar la guitarra, aquests dies quan he estat practicant m'he adonat
que la música és més important per mi del que pensava, quan estic content tararejo cançons que m'agraden, a la feina tararejo melodies de mobils (en els nous Nokia està la Nokia tune en versió guitarra que em fa molta gracia) i quan després d'una estona "tocant" la guitarra em surt alguna cosa em sento molt bé amb mi mateix, em sento realitzat, potser semblarà una tonteria, no aspiro a tocar en cap grup (encara que em faria gracia, em poso molt nervios quan se que algu m'esta mirant, no suporto ser un focus d'atencio, maleïda timidesa...). Aquest és un dels meus hobbies preferits i l'altre és el del món de la informàtica.

He de trobar el temps per fer les coses que m'agraden i sobretot aprendre i divertir-me, que millor que utilitzar el temps lliure en coses que serveixin per alegrar-me la vida. I se m'oblidava anar al gimnas (serà que no vaig gaire darrerament i per això no hi queia) ,una activitat que certament fa molta mandra però un cop hi estic em serveix també per desconnectar i mantenir-me. Buff són les 3 de la matinada, demà no se com m'aixecaré, però el que si se és que aquest Sant Joan serà com un punt i a part, s'ha acabat de perdre el temps i fer el gos, ja n'hi ha prou.

P.D. Aitsuki: al final sempre tens raó, llegir El alquimista m'ha fet reflexionar, totes les paraules d'agraïment es queden curtes

Pel maig cada dia un raig (de felicitat)

2009-06-03T21:12:00.000+02:00

Ahir va ser 2 de juny (2-6) un mes després del chorreo al Bernabeu. Un mes de maig que ha estat increible i que possiblement no tornarem a viure, un triplet històric que fa que un soci culer pessimista i patidor de sempre (com jo) sigui més confiat després de tot el que ha vist. Dóna la casualitat que aquest triplet s'ha aconseguit el mes i any que faig 30 anys, espero que quan fagi 40 es millori ;).

Però aquest mes de maig no s'ha convertit en inoblidable per a mi no només per això, falta el més important, ha estat un mes ple de sorpreses, compartint la meva alegria amb qui m'aguanta el dia a dia :P. Va començar el mes amb el meu aniversari, vam poder celebrar-ho de manera íntima amb un exquisit pastís de poma (made in Aitsuki) després va venir el regal, collons quin regal !!! una tv de 32'' !! ja se que els 30 és una edat important però no em mereixo tant. Com aquell cap de setmana vam anar de casament no vam poder celebrar-ho amb els amics i vam decidir deixar-ho per la setmana següent.

Recordo que dissabte següent per la tarda em va trucar el Ruben per anar al centre que havia de comprar un disc dur per un portatil que havia quedat amb l'Enric, quan ens vam trobar i vaig
veure que finalment l'Enric no estava em va semblar extrany, després el Rub va trucar al Funky i em va dir que li havia dit que no trobava cap bici del bicing i s'havia rallat (tot plegat una mica extrany però possible). Vaig pensar que podriem anar a casa a sopar per celebrar el meu
aniversari i vaig avisar a l'Aitsuki que seriem 4 o 5 a sopar que no compres res que ja ho faria jo, la sorpresa me la vaig donar quan vam arribar a casa, vaig veure unes serpentines i les llums apagades, vaig obrir la porta del menjador i estava ple de gent !!!

Tot ja estava planejat vaig veure que estava el Funky i l'Enric davant dels porticons del balcó. Fins i tot hi havia representació de la costa brava, em va fer molta il.lusió veure tanta gent,no
hi cabia una agulla :P. Vam sopar moltes coses variades i molt bones, vaig bufar un altre cop els 30 (esperem que no doni mala sort celebrar-ho tants cops), després van venir els regals i la veritat tots molt encertats samarretes, banyador i tovallola i allo que es posa al braç per portar l'mp3 (ideal pel gimnas), ja ho tinc tot més que estrenat ;).

Gracies a tots els qui vau venir, gracies tambe per muntar aquesta festa sorpresa en tant poc temps, i sobretot gracies a qui va fer la crida i l'organització, ella ja sabia que a mi em feia molta il.lusió i amb lo estressada que havia anat (tenint en compte que 2 setmanes abans havia estat 5 dies a Elx i pel mig hi havia el casament), tot el que planeja aquesta noia surt de fàbula (sort d'ella que es la previsora de la parella jo sempre tot a última hora sembla que estigui patrocinat pel
lastminute :P).

Per acabar de la millor manera aquest maig "gloriós" :P vam passar aquest cap de setmana a Sant Feliu i bueno ja ho he explicat als anteriors posts. Bueno seguirem entrenant ja que al setembre ens espera la gran caminada !

Unplugged in Costa Brava (2)

2009-06-01T23:53:00.000+02:00

Després de descansar una mica a la platja,l'aigua estava congelada, però em vaig banyar (em vaig sentir com un bacallà al calaix del congelador). Vam menjar una mica per agafar forces i a les 4 vam iniciar el camí de tornada. A més de mig camí em vaig adonar que no portava les claus del cotxe a sobre, vaig obrir la bossa i vaig veure que no estaven, em vaig espantar ja m'estava imaginant trucant perque m'obrissin el cotxe no se a qui i no se com, però per sort les vam trobar a la bossa de l'Aitsuki, però em faltava una cosa la vaig buscar dins de la bossa i no la vaig trobar, l'havia perdut a la platja. Vam acabar el camí fins al cotxe, eren les 7 i vam anar en direcció de tornada cap a Sant Feliu passant per La Fosca per a veure si per casualitat trobavem el que havia perdut, però després de passar per on haviem estat no hi havia res, em vaig sentir molt malament i ara encara em sento que sóc bastant desastre, era un regal de l'Aitsuki que em va fer
i tenia molt significat, només em complau pensar que no ho podria haver perdut en un lloc més adient, una platja de la costa brava.

Quan vam arribar a casa, vam dutxar-nos i arreglar-nos sense descansar gaire ja que haviem quedat per sopar fora. La veritat és que no estava gaire cansat tot i l'excursió que haviem fet (20 km), però és que això és l'entrenament ja que al setembre anirem a fer un tram del camí de Santiago ( ja que vaig prometre a l'Aitsuki que si el barça guanyava el triplet el fariem, hi ha vegades que hauria de pensar les coses abans de dir-les... )

Unplugged in Costa Brava (1)

2009-06-01T23:52:00.000+02:00

Som dilluns a la nit i estic feliç de la vida, ja se que dema toca treballar,però aquest cap de setmana llarg (no treballar dilluns es nota moltissim) m'ha sentat de meravella.Necessitavem desconnectar, sobretot l'Aitsuki que ha hagut d'aguantar la meva passió blaugrana (i aquest cop amb el triplet més que mai, fins i tot jo m'he saturat una mica de Barça no s'em treia del cap la cançó: 1899 neix el club q porto al cor, blaugrana són els colors ... bueno ja la coneixereu els més futboleros ;)).

Divendres vespre vam pujar cap a Sant Feliu de Guíxols (per segons qui baixar :P), per sort no vam agafar gaire cua tot i que quan vam entrar a les rondes ens imaginavem el pitjor però vam arribar a l'hora habitual. Només sortir del cotxe vaig comprovar que allò era aire net i pur respirant profundament. Vam sopar una truita d'espinacs molt bona i després a dormir.

Dissabte ens voliem aixecar una mica aviat ja que era el dia d'excursió, però vam fer més tard del previst, tot i així vam començar a caminar aproximadament a un quart d'una. L'Aitsuki anava ben preparada amb la ruta que previament havia buscat per internet (sort que ella és previsora o com jo li dic retrovisora :P ), haviem de seguir el GR:92, punt d'inici que vam escollir: Llafranc. Vam seguir caminant i vam passar Calella de Palafrugell, vam seguir el camí de ronda i ens vam endinsar per la muntanya, passavem a prop del Cap Roig on hi ha el jardí botànic, però no hi vam estar ja que nosaltres voliem anar caminant d'un punt a un altre i quant més distància millor, vam acabar la ruta a la platja de La Fosca a Palamós, vam arribar a tres quarts de tres, en menys de tres hores haviem fet 10 km, això si amb algunes parades fent fotos del paisatge.

Aniversari i casament (cap de setmana non-stop)

2009-05-12T20:44:00.000+02:00

Doncs si, ja ha arribat el dia, ja tinc 30 i la veritat no noto res diferent, hauré d'esperar a veure quan vagi al gimnàs ;)
Aquest darrer cap de setmana ha estat dels més llargs i cansats que recordo d'aquest any, començant per divendres a la nit que vam anar a la festa d'aniversari sorpresa de la Celia (maig esta plagat d'aniversaris), el meu el celebrare aquest dissabte ja que el casament era prioritari i s'havia d'anar en bon estat ;). Vam tornar a casa més tard del previst recordant vells temps amb els amics (símptoma que ens estem fent grans :P) com es van fer mes de les 2 vam agafar un taxi per arribar abans ja que el dia següent s'havia de matinar per anar al bodorrio.
Dissabte va ser un dia molt llarg, al mati aixecant-nos d'hora per arreglar-nos a les 11:15 vam anar cap a l'esglesia, feia molta gracia veure els amics "trajeaos" semblavem sortits d'un anunci del corte ingles. La cerimonia s'em va fer mes curta del que esperava, menys mal ja que vam estar de peu ja que no hi havia prou bancs per tots.
Per fi va acabar, amb moments molt macos i emotius i la tradicional sortida dels nuvis de l'esglesia rebent les felicitacions de tots, ara tocava la millor part (per mi almenys el jalar i la farra ;) ). Vam arribar al restaurant amb lleons dins l'estomac, vam fer l'aperitiu tipic que la gent a l'acabar ja no te gana per dinar.
Ens ho vam passar molt be al dinar, amb el tipic "que se besen" i fent voleiar les estovalles, del dinar només mencionaré el postre IMPRESSIONANT, un pastis de xocolata calenta amb maduixa, llastima que molta gent ja fos perque no podia mes o perque la xocolata no els hi agrades no el van poder gaudir, jo vaig fer un esforç i em va anar bé ja que aquella injeccio de sucre em va fer suportar la tarda i la nit ballant.
A l'acabar el dinar venia la festa, el dj que mentre dinavem ens va adormir a tots amb musica d'ascensor, va començar a posar cançons lentes perque els nuvis i la gent de mitjana-gran edat ballessin. Com nosaltres veiem que la cosa durava massa vam intervenir a la pista de ball amb una "conga" que va tenir bastant d'èxit (no s'ens pot treure de casa :P).
La musica poc despres va canviar a ser mes animada, ja tocava el moment de passar-nos-ho be. Per variar vaig acabar amb la corbata al cap (que per algo la porto als casaments) i algo descamisat, pero no vaig ser pas l'unic, feia una calor horrorosa tots suant com pollastres vam acabar. Vam marxar quan les llums eren apagades, tipica manera d'insinuar que ja no hauriem d'estar alla.
Els nuvis i la colla d'amics encara teniem ganes de festa i vam anar cap a Granollers, tot i que va haver baixes d'ultima hora vam anar un grapat, de cami cap a la disco i darrere del cotxe vaig aprofitar per fer una migdiada, entre aquell moviment, haver dormit poc i veient com plovia no vaig poder aguantar despert. Quan vam entrar al pub discoteca estava bastant buit, era normal la gent encara estaria acabant de sopar, vam anar a prendre algo per espavilar-nos una mica i despres vam baixar a la pista de ball on actuava un grup anomenat Black velvet que feia versions de cançons conegudes i estava prou be. Quan van acabar vam decidir marxar, tot i que els nuvis i alguns mes es van quedar, nosaltres ja no podiem mes encara haviem de tornar cap a Barcelona.

A 3 dies de tocar el 2

2009-05-05T20:23:00.000+02:00

No és que marxi enlloc, encara que m'agradaria fer uns dies de vacances però m'hauré d'esperar a l'estiu, és que d'aquí 3 dies faig 30 (suspir...).
Em paro a pensar i són uns quants, amb aquesta edat hi ha gent que ja té fills (cosa que encara no em passa pel cap), de moment tinc prou en veure el meu nebot ;) també hi ha gent que s'ha casat (aquest dissabte anem a un casament, no ens casem eh??? ha donat la casualitat de que el primer dia que em desperti amb 30 m'hagi de posar "trajo" i corbata, m'ho pendré com una festa d'aniversari on no sóc el protagonista i ja m'agrada no ser l'objectiu ;) ), també hi ha gent que té casa (bueno millor dit la té el banc).
Jo de moment he complert el meu objectiu que tenia l'any passat pensant amb qui m'agradaria viure quan tingués 30, el que encara no sé és com m'aguanta :P, per les altres coses no hi ha pressa, de moment estem bé com estem i ja tenim coses per distreure'ns.
No queda res per acomiadar-me del 2, ha estat una dècada amb moments feliços i de tristesa, amb altibaixos, amb sentiments de tota mena, però amb final feliç. Penso i espero que madurar
em faci sentir més segur de mi mateix, i penso també que hauria de reflexionar més sovint
sobre com em sento i quin camí vull fer a la vida (que filosòfic que m'ha quedat, deu ser influència de l'Aitsuki i de la seva filosofia oriental "Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles" :D)

Sant Jordi, la festa catalana del llibre i la rosa (però a treballar...)

2009-04-24T23:11:00.000+02:00

Ahir a Barcelona i a la resta de ciutats i poblacions catalanes va fer una calor espatarrant
, semblava que l'estiu havia arribat de cop, però no, era 23 d'abril dia de Sant Jordi,
el patró de Catalunya, un dia que podria ser festa, però com a bons catalans el que
ens toca és treballar i tirar endavant el país.

Quan vaig sortir de casa després d'esmorzar pa de Sant Jordi i baixant l'avinguda Gaudí cap a la feina mirava amb sorpresa la quantitat de parades de llibres i flors que li donaven color, no estava a la rambla Catalunya però la quantitat de gent que s'hi acumulava m'ho feia pensar, i seguia pedalejant, no em podia empanar gaire ja que sino faria tard. Deu minuts després arribava a la Rambla Catalunya, era impossible transitar pel mig de la rambla, plena de gent que anava
de parada en parada mirant quin llibre podia comprar o a veure on trobava la rosa que més li agradés o que més barata li sortís (jo li dóno més importancia a la presentació que el preu que em pugui costar "que no estamos tan mal !!!"), i jo pensava però aquesta gent no treballa ???. Escoltava a la radio que hi hauria gent que tenia la tarda lliure per gaudir d'aquest dia, no és just hauria de ser festiu.

Abans d'entrar a la feina vaig passar per una pastisseria per portar un detall pels companys, ja se que no es el meu aniversari, però es un dia important per a mi que tinc la sort de que el meu nom estigui arrelat a la nostra història. Vaig comprar un pastis de pa de pessic amb fines capes de xocolata a l'interior i amb crema catalana per sobre i amb les paraules Sant Jordi
de xocolata i adornat amb una mica de mermelada de maduixa, simplement genial.

Al migdia vaig anar a dinar amb els meus pares, la meva germana i el meu nebot (que tot just comença ara a menjar papilles, es molt rialler diu la meva germana que s'assembla a mi de petit, però jo diria que s'assembla més a ella perquè agafa unes enrabiades tot d'una), anant cap al restaurant el carrer València estava ple de gent, a sobre amb el caos de trànsit de Balmes i el soroll de les obres, anar pel carrer era insoportable (ja que al "meravellós"alcalde de les zones verdes i bicing se li ha ocorregut treure un carril de cotxes de Balmes per fer la vorera més gran...)

Al sortir del restaurant em van fer un regal, no era un llibre, perquè em coneixen i saben que jo no sóc gaire amant de la lectura, em van regalar un pà de Sant Jordi del forn de davant de la meva feina que es diu Crustó i feia una bona pinta... La tarda es va fer llarga a la feina pensant amb la gentada que hi ha al carrer amb el bon temps que fa i jo aqui treballant... A les 19h vaig sortir amb una proposicio, havia d'anar a comprar la rosa, com a rambla Catalunya casi no es
podia passar amb bici, vaig decidir mirar per l'avinguda Gaudí, i com no vaig veure cap a les parades que em fes el pes, vaig decidir de comprar-la a una floristeria, em vaig fixar en unes amb una tija llarga i tenien una decoració senzilla però maca, vaig decidir en comprar-ne dues, com deia el mític anunci: A mi me daban 2 !!

Yes week end !!!

2009-04-04T00:41:00.000+02:00

Ha estat una setmana molt llarga, sobretot aquests ultims 2 dies, ha parat de plourei els clients no han parat de venir (com els cargols que surten despres de la pluja...) i el que ens espera dilluns, però bueno vist com està el panorama laboral no em puc queixar,a la meva feina (intueixo que per la situacio economica) ja han fet reduccio de personal, però els que estem ara de moment podem estar tranquils, encara que ara haurem de donarel màxim per tirar endavant, i per mi no serà, sempre intento fer el màxim possible.

Ara, divendres nit, després de cremar unes quantes calories al gimnàs per descarregar tota la tensió acumulada durant la setmana, i fer-me el meu sopar preferit, estirat al sofà amb la ràdio posada per sentir-me acompanyat (l'Aitsuki està amb uns companys de feina), no recordo l'últim divendres que vaig quedar-me sol i em sento extrany, miro cap al balcó i se'm dibuixa un somriure a la cara, em sento un privilegiat.

"Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes".

Indecisions

2009-03-31T09:24:00.000+02:00

Els que seguiu el blog (espero que algu ho estigui seguint, si el video de la llet de soja ha despertat interès com diria l'Oleguer 'nomes volia dir-vos que això és només un principi' però tampoc us penseu que faré 'blog-basura' per guanyar-me audiència), haureu vist (ho haveu vist !!!) que he canviat de títol varies vegades, un detall que destaca una caracteristica de la meva personalitat: la indecisió, vaig començar el blog 'Gaudint de la vida' (i encara la segueixo gaudint i espero que sigui per molt temps) però vaig decidir canviar-ho perquè també era una pista per dir on estic vivint i ara ja qui ho ha de saber ja ho sap ;) ), després vaig canviar-ho per Sofà amb la Glòria (que tenia la seva gràcia per el doble sentit de la frase...) però finalment i fins que arribi el dia (una mica més d'un mes) doncs serà Camí dels 30.

No sé perquè (suposo que no seré l'únic) però això de pensar que faré 30 anys 'espanta' una mica. Però tampoc ens precipitem, no canviaré la meva manera de ser (bueno si pogues millorar
algunes coses, però no em posaré a parlar ara de les meves penes :P ), perquè m'hi poso a pensar en mi i no veig que em faci gran (tothom que em coneix es sorpren que tingui 29, la meva resposta es que em conservo molt be ;) ) però els anys passen per tothom i el meu propòsit per la nova dècada que vindrà i espero poder conseguir-ho és ser més decidit, segur en mi mateix i en totes les decisions importants que es prenen a la vida, de moment un propòsit que tenia pels 30 ja ho he aconseguit, gràcies Aitsuki.

Arriba la primavera (serà al Corte ingles...)

2009-03-31T09:08:00.000+02:00

Si, es veritat ja fa uns dies que estem a època primaveral, sobretot la setmana passada desde el 'zulo' on em 'guanyo' el pa de cada dia mirava la finestra i veia un sol espatarrant, sortia al migdia i veia la gent a les terrasses de rambla Catalunya amb maniga curta i tirants (sobretot guiris que venen amb la idea premeditada d'espanya el pais on sempre fa sol i hi ha festa, doncs han de fer uns km més perquè aqui nomes trobaran nuvols i gent que es manifesta).

Visualitzant aquella estampa em va sorgir la brillant ocurrència d'aprofitar el dissabte per passejar per la platja i anar a Sitges amb l'Aitsuki (que fa temps que em diu que té ganes d'anar...)i perquè no inaugurar la temporada de bany del 2009( ja se que tampoc feia tanta calor, però a la que veig el sol m'emociono i si ens anavem una estona a jugar a pales o volei a la platja ano veia tant descabellada la idea), però va arribar dissabte i al sortir al balcó nomes hi havia nuvols i estava caient una pluja lleugera però el sol s'havia anat de cap de setmana (si és que moltes vegades penso que quan més planejo algo pitjor em surt), igualment vam anar a Sitges i per sort nostra gairebé no va ploure i sent positius amb aquell temps no hi havia gaire gent i almenys vam desconnectar de l'estress de la ciutat.

Ja tenim internet !!! i la vida continua...

2009-03-28T21:24:00.000+01:00

Diumenge 8

És l'ultim dia que he dormit a Sants i m'he aixecat aviat ja que ens espera un llarg dia detrasllat portant caixes amunt i avall. Deu n'hi do les coses que tenia guardades amb tants armaris, amb l'ajuda de l'Aitsuki (experta en fer caixes per trasllats ;) ) vam pogur recollirtotes les meves coses en un matí i vam deixar per la tarda lo de portar-ho cap al pis nou, jaque haviem quedat amb la meva family per dinar. A la tarda vam pujar les caixes que ens quedaveni finalment ens vam acomiadar dels nostres companys de pis, eren més de les 22h, ens sentiem moltextranys ja que haviem tornat les claus d'uns pisos on estavem vivint i anavem a dormir a un puff (tamany llit d'1 persona amb un pis ple de caixes).

Podriem dir que el primer dia de convivencia al pis es el 9 de Febrer, encara que amb un munt de capses pel mig i el pis plede coses pero sense llit (en condicions...), sense armari de l'habitacio per la roba i sense sofa, pero bueno aquell dia mateix els de l'ikea ens ho van portar.

Els primers dies de convivencia van ser tardes de bricomania, muntant llit, armaris, sofa, ens va costar pero ho vam aconseguir.També vam tenir un petit inconvenient, s'ens va espatllar la nevera, ens vam donar compte quan vam veure que tot estava congelat, els ous i els tomaquets eren pedres, el pernil dolç tenia plaques de gel i no parlem del que semblava la llet de soja...(veure video), es veu que el regulador estava espatllat i no teniem un combi teniem un congelador gegant, per sortesta en garantia i ens ho van reparar gratis (i aixo que es de 2a ma ).

A finals de setmana a l'Aitsuki li van enviar un mail dient-li que en un local feien un trasllat i regalaven el mobiliari,vam anar a veure que ens podria interessar i vam escollir 4 estanteries que al final van ser 2 perque les altres se lesvan quedar altres persones, el pitjor va ser el trasllat de portar-les d'alla, eren grans i no les vam desmuntar, vam poderposar-les al cotxe, bueno d'una manera poc legal (i aixo que el local era al carrer legalitat) jo conduia el cotxe sense casipoder mirar cap a la dreta ja que tenia una estanteria i l'Aitsuki estava darrera tumbada d'una manera que no la veiessin(semblava una fugitiva) ens vam cagar perque teniem la guardia urbana quan arribavem al pis al costat pero per sort no ens vandir res, els hi fariem llastima...

Vam estar gairebe un mes i mig sense internet, no passa res a l'aitsuki no li importava pero jo començava a semblar-me al enjuto (nooooooooooooooooooooooooooooooooo hay interneeeeeee), el tema es que fa pal pagar un paston per donar d'alta a una linia de telefonsi no volem el fixe ja que tenim mobil, llavors em vaig enterar que a traves de linux es pot desxifrar claus, un companyde feina em va deixar un cd amb un sistema operatiu basat en auditories wifi anomenat Wifislax on hi ha uns quants programespel tema wifi, el primer dia que el vam provar no vam tenir sort, una xarxa despres de 20 milions de test de password no l'acertava, fins que vaig tenir la sort de trobar una que va desxifrar el password al primer test :D i el millor es el nom d'aquestaxarxa : Me gusta la polla!!! XD (amb l'smiley inclòs) i el millor es que per sort no apaga el router mai (creuem els dits).

Sprint final

2009-02-08T01:35:00.000+01:00

Aquesta ha estat una setmana llarga, al principi vam pintar les dues habitacions que quedaven (bueno la part que no era blanc, una tenia una paret blava i l'altre groga, te collons la cosa...), quan vam acabar de pintar vam decidir anar a l'Ikea a comprar (de moment) quatre coses indispensables: un sofa, un matalàs, una tauleta per posar davant del sofa i una cadira amb rodes per l'estudi (bueno aixo no era imprescindible pero estava barata ja que era la setmana 50% i no es podia deixar escapar l'oferta).

Divendres vam anar a buscar les caixes pel trasllat, sort de l'Aitsuki que al CSIC tenen moltes caixes de cartró pels productes químics que reben,perque aquests dies amb la pluja no hi havia manera de trobar caixes en condicions, a més això de replegar caixes pel carrer la gent et mira d'una manera... tot i així vaig tenir sort que quan vaig aparcar el cotxe davant mateix hi havia unes quantes caixes en bon estat i vaig poder anar rapid en posar-les dins ;)
Avui hem anat bastant de cul però ha anat com esperavem, al matí mentre l'Aitsuki guardava les seves coses en capses jo he anat a comprar una rentadora, al migdia ens la portarien, pero com no sabia hora i els de les mudances anaven a rosselló a les 16h, m'he quedat al pis esperant a que vinguessin, he anat a comprar algo de menjar i aixi estrenar la nevera i omplir el meu estómac, pero com no tenia ni taula ni cadira m'he anat al balcó a menjar-me uns entrepans, sort que feia solet però no tant per estar amb màniga curta perquè quan feia vent, carda rasca!!!

Poc després de les 16h han vingut els de les mudances i han començat a pujar coses, hem tingut sort que anaven per feina, baixaven corrents les escales i això que han fet viatges i en menys d'una hora estava tot el trasllat fet, quan estaven pujant una cadira han vingut els de la rentadora (aquests no es per criticar pero anaven mes de tranquis pero cap problema perque no pagavem per temps i l'home ens havia regalat el transport ja que la setmana passada vam comprar una nevera al mateix lloc ;) ). Justament quan estaven instal.lant la rentadora han vingut el padrí, la mare de l'Aitsuki i els seus cosins, vinga quants més siguem més riurem, ens portaven la taula del menjador, estris per la cuina i menjar per un tub (com si no tinguessim diners per comprar-ne !!! :P bueno ja esta be que regalin coses pero sap greu, pero ja se sap com es la família, a veure que ens portaran dema la meva...)

Dema diumenge toca traslladar les meves coses i sera la primera nit que dormim alla, rodejats de caixes, dormint en un matalas inflable o un puff d'aquells que es fan llit, pero amb la il.lusió d'estrenar pis ;)

Barcelona posa't guapa

2009-02-03T21:16:00.000+01:00

En aquest cas es tracta del nostre pis, mentre esperem que arribi el cap de setmana per fer el trasllat total, doncs ara ens estem dedicant a posar-lo al nostre gust.
Per fer-ho hem començat a tapar forats (absteniu-se malpensats :P) ja que l'anterior inquili tenia una especie de psicosis per fer forats, he descobert a l'Aitsuki fent de ma d'obra i no se li dóna gens malament ;) , a mi s'em dóna millor pintar, se m'ha comparat fins i tot amb Dalí (em dec haver inspirat amb la zona :P)
Bueno sembla que la cosa millora i poc a poc es veuen els resultats, encara que ens queda bastanta feina per fer, però tampoc ens estressem que la Sagrada Familia tampoc es va fer en dos dies (vaja encara ni s'ha acabat :P)
Ah, per cert us deixo la segona pista per a veure si endevineu on està el pis, en el mateix carrer hi ha una pizzeria bonissima que es diu Piazzenza, al loro !!!

Els preparatius

2009-02-01T03:53:00.000+01:00

Avui hem aprofitat que teniem el dia lliure (fins les 20:30 ja que haviem d'anar a la sala Mephisto a veure Arial) per començar a adequar el pis ja que molt aviat anem a viure'hi i per desgràcia entre setmana no es que tinguem gaire temps.

Hem anat al matí a fer mesures, cosa molt important no vagi a ser que compressim una nevera i ens l'haguessim de menjar amb patates, i a sobre freda ... (no m'he pogut reprimir :P).
Tot seguit hem anat a buscar el cotxe (que ja se sap a Barcelona no el pots tenir mai al costat de casa...) i hem anat a mirar un outlet de rentadores i neveres (sona fashion eh?), per sorpresa nostra hem vist que hi havien a bon preu i semblaven noves, tenen menys garantia que una nova (1 any) però valia la pena, a més per 10 euros més ens la portaven al pis, això és un gran punt quan tens llogat un pis que és un segon sense ascensor (amb les obres en procés de fer-lo), i aqui està la qüestió "amb les obres en procés".

Hem tornat cap al pis i hem hagut de moure una "miqueta" d'una manera no gaire ortodoxe (a patades) una columna de ferro que està posada (per tocar-nos els collons bàsicament), per sort amb uns cm hi ha hagut prou, com teniem temps i hi havia gana després de tantes voltes, hem anat a dinar al fresh&ready del costat (mira que bé un lloc bé de preu i que tenen varietat de coses). Quan hem acabat de dinar jo he anat a posar diners a la zona blava mentre l'Aitsuki anava a comprar productes de neteja per posar a punt el pis (he fet una mica el garrul perque m'he adonat quan ja havia posat 5 cèntims que els dissabtes no es pagava zona blava en aquell carrer, acostumat a l'eixample esquerre que pagues per respirar...).

Hem deixat les compres al pis i com ens han trucat els del transport que trigarien 1 hora, hem anat a prendre algo justament a la cafeteria que un dia vam entrar mentre buscavem pis i l'Aitsuki va dir m'agradaria viure en aquest carrer, i mira finalment és on viurem. Quan hem sortit de la cafeteria ens han trucat (collons !! sembla que ens persegueixin), quan hem arribat a la porteria, ja havien passat la "zona xunga" i estaven pujant per la zona més estreta de l'escala.
Finalment han pogut pujar la nevera sense danys (pel que ens ha semblat), buffff. Després com ja s'estava fent tard l'únic que ens donava temps era anar al servei estació (el nostre salvador :P) a comprar pintura i utensilis varis.
Bueno i això ha estat l'inici del que ens espera, almenys esperem que no faci tan mal temps com avui perque anar amunt i avall carregat i a sobre plovent i agafar el cotxe per Barcelona és per estressar-se una mica.

Tenim les claus !!!

2009-01-30T00:05:00.000+01:00

Després d'uns dies amunt i avall per fer avals i contractes varis, gràcies Aitsuki ;), hem aconseguit el que esperavem, les claus del pis. Ara ens queden uns dies una mica durs pel tema de trasllats i posar tot a punt el pis, però amb moltes ganes de fer-ho quan abans millor.

Tenim pis !!! ens falten les claus...

2009-01-23T01:23:00.000+01:00

Finalment ho hem aconseguit, a dia 22 de Gener, hem trobat un pis en condicions per viure a Barcelona d'una manera digna, per això el títol del blog és Gaudint de la vida, i espero que la seguiu i el blog també.

Després de dues llargues setmanes (que ha semblat q fossin 70 dies) de trucades a agències i visites a pisos, ha arribat el gran moment com si parlessim d'un eclipse lunar, perquè s'ha hagut de donar un conjunt de circumstàncies favorables, ja tenim pis.

Només falta que ens donin les claus quan haguem aportat la fiança i firmat els papers corresponents, o sigui si fem cas a la dita catalana (no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat) no ens podem refiar, però somiar és gratuït (ja veurem d'aquí uns anys si no l'hi posen un impost...)

Dels pisos que hem vist és el que tenia més punts positius i dóna la casualitat que era un tipus de via que encara no havia viscut, una avinguda (després d'haver estat a un passatge, un carrer i una plaça) , també és un barri que no havia viscut (diria que pertany a Sagrada Familia eixample dret) amb això li sumem que el primer pis que havia viscut l'Aitsuki era el mateix número de pis, estava predestinat...

I l'adreça? doncs no fa falta que la digui, la trobareu barrejada en aquesta parrafada o en el codi QR que us adjunto.